31 d'Agost del 2009

Avui em toca a mi

 

Que em permeti el pacient lector que tal dia com avui, fent una excepció als meus hàbits, parli de coses personals.

Cada 31 d'agost em porta molts records, tots ells amb una doble vessant. Avui és el dia del meu sant, Sant Ramon Nonat, fill de la Segarra i mort al castell de Cardona. També el 31 d'agost és una diada particular a la meva ciutat ja que, junt amb el dia 30, Manresa celebra la Festa Major.

Tots els meus anys viscuts a Manresa, el dia d'avui tenia la satisfacció doble de ser felicitat per la família i els amics i alhora gaudir d'un programa de festes que donava un marc especial a la meva onomàstica.

El fet que la Festa Major sigui els dies 30 i 31 d'agost està en cap relació amb els sants de les diades, Santa Rosa de Lima i Sant Ramon Nonat. Resulta ser que al segle XIV es van traslladar les relíquies de Sant Fruitós, Santa Agnès i Sant Maurici a la...

Continuar llegint...

28 d'Agost del 2009

Un problema per a cada solució

Jo no sé si les encara vacances o el tret de sortida de la Champions League difuminaran a alguns la tràgica situació de l'economia espanyola, però avui convindria que la gent parlés poc del retorn a casa o del futbol i dediqués deu minuts a meditar les xifres que ahir es van fer públiques.

L'Institut Nacional d'Estadística diu que el producte interior brut (PIB) ha tingut una caiguda històrica del 4,2% en taxa anual, i que en 12 mesos s'han perdut 1.369.000 llocs de treball.

Ara que s'acaba la temporada turística s'ha de suposar un augment de l'atur lligat amb les activitats hoteleres, gastronòmiques i de lleure que el turisme ha necessitat durant uns mesos. D'altra banda, les industries tindran d'arrencar les activitats amb una cartera de comandes cada vegada més prima ja que les estadístiques diuen que la inversió en béns d'equip ha tingut un retrocés un...

Continuar llegint...

27 d'Agost del 2009

L'Ajuntament justifica un nyap

Aclariré per començar que l'ajuntament en qüestió és el de la meva ciutat de Manresa, encara que, tal com estan les coses, bé podria ser el de qualsevol altre localitat.

Resulta que a Manresa una de les joies urbanístiques, per no dir la millor, és el Passeig de Pere III repartit en diversos trams amb una plaça entre cada tram. És realment molt acollidor i convida a passejar, com el seu nom indica. A mi em sembla molt superior a les Rambles de Terrassa o de Sabadell, per exemple, i sense que ningú s'enfadi.

Resulta que aprofitant el Fons Estatal d'Inversió Local, es va decidir finançar l'asfaltat d'algun tram, amb tanta habilitat que algunes tapes de clavegueram i dels serveis d'electricitat van quedar tapades per la nova capa d'asfalt. L'Ajuntament va admetre l'errada assegurant que errors con aquest passen sovint.

Home!. Estimat Ajuntament: si aquests errors passen sovint us ho heu...

Continuar llegint...

26 d'Agost del 2009

UBS, Obama i el Rei: tres actituds econòmiques

 
El banc UBS, que ha estat amb l'aigua al coll malgrat ser el més gran de Suïssa, que va necessitar un aval de l'estat per no ensorrar-se i que registra unes pèrdues de capital i de clients absolutament horroroses, ha pres unes decisions que sorprenen.

Els directius de dalt de tot fins ara, apart del sou, disposaven d'un sistema de « bonus » que els permetia cobrar unes quantitats suplementàries fins i tot en moments crítics per l'empresa. Ara han instituït uns «malus» de manera que si les coses no funcionen com cal, tindran de retornar part de les «propines ».

A certes divisions del banc han augmentat els salaris dels especialistes. Aquesta mesura per l'home del carrer és fins i tot escandalosa. Un banc que ha errat la política d'inversions, que ha reconegut emprar procediment il•legals davant el fisc americà, no pot pujar el sou als responsables de la...

Continuar llegint...

24 d'Agost del 2009

Genuflexió de Suïssa davant dels Estats Units

El darrer dissabte comentava la doblegada de Suïssa davant el govern de Líbia, és a dir de Gaddafi, i anunciava per avui alguna reflexió sobre comptes i secrets bancaris.

El banc UBS, el més gran de Suïssa, viu una època molt complicada, uns quants «annus horribilis» en expressió emprada per la Reina d'Anglaterra. Les pèrdues que el UBS ha sofert per les seves errades inversions als Estats Units, la crisi econòmica mundial i la retirada de centenars de milers de milions de comptes corrents van obligar a l'estat suïs a ajudar puntualment al UBS amb un préstec de garantia.

Les autoritats d'hisenda dels Estats Units ja fa temps que acorralaven al UBS per les sospites, ara confirmades, que es dedicava a facilitar a ciutadans americans l'evasió de diners cap a comptes suïssos. El litigi va arribar lluny, fins i tot davant un tribunal que va acceptar un temps de pausa per intentar...

Continuar llegint...

22 d'Agost del 2009

Suïssa es doblega davant Líbia

 

Els fets són com són i pocs comentaris es poden fer. Tot va començar un dia de juliol de l'any passat quan la policia de Ginebra va arrestar un fill del Coronel Gaddafi, Hannibal Gaddafi, i la seva dona Aline. La detenció va tenir lloc a l'Hotel on residien i va ser provocada per la denuncia que dos  servents va fer davant la policia per greus maltractaments físics.

El matrimoni Gaddafi va passar dos dies arrestat per tal d'aclarir les acusacions. El dos acusadors va retirar la seva denuncia, sense que quedi clar si va ser per pressions o per compensació econòmica per sota la taula. El passaport d'Hannibal Gaddafi era diplomàtic, encara que ell no exercia cap activitat o càrrec oficial.
Immediatament Líbia va trencar les relacions diplomàtiques i comercials amb Suïssa, va prohibir la sortida del país a dos homes de negocis suïssos per un suposat assumpte de...

Continuar llegint...

21 d'Agost del 2009

Les "ambaixades" del senyor Carod ( i 2 )

 

Crec que el concepte de delegació del govern amb aires d'ambaixada que el senyor Carod ha escampat arreu del món no proporciona els resultats esperats.

Com que políticament poca cosa poden fer les delegacions degut a la manca de context legal, només resta la part diguem-ne publicitària per tal que el nom de Catalunya sigui quelcom més que un "ja he sentit el nom, però no recordo quan".

És necessari que cada vegada que un català, ja sigui científic, esportista, artista o polític, surti a la premsa o televisió extrangeres es pugui associar amb el nom de Catalunya. Un lector m'escrivia ahir que posar etiquetes de «Made in Catalonia - Spain » als nostres productes era més útil que totes les ambaixades juntes, i no viola cap llei ja que diu l'estat on es fàbrica (Spain) però posa l'èmfasi en Catalunya. Més o menys el...

Continuar llegint...

20 d'Agost del 2009

Les "ambaixades" del senyor Carod (1)

El senyor Carod-Rovira no disposa d'un càrrec amb pes polític ni dins del govern ni dins dels seu partit, de manera que pot dedicar temps (i pressupost) a ocupar-se de l' anomenada "política exterior" de Catalunya.

Aquestes delegacions de la Generalitat a l'exterior parteixen d'un principi comprensible per promocionar Catalunya com a entitat pròpia, és a dir, d'una manera diferenciada d'Espanya. De tal manera la idea és atractiva que fins i tot la ciutat de Barcelona està fent un tipus de campanya similar i l'alcalde Hereu obre també delegacions informatives sobre Barcelona en diversos llocs del món.

A mi, que visc fa 40 anys a l'estranger, totes aquestes despeses "institucionals" no m'han donat mai l'evidència de ser molt útils. Catalunya, ens agradi o no, es coneix poc, molt poc. L'assimilació amb Espanya, tan volguda per Madrid, ha fet que el nom de Catalunya...

Continuar llegint...

19 d'Agost del 2009

Segueixen amb l'engany

 

Ahir vaig tocar el tema de les informacions, o de les desinformacions, a las que estem sotmesos i que fan caure molta gent en el parany consistent en donar moltes noticies i fer creure que això és transparència.

Els suposats pirates que van (també suposadament) segrestar el vaixell Arctic Sea han estat detinguts, segons informa el ministre de defensa rus. Es tracta de 4 ciutadans d'Estònia, 2 de Letònia i 2 de Rússia. Els 15 mariners estan en bon estat i han estat transportats a un vaixell de la flota militar russa.

Tot molt oficial però que no dona la mínima llum a les preguntes obertes, com per exemple la versió que diu que els pirates, emmascarats, van estar 15 hores dins del vaixell regirant-ho tot i van desaparèixer sense emportar-se res. El Arctic Sea va continuar el seu recorregut i davant la costa portuguesa van ser atacats de nou i els pirates van desconnectar les senyals...

Continuar llegint...

18 d'Agost del 2009

¡ Ens han enganayat a tots !

 

La rocambolesca historia del vaixell de càrrega finlandès Arctic Sea, perdut el 24 de juliol al Bàltic i que va reaparèixer fa dos dies davant les costes d'Africa demostra fins a quin punt malgrat l'allau d'informacions que rebem seguim estant desinformats.

Potser no sabrem mai la veritat de l'aparent segrest perquè probablement res del que ha succeït i succeirà ens arribarà de manera fidel, ans serem manipulats amb informacions preparades sobre la càrrega real del vaixell, sobre els "segrestadors", sobre el rescat pagat i molts altres punts importants.

Quan connecto l'anomenat GPS del cotxe, immediatament s'estableix una connexió entre el receptor i tres satèl•lits, que permet precisar la meva posició amb un error d'escassos metres, i tot això simultàniament amb milions i milions d'altres usuaris d'arreu del món. I ara ens volen fre creure...

Continuar llegint...