31 de Juliol del 2009

Assumptes pendents

 

Entre avui i el diumenge moltes persones començaran les vacances, d’altres les acabaran i algunes, malaltes o per raons de feina, no es podran moure.

En tot cas el moviment de vehicles, privats i públics, que acompanya sempre els desplaçaments humans serà espectacular i els atapeïments a les platges competiran amb els del metro en hores punta. Tot previst, guanyat a pols i merescut.

Les vacances donen moltes hores per pensar: Estirats a la sorra o a sota d’un pi a la muntanya, és molt recomanable dedicar de tant en tant uns moments a pensar en totes les coses poc o mal resoltes que ens esperen a la tornada de vacances. No parlo d'assumptes laborals o familiars, sinó de les coses que a tots, com a ciutadans, ens afecten:

L’acord de finançament encara mal detallat i que ha fet que molts es conformin però que ningú estigui convençut.

La...

Continuar llegint...

30 de Juliol del 2009

¿És el castellà un dialecte del català?

 

Fa cosa d'uns cinc o sis anys va circular per la xarxa electrònica un pretès estudi del Departament de Romàniques de la Universitat de Friburg de Brisgòvia d'Alemanya que demostrava que el castellà era un dialecte del català, bàsicament gràcies a uns documents descoberts a la Biblioteca Vaticana.

Els documents eren de la meitat del segle IX, de la cort de «Ramon IV, Compte de Barcelona» i en ells s'explicava que «les gents de Castella usen ja nosos vocablas», és a dir que els castellans degut a la preponderància de la cultura catalana assimilaven les paraules catalanes.

Tota la informació que per correu electrònic es va escampar ràpidament afegia que l'estudi de la Universitat de Friburg «está siendo muy poco publicitado por las grandes presiones políticas que genera» i demanava que tothom l'enviés a un...

Continuar llegint...

29 de Juliol del 2009

Alguna cosa fa pudor de podrit...

 

 

No a Dinamarca, com per Hamlet, sinó al Miniestadi. L'anomenat "pacte del Miniestadi" (El Periódico dixit) potser és correcte, legal, net i transparent, peró no en dona la sensació.

Un pacte aparentment molt laboriós, signat amb moltes presses, amb el protagonisme personal d'un alcalde i un president amb els dies comptats als seus càrrecs ha donat tota la sensació de ser un brou cuinat entre els dos «chefs» sense donar massa veu ni vot a tots els afectats, principalment els veïns de les Corts.
Que el Barça hi surt guanyant financerament, sens dubte. Que l'Ajuntament s'apuntarà un més que discutible «gol» al recuperar terrenys per construir pisos i zones verdes, és segur.

D'entrada el projecte no te data d'acabament i els que l'ha estudiat diuen que les infraestructures i equipaments previstos no són suficients...

Continuar llegint...

28 de Juliol del 2009

L'eriçó del jardí

Fa un parell de setmanes que un eriçó s'ha deixat veure pel jardí de casa. No és una imatge habitual perquè amb tan de bosc i camps com tinc al voltant, no veig cap necessitat de passejar-se pel meu jardí. Potser fins i tot s'hi vol instal•lar cosa que no he acabat d'esbrinar perquè el jardí és molt gran i no tinc cap intenció d'anar darrera de l'eriçó. Si s'hi troba bé, benvingut a casa.

Els eriçons són bastant útils ja que mengen molts insectes que podrien causar-nos certes molèsties. D'altra banda són uns animals que han evolucionat molt poc des la prehistòria de manera que cada vegada que tregui el cap podré admirar el seu caminar parsimoniós i garrell.

El meu jardí no ha rebut...

Continuar llegint...

27 de Juliol del 2009

El revers negatiu de l'energia

 

En tots els debats sobre les diferents energies l'argumentació principal, com és natural, és la de mostrar la cara positiva és a dir el balanç ecològic, el poc impacte ambiental, les reserves etc..

Sovint s'oblida un aspecte que el Paul Scherrer Institut (PSI) de Suïssa acaba de reflectir en un estudi: els accidents que cada tipus d'energia ocasiona i que fan part del revers de la medalla.

El PSI ha avaluat a nivell mundial tots els accidents ocasionats per la producció d'energia entre els anys 1970 i 2005. Val a dir que l'estadística inclou explosions de gasoductes i oleoductes, enfonsaments de mines, inundacions per trencament de preses d'embassaments, accidents a reactors nuclears i altres.

La font d'energia que més accidents i morts a causat és el carbó (1.588 accidents i 31.939 morts), mentre que els embassaments suposen l'índex més gran de morts en...

Continuar llegint...

23 de Juliol del 2009

La paradoxa dels gelats

 

L’estiu, no cal dir-ho, és l’època de l’any amb un consum més alt de gelats de tots tipus tan industrials com artesans.

Els italians han sabut crear una fama, en gran part merescuda, a nivell internacional amb els seus «gelati» que per molts signifiquen el màxim en qualitat. Malgrat que els gelats es coneixien a la Xina i a Grècia fa 3000 anys, no va ser fins el segle XVIII que a França la venda de gelats al carrer va posar fi a un privilegi pràcticament reservat al rei. La producció industrial va començar als Estats Units vers el 1850 i avui dia, cada país disposa d’una producció pròpia sota molts noms comercials que sovint fan part de només dues o tres multinacionals.

Si ens preguntem quins països europeus són els més grans consumidors de gelats, ens equivocarem. Segur que ens equivocarem. Al capdavant de...

Continuar llegint...

22 de Juliol del 2009

Tragèdia i reflexió

La mort dels quatre bombers ahir a Horta de Sant Joan és una gran tragèdia i el nostre record ha d'anar a les seves famílies, amics i companys.

La vida política, que no és insensible a fets humans tan importants, ha quedat en certa manera paralitzada un parell de dies, amb un dol oficial i un dol intern.

La primera mesura visible ha estat l'aplaçament del ple que sobre el finançament estava previst per avui. Segurament es podrà fer aquesta setmana encara que la data no s'ha publicat, de manera que queda un curt temps perquè cada un dels protagonistes del ple torni a pensar els seus arguments, cerqui el to més adient i pensi en Catalunya abans que en un partit o en les properes eleccions.

És molt significatiu que s'organitzi un ple per parlar d'un acord de finançament del que desconeixem els detalls, és a dir les xifres oficials i fiables. I que tot això es faci per tractar de...

Continuar llegint...

21 de Juliol del 2009

La política i la fe

La política ha de proposar solucions, fer nous projectes, donar confiança, il·lusionar. No és possible convèncer amb discursos críptics, amb acords mig amagats i sense que surtin a la llum les dades reals, les xifres, com en el cas del nou finançament.

Quan es fa política d'aquesta manera, la desconfiança comença a entrar en l'ànim del la majoria i es perd l'il-lusió i s'afebleixen tan el que mana com l'oposició.

Ens estan demanant de creure en un acord, en un nou finançament, del que no ens volen dir res en concret. És molt fàcil: que agafin un full de paper i escriguin una columna amb les quantitats que Catalunya a pagat a l'estat central els 20 anys darrers i una segona amb el que Catalunya ha rebut any per any. Després podran fer un altre full amb les previsions pels propers cinc anys. Aquesta simple operació permetrà de saber en que...

Continuar llegint...

20 de Juliol del 2009

Bilingüisme a la Comunitat de Madriz

Si a Telemadrid tinguessin un programa semblant al Polònia de TV3, podria pensar que les recents declaracions de la senyora Esperanza Aguirre havien sortit dels arxius humorístics de l'emissora.

Quan la Presidenta de la Comunitat de Madrid va dir que ells demanarien més subvenció per ser bilingües, espanyol i anglès, ho vaig considerar una ironia, amb un punt de mala bava, però ironia. Després la senyora Aguirre va repetir el mateix argument, de manera que potser és que la seva obsessió envers de Catalunya no li permet callar per evitar el ridícul. Tenia un altre concepte d'aquesta senyora que dins del seu partit sempre rep les crítiques de Rajoy i Gallardón, de manera que alguna cosa està fent bé.

Posat a seguir el seu raonament li aconsello que dediqui una part de la subvenció addicional per bilingüisme a corregir alguns defectes que no s'adiuen molt amb la...

Continuar llegint...

17 de Juliol del 2009

Benvolgut President Montilla ...

 

Fa un parell de setmanes, exactament el dimarts 30 de juny, li vaig escriure algunes consideracions que van sortir publicades al meu blog. Ara em sento impulsat a ser reincident, i ja em perdonarà.

Miri, això de l'acord de finançament, els que ni som polítics professionals, ni economistes, ni obedients membres d'un partit, no ho acabem d'entendre de manera que espero que vostè ens ho expliqui.

Si, ja sé que el Conseller Antoni Castells ha fet el que ha pogut abans d'ahir i ahir per explicar amb xifres que ens ha tocat la loteria. L'únic problema és que les xifres del senyor Castells no poden substituir la totalitat del document de l'acord i sospito que és un document amb molta lletra petita.

Tots sabem que l'estat central no disposa dels diners que tan generosament sembla voler repartir, de manera que una vegada acabades les vacances (o potser abans), pujaran alguns impostos perquè...

Continuar llegint...