29 d'Octubre del 2010

Preparant les eleccions del 28-N

Com cada vegada que els ciutadans són cridats a donar el seu vot, una part de la població decidirà no fer ús del seu dret i no votarà. Generalment són els que més fort es queixen quan les coses no van pel camí que ells voldrien. 

La majoria de ciutadans optarà per fer acte de presencia i donar el seu vot amb la satisfacció de participar democràticament a la tasca d'anar fent país. 

De totes maneres, entre els que aniran a votar trobem algunes categories clares: els que voten per principi un partit per raons d'afiliació, els que voten contra un partit per sistema, i els que voten després d'avaluar les opcions i els candidats. Aquest és un vot difícil de comptabilitzar estadísticament ja que fins el darrer moment pot variar. El vot en blanc és un vot vàlid encara que en cas d'unes eleccions com les del 28-N és...

Continuar llegint...

23 d'Octubre del 2010

El segon marit de Letizia Ortíz

Viure en un país federalista amb democràcia directa, i per tant republicà per principis, em permet observar les institucions monàrquiques des d'una certa distància física i de sentiment, com miraría un torneig medieval: coses de l'historia rància.

Els espanyols disposen d'un sistema monàrquic no del tot escollit lliurement i que poca emoció desperta, excepte en els espectadors dels programes de televisió de la tarda. La gran virtut de l'entorn monàrquic a Espanya ha estat arribar a un punt on ningú s'interessa en preguntar-se si una República és millor o pitjor, on ningú discuteix o decideix el cost de l'entramat monàrquic.

Tot sistema polític suposa un equilibri entre avantatges i inconvenients, on les primeres han de superar les segones, per anar bé. El defecte bàsic de les monarquies és el principi hereditari...

Continuar llegint...

21 d'Octubre del 2010

L'ecologia i el valor dels ocells

Avui, quan sembla que el tema únic de conversa és l ‘arrebossada d'esquerdes a la paret del govern de Madrid, he decidit parlar dels ocells i del preu de l'ecologia. No per manca d'interés en la davallada del govern Rodríguez, conegut com Zapatero, sinó perquè davant de tanta ineficàcia prefereixo pensar en valors més permanents i més importants, a la curta i a la llarga.

Resulta que el món en sentit general, va descobrir els problemes ecològics fa uns quinze o vint anys. Abans, l'ecologia (el nom no existia a nivell popular) era cosa de quatre científics i de mitja dotzena d'idealistes probablement antics minyons de muntanya. 

Ara, cada dia ens parlen d'ecologia, de l'efecte hivernacle, de les emissions 
d‘anhídrid carbònic i del canvi climàtic generalment per raons polítiques i amb molt poc convenciment intern. 
...

Continuar llegint...

1102

0

18 d'Octubre del 2010

El "show" dels partits

Aquest diumenge s'ha celebrat la Conferència Nacional del PSC, amb un espectacle on no van faltar cançons, el „Superman Montilla" i fins i tot ball per tal de donar una impressió d'optimisme davant unes eleccions que tothom pronostica negatives pel PSC.

Reunir uns centenars d'afiliats al partit i muntar un „show "on tots estan contents, alegres i segurs de si mateixos no és gaire difícil. Ara ha estat el PSC, i demà ho organitzarà CiU, i després ERC i tots els partits copiaran l'espectacle.

Entusiasmar un grup de convençuts, no crec que tingui cap mèrit. Els que realment decidiran el proper president, són els que no assistiren a la Conferència del PSC ni a cap altre acte similar de cap partit. Tot es fa de cara a la galeria i, en el cas del PSC, per donar ànims a una militància que sap perfectament que no guanyarà aquesta vegada, com...

Continuar llegint...

15 d'Octubre del 2010

Actualitat de l'Abat Escarré

La visita del Papa a Barcelona el 7 de novembre tindrà una politització molt alta, tal com es pot deduir de les noticies que van arribant de tots els costats tan catòlics com laics.

Es vulgui o on, la visita d'un Papa sempre desperta manifestacions contraposades perquè mai s'ha pogut dissociar en la figura del Papa el fet de ser un cap d ‘estat i alhora un cap religiós, situació que dones motius a uns i altres per demostrar alegria o rebuig.

L'Abat de Montserrat, Josep Maria Soler, ha fet unes declaracions en las que demana que la visita del Papa sigui „una visita arrelada a la nostra realitat de Catalunya "' i declarant-se partidari que els feligresos catalans mostrin la seva catalanitat al món. Segur que ho ha dit per frenar una apropiació massa „espanyola "de la visita.

Parlant de l'Abat de Montserrat, recordo l'enrenou que van causar l'any 1963 unes declaracions del...

Continuar llegint...

12 d'Octubre del 2010

L'altra visió de la "Fiesta Nacional de España"

L'any passat, tal dia com avui, vaig escriure un comentari sobre la festa que a nivell nacional Espanya celebra. Com que res ha canviat, em permeto repetir el text:

"El dia d'avui ha rebut a Espanya moltes denominacions a través del temps, totes elles ostentoses, ampul-loses, com correspon a un poble convençut del seu gran destí històric al arribar al continent americà un 12 d'octubre. Recordem que se n'ha dit Fiesta de la Hispanidad, Dia de la Raza, Dia de la Hispanidad i des l'any 1987 Fiesta Nacional de España.

Considero un fet apart la celebració de la Mare de Déu del Pilar, que és molt anterior al viatge de Colom i que només coincideix amb la data encara que a la Verge del Pilar també li han penjat els títols de «Patrona de la Raza» i «Patrona de la Hispanidad».

Per damunt de tot el rebombori que comporta una...

Continuar llegint...

09 d'Octubre del 2010

El Nobel que em va avorrir

Quan vaig llegir que Mario Vargas Llosa havia rebut el Premi Nobel de Literatura 2010, em vaig recordar d'un llibre d'ell que tenia oblidat en un racó de la meva biblioteca. L'any 1993, un amic de Lima em va regalar „El pez en el agua"sots-titulat „Memorias".

Una cosa em van sorprendre del llibre: vaig trobar un punt de lectura entre les pàgines 78 i 79 és a dir molt al començament de les 538 totals. La veritat és que la meva extensa biblioteca no és per fer bonic sinó per omplir-la amb llibres que llegeixo i rellegeixo. El de Vargas Llosa em va avorrir i el vaig deixar abans de martiritzar-me amb una lectura feixuga, orientada a dissimular el seu mal humor pel fracàs de la seva candidatura a la presidència del Perú i de l'escàs ressò del seu Movimiento Libertad. 

No tinc cap dubte que Vargas Llosa sap escriure, que és molt prolífic i que...

Continuar llegint...

07 d'Octubre del 2010

Les dones manen

Amb l'elecció pel Parlament en ple de dos nous ministres per cobrir els llocs de dos dimissionaris, a Suïssa s'ha produït una situació poc comú, amb una majoria de dones en els llocs claus de la nació.

En el govern, compost de 7 ministres de cinc partits diferents, la majoria és femenina, concretament 4 dones i 3 homes. Els ministeris amb responsabilitat femenina no són gens fluixos: afers exteriors, finances, energia/transports/comunicacions i justícia /policia. 

Al mateix temps, la presidència del país (càrrec rotatiu) l'exerceix una ministra i l'any vinent, ho serà una altra. També són dues senyores la presidenta del Senat i la presidenta del Consell Nacional (Diputats). 

No és que a Suïssa s'ha establert una mena de „matriarcat "on els hàbits socials s'hagin trasbalsat, de cap manera. Senzillament s'ha...

Continuar llegint...

04 d'Octubre del 2010

El valor de les enquestes

El ball de pronòstics de cara a les properes eleccions, ja ha començat molt abans de la convocatòria oficial. Com sempre, les enquestes s'han de mirar amb una certa prevenció perquè l'únic resultat vàlid surt del recompte de les paperetes dipositades a les urnes. 

Malgrat tot, és un veritable espectacle repetit però sempre interessant llegir les intencions de vot (o almenys les intencions que els enquestats declaren) segons sigui el diari o el partit que ha encarregat el sondeig. 

Diu la premsa que Solidaritat Catalana ha encarregat una enquesta que dona a ells entre 6 i 8 escons, 50-59 a CiU i 30-32 al PSC. El Periódico n'ha encarregat una altra que dona a Solidaritat Catalana entre 0 i 2 escons, 63-65 a CiU i 30-31 al PSC. RAC 1 ha arribat a uns resultats quasi iguals als de El Periódico.

Cal suposar que tothom va amb bones intencions però és...

Continuar llegint...

01 d'Octubre del 2010

Abans-d'ahir i el regne de la por

Ja s'ha escrit molt sobre la vaga general del dimecres i, com sempre, uns diuen que ha estat un èxit i d'altres parlen de gairebé fracàs. Els aldarulls a la Plaça de Catalunya i voltants, no han ajudat a donar una imatge de normalitat a una vaga que, anunciada molt temps abans, no va arribar a explicar de manera clara quins eren els motius per organitzar-la ni quines alternatives proposaven a les accions del govern central.

Per circumstàncies que no venen al cas, vaig passar els dies abans i el dia de la vaga a Barcelona. Haig de confessar que, malgrat la meva edat, per raons de residència era la primera vegada que em trobava amb una vaga general, llevat d'una que em va tocar viure en un viatge de treball a l'Equador i que em va deixar un dia sencer tancat a l'hotel.

Vaig parlar dilluns i dimarts amb molts botiguers i amos de petits negocis del barri on vaig residir i tots volien obrir el dia de la vaga, però cap...

Continuar llegint...