29 de Setembre del 2009

Viatge de casa a casa

Un viatge que comença avui dimarts i que ha de durar una setmana em tindrà lluny del meu blog per uns dies.

Com que el viatge és a Catalunya no puc explicar grans coses ni dels preparatius, ni de possibles exòtiques sorpreses. És una de les trobades regulars amb la meva família i amb la terra d'origen. Sembla poc però és molt quan els anys d'allunyament són més de quaranta.

Seguiré tots els esdeveniments de Catalunya i fins i tots alguns potser els viuré de prop. I trencaré per uns pocs dies amb el costum gairebé diari d'escriure cada matí a les vuit sobre el tema que el començament del dia m'ha donat servit.

No crec que els meus lectors em trobin a faltar ja que d'altres escriuen amb més qualitat que jo, però de totes maneres tinc una sensació rara, com si manqués a una trobada, a una cita.

Estic content de fer el viatge amb...

Continuar llegint...

28 de Setembre del 2009

Una Constitució viva

Amb una visió europea, les eleccions d'ahir a Alemanya i en menor mesura las de Portugal tenen una importància que supera les fronteres d'ambdós països.

Amb una visió estrictament d'exercici polític, la votació del cap de setmana a Suïssa representa un exemple que es podria aprofitar tant a Espanya com a Catalunya.

El mes de febrer del 2003 una majoria va votar un canvi de la Constitució que determinava l'aplicació legal de les iniciatives. Com és conegut, a Suïssa tothom, persones, institucions i partits, pot proposar una iniciativa a votació nacional si troba un número suficient de signatures que la recolzin. La votació del 2003 ancorava dins la Constitució que el Parlament i el Senat eren els que decidien si el contingut de la iniciativa popular entrava a fer part de la Constitució o era només era per ser legislat.

Les dificultats...

Continuar llegint...

25 de Setembre del 2009

El fracàs de les nostres institucions

Els ensurts ens arriben pràcticament cada dia, com si el destí decidís endegar una campanya contra les institucions tradicionals de Catalunya.

Primer va ser el cas del presumpte lladre (no trobo cap qualificatiu més precís) Fèlix Millet, amb el corresponent trasbals que afecta l'Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana.

Seguidament, ens varem assabentar que la Generalitat ha encomanat i pagat diversos informes absolutament inútils dins d'una impressió de «feu el que vulgueu mentre em recolzeu». Potser no és una gran suma de diners la que s'ha llençat claveguera avall amb els informes però és simptomàtic d'una manera de governar a tres bandes on sovint falla la conjunció.

Per arranjar el pati, el Barça ha fet de manera sibilina un "seguiment de protecció" a quatre vicepresidents que, quina casualitat, eren...

Continuar llegint...

24 de Setembre del 2009

Gaddafi a l'ONU

Ahir vaig tenir el temps i la paciència de seguir per la cadena de televisió BBC, amb traducció simultània a l‘anglés, el discurs que el president de Líbia Gaddafi va pronunciar davant l'Assemblea de l'ONU.

Va durar gairebé una hora i mitja i, com tots els discursos massa llargs, va tenir moments de curta amnèsia, altres de conceptes repetits i bastants d'obvietats. Era la primera vegada que Gaddafi era a l'ONU i per tant va sobrepassar els 15 minuts acordats moltes vegades, com si volgués recuperar les ocasions mancades durant els 40 anys de poder a Líbia.

El discurs de Gaddafi pronunciat després del d'Obama va centrar gran part de les seves crítiques en la mateixa organització de l'ONU. Els comentaristes polítics ja s'encarregueran d'escriure avui a la premsa les seves opinions expertes, de manera que jo només parlaré de les coses que vaig trobar...

Continuar llegint...

23 de Setembre del 2009

Els xiulets al Rei

L'Audiència Nacional ha decretat que les xiulades de la final de la Copa del Rei entre l'Athletic de Bilbao i el Barça no constitueixen delicte.

No queda massa clar si les xiulades eren dirigides al rei o a l'himne nacional espanyol o a ambdós. El fet de fer coincidir l'arribada del rei a la llotja amb la interpretació de l'himne és la causa de l'impossible diferenciació de destinatari dels xiulets, encara que s'ha de suposar que era el Rei.

L'Audiència no troba que els xiulets siguin un ultratge a la nació espanyola ni un ultratge al Rei. El tribunal considera que els fets són part d'un comportament desagradable i un mal exemple de civisme i educació.

Crec que val la pena comentar que com que la xiulada va ser molt generalitzada, malgrat la manipulació del so i les imatges per part de la televisió, era impossible acusar persones concretes de manera que l'acusació no trobava...

Continuar llegint...

22 de Setembre del 2009

Alta tecnologia barata

Demà, un coet indi llençarà a l'espai diversos satèl•lits, entre ells un de suïs denominat Swiss Cube.

Es tracta, efectivament, d'un cub de 10x10x10 centímetres i 840 grams de pes. Això pot semblar un error de transcripció però és absolutament cert. El projecte el va iniciar l'Escola Tècnica Superior de Lausana el 2006 i posteriorment s'hi van afegir dos o tres grups de treball d'altres facultats estrangeres.

El Swiss Cube proporcionarà, malgrat les seves mesures extremadament insignificants en relació a l'espai on ha de treballar, dades fiables sobre un fenomen encara per esbrinar: l'anomenat Airglow. Les nits sense lluna no ofereixen una foscor absoluta del cel ja que s'observa una certa il•luminació que no prové dels estels. Aquesta llum, Airglow, també existeix de dia però el sol no la fa perceptible.

El Swiss Cube permetrà confirmar...

Continuar llegint...

21 de Setembre del 2009

El PPC enceta la cursa

Aprofitant la disbauxa que es viu en els ambients polítics catalans, el PPC ha proclamat Alícia Sánchez-Camacho com a candidata a la Generalitat.

El moment escollit est més efectista que efectiu i no suposa res més que un afany de marcar distàncies amb uns i d'intentar apropar-se a d'altres.

En el seu discurs durant l'acte de nominació a l'Hospitalet la senyora Sánchez-Camacho va deixar anar algunes perles de les que el seu partit, el PP amb o sense C, ens té acostumats. Per exemple que «no es pot permetre que a Catalunya el castellà no sigui la llengua vehicular en l'educació dels nostres fills". Segons alguns mitjans de comunicació va dir que «no podem permetre que el català sigui la llengua vehicular dels nostres fills a les escoles». Semblen dues expressions iguals, encara que no ho són del tot, de manera que caldrà mirar i escoltar el video...

Continuar llegint...

19 de Setembre del 2009

La nissaga dels Millet

Els tribunals decidiran sobre el desviament de 3,3 milions d'euros per al benefici personal de Fèlix Millet. Com que tots els fets anteriors a l'any 2004 han prescrit, segurament la sentencia serà lleu i avui pau i demà gloria.

El senyor (és un dir) Fèlix Millet i Tusell fa part de la nissaga dels Millet que comença amb el Mestre Millet, Lluís Millet i Pagès, fundador junt amb Amadeu Vives de l'Orfeó Català i autor de moltes obres musicals conegudes com per exemple El Cant de la Senyera.

Els Millet sempre han estat lligats a l'Orfeu Català i al Palau de la Música Catalana fins al punt que l'ara confés i dimissionari Fèlix va arribar a ser president de l'Orfeó i de la Fundació Orfeó Català- Palau de la Música. La Fundació hem de suposar que recollia molts diners ja que altrament no s'explica que el personatge en qüestió...

Continuar llegint...

18 de Setembre del 2009

Som diferentment iguals

 

Tots ens passem una part de la vida explicant i intentant demostrar que som diferents dels altres. I la vida ens respon sovint amb l'argument contrari que tots soms iguals.

Naturalment no parlo d'aspectes exteriors sinó de comportament bàsic. Fins i tot en coses aparentment banals com per exemple les sortides a un restaurant a menjar.

Segons un estudi de l'empresa Nielsen, activa a nivell mundial en el terreny de l'estudi de mercats, el comportament de les persones quan es tracta d'anar a un restaurant és molt similar d'un país a l'altre i d'un continent a l'altre. He vist les dades de Suïssa i són efectivament molt representatives i extrapolables.

Un 27% dels suïssos prefereix la cuina local quan va al restaurant. En segon lloc (26%) tria pizza i pasta, és a dir la cuina italiana que s'ha escampat arreu del món amb gran força. Darrera segueixen la cuina xinesa (13%), la francesa (11%) i...

Continuar llegint...

17 de Setembre del 2009

El joc de les frases

L'actualitat ofereix, potser lamentablement, dotzenes d'arguments per tractar dins del blog. Els problemes generals segueixen sense ser resolts, les incògnites sobre Estatut i finançament continuen a la nevera o fins i tot al congelador i el ciutadà comú no sap si plorar o riure. I decideix plorar.

Fullejant un llibre de citacions i anècdotes ( "The Portable Curmudgeon" de Jon Winokur) m'he topat amb algunes frases que, com a joc, vaig associar a personatges de la política catalana i espanyola. Cada frase em va recordar algú i proposo que el pacient lector faci el mateix joc. Estic segur que si publiquéssim els resultats, coincidiríem majoritàriament.

Per cert, totes són citacions de persones estrangeres i moltes escrites anys enrere, de manera que queda clar que certs principis són universals i per damunt del temps.

Un govern és l'únic recipient...

Continuar llegint...