27 de Febrer del 2010

Que pleguin !

Acabem la setmana i el mes sense que ni una solució a la crisi s'hagi posat a la pràctica i sense proposar ni una idea sobre la que la gent es pugui il•lusionar. Tirar pedres a la teulada del contrari i desqualificar-se mútuament han estat els únics actes proposats pels dirigents polítics.

Tant al Parlament de Madrid com al català, les reunions entre govern i oposició han servit per a molt poc. Fora de la decisió de parlar-ne, res de res. Les propostes de grans pactes arriben molt tard i difícilment, amb eleccions a l'horitzó, es podrà arribar a acords concrets.

Segurament l'economia és una ciència molt complicada, fins i tot esotèrica, perquè si no no s'entén que ningú trobi una solució als desperfectes que, amb més o menys aclucament d'ulls, els polítics ens han ocasionat.

La primera mesura ha de ser parar l'atur, és a...

Continuar llegint...

26 de Febrer del 2010

Gadafi declara la "guerra santa" a Suïssa

En una al•locució televisiva feta a la ciutat de Benazi, el president Gadafi va cridar ahir a tots els musulmans a la Jihad, és a dir la guerra santa, contra Suïssa.

Sembla que el motiu d'aquesta tempestiva declaració de guerra no és, almenys prioritàriament, un acte més de venjança per l'arrest durant una nit del seu fill Hanníbal a Ginebra, degut a una acusació de maltractament per part d'uns servents del fill del dictador. Aquest arrest ha tingut fins ara moltes conseqüències negatives per Suïssa i els suïssos i encara portarà molta cua, malgrat la intervenció fins i tot de l'UE.

La declaració de guerra és potser basada en la votació recent que va prohibir la construcció de minarets (no de mesquites) en el territori suís, i no sembla provocar massa pànic oficial, encara que valdrà més estar una mica atents a...

Continuar llegint...

25 de Febrer del 2010

No vull ser malpensat

El butlletí de les Corts Valencianes ha publicat els patrimonis dels seus diputats. Em sembla una mesura molt correcta malgrat que comporti un cert perill ja que només les xifres parcials, sense el conjunt d'elles i les interrelacions, no permeten tenir un judici exacte.

Declarar el patrimoni abans i sobretot després de sortir d'un càrrec públic convindria que es convertís en una pràctica rutinària, en benefici de tots encara que per fer-ho perfecte també ho hauria de fer el marit o l'esposa del càrrec, o el seu germà o germana, més que res perquè els patrimonis es poden posar a nom d'altres per tal de dissimular guanys sospitosos. Com que arribem a una proposta impossible de portar a la pràctica, ens hem de conformar de les poques xifres que es publiquen.

No vull ser malpensat però que el senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana, només tingui...

Continuar llegint...

24 de Febrer del 2010

Una trobada necessaria

La meva recentíssima trobada amb amics de Manresa que no ens havíem vist feia vint, trenta i fins i tot més de quaranta anys va ser molt emocionant i em va emplenar d'alegria. I també, perquè no dir-ho, d'alguns moments de tristor al recordar companyes i companys que ja no tenim entre nosaltres. Tot molt normal, i fins i tot intranscendent d'un punt de vista general, però enormement especial i necessari vist del meu interior.

Com que jo era, entre tots els reunits, el que havia arribat de més lluny, no cal dir que moltes converses van anar dirigides a Suïssa i a la meva visió de quaranta anys suïssos de les coses de Catalunya.

No seré jo qui faci un panegíric de Suïssa, país que estimo, on vaig anar voluntàriament i on passaré la resta dels meus dies que espero encara llargs i profitosos. Tinc plena consciencia que Suïssa, tot i tenir moltes virtuts,...

Continuar llegint...

23 de Febrer del 2010

Si no ens prenen el pèl, ho sembla

Dues noticies d'aquest cap de setmana m'ha fet creure en la possibilitat de que els polítics ens prenguin per babaus, cosa que potser és més segura del que molts voldrien.

El diumenge el conseller Castells, en una llarga entrevista publicada al AVUI, deixa anar el següent: „Ara ens toca demostrar la nostra vàlua...Ara és l'hora de la política, és a dir, del lideratge i del projecte". Com s'entén que després d'estar ja un cert temps al poder, resulta que ara és el moment de demostrar coses que es donen per existents en el moment en que la gent posa la papereta a la urna. Projectes se'n han de tenir o no val la pena presentar-se a cap càrrec, i la vàlua i el lideratge si més no s'han de demostrar del primer dia i no esperar que les coses estiguin tant malament que sigui fàcil donar la culpa als altres. Com que vostè és conseller d'Economia i Finances,...

Continuar llegint...

22 de Febrer del 2010

Redescobrir els diaris (de paper)

Estic passant uns pocs dies a Catalunya, aprofitant que a Manresa són les Festes de la Misteriosa Llum i per recordar que fa exactament 45 anys vaig ser junt amb cinc amics, Administrador d'aquestes Festes, cosa que omple d'orgull a tot manresà.

Tota la vida he llegit diaris, però el fet de viure a Suïssa em va obligar a concentrar-me en la premsa helvètica i deixar de llegir la nostra. Vaig estar subscrit al AVUI des la seva sortida i durant l'espai de quatre o cinc anys, fins el moment on l'irregularitat en la rebuda del diari i l'alt preu del port em van obligar a abandonar. Resulta que podia estar tres o quatre dies sense diari, i de sobte m' arribaven tots a l'hora, cosa que feia impossible gaudir com cal de les seves pàgines. Un intent anterior a la sortida de l'AVUI que vaig fer amb La Vanguardia, va resultar igual o pitjor.

Deixeu-me aclarir que jo no volia els diaris per saber les noticies „fresques" del...

Continuar llegint...

20 de Febrer del 2010

La riquesa del català

Com que som un poble petit, tenim d'estar sempre explicant i defensant la nostra llengua, els nostres costums, la nostra manera de fer i de veure les coses. Els de fora, de vegades, ens veuen com uns pesats, sempre parlant del mateix i no es donen compte que són ells els que amb la seva ignorància, real o buscada, ens obliguen a estar permanentment a la defensiva.

El català, molt maltractat com a llengua en els anys de la meva infància i joventut, ha assolit ara un paper molt més a prop del que li correspon, encara que queda molt per fer. S'ha d'arribar a un moment on parlar el català i pensar en català sigui la cosa més normal del món a Catalunya.

La riquesa del català com a idioma la trobem en la literatura, amb dotzenes i dotzenes de novel•les, poesies, assaigs i articles. Un dels llibres que de tant en tant obro a l'atzar i llegeixo és de de les Memòries de Josep Maria de Sagarra....

Continuar llegint...

19 de Febrer del 2010

Cal parlar clar

Un amable lector m'escriu un comentari als meu post «La lliçó de Madrid», que trobo molt sensat i que faig meu.

Entre altres coses diu RS que «el que cal és gent que parli clar, que digui que Espanya és més pobra que del que els espanyols es pensen, que cal treballar més i millor...».

Això de treballar més i millor no és fàcil de fer entendre a la gent i tothom troba excuses per justificar festes, ponts, parades a la feina per fer el cafetonet, anar fent i el diumenge que guanyi el Barça.

Jo, que he treballat 40 anys a Suïssa, puc assegurar que aquí (i a Alemanya, Àustria, Dinamarca etc.) es treballa més temps i amb més intensitat que a Espanya i també, per cert, a Catalunya. La professionalitat en cada lloc de treball és indispensable i molt poques feines no demanen un certificat de capacitat professional, amb...

Continuar llegint...

18 de Febrer del 2010

La lliçó de Madrid

El debat d ‘ahir al Parlament espanyol que per higiene mental no vaig seguir en directe a la televisió malgrat que per cable arribava a Suïssa, i que només conec per resums de la premsa, dona una imatge més aviat trista i que pot ser un exemple per Catalunya.

Tothom està d'acord que la situació laboral i econòmica a Espanya és molt delicada i els comentaris que cada dia es poden llegir als diaris seriosos europeus col•loquen el país al mateix nivell de „quasi fallida "al costat de Grècia i Portugal. L'euro està en perill de caiguda i tothom va esverat de tal manera que les pressions de l'UE ja han començat a arribar a Madrid i encara seran més intenses les properes setmanes.

L'espectacle del Congrés de Madrid ha de donar motius als polítics catalans per definir-se i ser efectius en lloc de brillants. El president ZP sense idees per...

Continuar llegint...

17 de Febrer del 2010

Som un país ric !

Acabo de llegir que l'alcalde de Barcelona Jordi Hereu ha decidit viatjar a Vancouver acompanyat de vint assessors, per tal de comprovar com s'han d'organitzar uns jocs olímpics d'hivern.

Com que som un país ric, l'alcalde amb una comitiva de luxe pot fer les despeses necessàries per recollir informacions útils al seu ego. Malgrat que de manera oficial Barcelona no és candidata als jocs d'hivern, malgrat que no hi ha cap pressupost per un pre-estudi que permeti analitzar les possibilitats, malgrat tot això el senyor Hereu, com que som un país ric, va a promocionar-se. Suposo que l'oposició municipal, si és que es vol fer digne del seu nom, demanarà detalls de les despeses i de l'essència de tot el viatge de l'alcalde i dels assessors. Esperem-ho.

En un altre context, el rei Juan Carlos ha volat als Estats Units per tal de dinar amb el president Obama. Res a dir sobre les trobades entre gent de dalt,...

Continuar llegint...