30 de Juny del 2009

Benvolgut José Montilla...

 

Honorable President Montilla: La veritat és que em costa escriure José perquè atès el càrrec que exerceix, a mi, espontàniament em surt Josep. Però ho entenc, vostè va néixer a la província de Còrdova i a casa i els amics sempre li han dit José o fins i tot Pepe. El nom, realment, no fa l'home; només he dit això de Josep per una qüestió superficial d'estètica, si em permet l'expressió.

Vostè va accedir al càrrec malgrat no ser el seu el partit més votat i haver perdut 250.000 vots i 5 escons, gràcies a un tractat de governabilitat amb ERC i amb ICV. Tot legal, de manera que no li discutiré mai el dret que té a ser President de la Generalitat encara que vostè, persona sensible, segur que és el primer en saber la fragilitat del poder adquirit a base de compromisos...

Continuar llegint...

29 de Juny del 2009

Hondures torna a patir

A l’escut d’Hondures es pot llegir. „ República de Honduras, libre, soberana e independiente”. Un lema que tothom pot adoptar com a seu i que fatalment no sempre s’ha vist respectat.

Hondures és un país molt complex, amb una geografia diversa i amb desigualtats cròniques entre les diverses capes de la població. És un país que he visitat moltes vegades principalment la ciutat de San Pedro Sula, capital econòmica del país, i l’antiga ciutat maia de Copan. Tinc bons amics allà i em preocupa tot el que pot succeir davant l’expulsió per la força del president electe Zelaya.

El president Zelaya, que acaba el seu mandat a finals d’any, abans que arribin les properes eleccions del 20 de novembre va proposar un referèndum per modificar la Constitució i així poder representar-se com a President per un altre mandat. ...

Continuar llegint...

27 de Juny del 2009

Joan Solà, un Premi merescut

La majoria de premis són susceptibles de polèmica ja que no sempre es pot acontentar a tothom, i els premis els donen persones que tenen la seva manera de pensar, les seves simpaties i les seves antipaties, com tothom.

El darrer Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el filòleg Joan Solà i Cortassa, no admet cap mena de discussió. Fins i tot els que no hem tingut cap relació universitària o professional amb la filologia, coneixem el professor Solà si més no pels seus articles de l'AVUI on de manera molt amena però filològicament rigorosa, ens explicava les diferències entre «mentre que» i «mentrestant», o si s'ha de dir «sisplau» o «si us plau».

Com que no tinc cap mèrit per fer un panegíric del mestre Solà, copiaré alguns passatges de la Presentació del seu llibre "Parlem-ne", de l'editorial Proa, i...

Continuar llegint...

26 de Juny del 2009

Benvolgut Alfonso Sastre...

La veritat és que vostè ja porta molts anys de lluitador de causes polítiques i les ha vist de tots colors. També la seva esposa, Eva Forest, va lluitar fins al final de la seva vida principalment al costat de les idees d'ETA per un País Basc independent.

Jo vaig conèixer la seva obra teatral a començaments del anys 60 quan a Manresa els del Grup de Teatre del Club Universitari Bages prepararem una representació de la seva obra "En la red". Posteriorment aquesta obra va ser prohibida a tot l'estat espanyol tot i que vostè va tenir el detall que l'acció tingués lloc al Nord d'Africa, cosa que d'entrada va permetre que es publiques i es representés ja que els censors, en aquell temps, no eren massa intel•ligents per copsar la metàfora.

Nosaltres no érem revolucionaris, ni estàvem afiliats clandestinament al Partit Comunista, com ara vostè. De totes...

Continuar llegint...

25 de Juny del 2009

Insubordinació

En general, els diaris de casa nostra disposen de comentaristes d'alt nivell dels que, fins i tot quan no s'està d'acord, s'ha d'admirar la seva claredat, el seu estil, en definitiva la seva «bona ploma».

Un dels comentaristes que acostumo a llegir sempre és el Sebastià Alzamora. L'escriptor de Llucmajor escriu de manera fresca i clara, amb un xic d'ironia que no amaga de vegades una certa amargor, i mai argumenta de manera barroera o mal educada.

Amb motiu de rebre el lingüista Joan Solà el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes fa una dotzena de dies, Alzamora va escriure a l'AVUI el seu article diari amb el títol de "Insubordinació". Comentava les paraules de Solà que va denunciar la situació de subordinació que pateix la llengua catalana, vinculada a una subordinació de naturalesa política.

Alzamora parlava del marc legal que és l'únic que pot regular...

Continuar llegint...

24 de Juny del 2009

Els 150 anys de la Creu Roja

El 24 de juny del 1859, avui fa 150 anys, els soldats francesos, italians i austríacs s'enfrontaven en una de les batalles més cruentes de l'època moderna: la batalla de Solferino, població situada no lluny del Llac de Garda.

El dia següent un suïs de Ginebra, Henri Dunant, va arribar al lloc per tal de parlar amb Napoleó III sobre uns projectes de farineres a Algèria. El panorama era desolador: les assistències sanitàries eren insuficients i mal preparades, els soldats eren atesos segons la seva filiació i es morien entre grans patiments i crits.

Dunant va quedar impactat, la imatge de la desolació no el va deixar tranquil. L'any 1862 va publicar «Records de Solferino» i va proposar mesures per millorar l'atenció a ferits en situacions difícils. Després de moltes reunions, el 1863 es va crear un comitè estable, que l'any 1876 va adoptar el nom de...

Continuar llegint...

23 de Juny del 2009

Primer de tot, bon dia

El dissabte, Ramon Solsona publicava a l'AVUI un article amb el títol „És dels pocs que saluden ", que recomano a tothom, sobretot als pares amb fills escolars i als mestres.

Solsona diu que som un país mal educat i que el més habitual és entrar i sortir dels llocs sense dir ni ase ni bèstia. Té raó.

Visc fa molts anys en un país on tothom es saluda. Al entrar en una botiga, a l'hora de demanar un cafè al bar de la cantonada o senzillament als creuar-se dues persones pel carrer.

Recordo quan vaig arribar a Suïssa la meva sorpresa cada mati al anar al treball perquè tots els escolars amb qui em creuava em deien "bon dia". Naturalment, vaig immediatament aprendre a respondre "bon dia".

També em va sorprendre que quan es brinda, amb una copa de cava per exemple, a casa nostra tothom mira les copes que s'entrexoquen. A Suïssa s'ha de mirar als...

Continuar llegint...

22 de Juny del 2009

Monarquia republicana

Avui a les 3 de la tarda el president francès Sarkozy marcarà d'alguna manera la història política de França ja que parlarà per primera vegada davant l'Assemblea Nacional (diputats i senadors) reunits conjuntament al palau de Versalles. La darrera vegada que un tal esdeveniment va tenir lloc va ser l'any 1848, sota una altre constitució i estructura de l'estat.

Aquesta primícia és possible gràcies a que el juliol del 2008 (aprofitant les vacances) el senyor Sarkozy va proposar un canvi constitucional que permet al President de la República parlar una vegada a l'any davant les càmeres reunides. El canvi va ser aprovat i ara s'aplica per primera vegada.

Que el senyor Sarkozy aprecia molt al senyor Sarkozy és indiscutible. Que el senyor Sarkozy no rebutja gairebé mai les possibilitats que se li presenten per donar explicacions en públic, també és cert. Amb tots...

Continuar llegint...

20 de Juny del 2009

Honrar el passat : el nou Museu de l'Acròpoli

Avui s'inaugura a Atenes el nou Museu de l'Acròpoli, Per l'estadística diguem que el projecte és de l'arquitecte suïs Bernard Tschumi, nascut a Lausana el 1944 i amb despatx a Paris i Nova York. Autor de moltes obres arreu del món, es considerat un dels més importants dins de la corrent conceptual.

El Museu es va començar el 2003 i ha costat uns 130 milions d'euros. Els materials emprats són essencialment vidre per la façana, ciment i acer pels elements estructurals i marbre per les decoracions. Fins al'1 de gener del 2010 l'entrada costarà 1 euro, i després 5 euros, gràcies a un finançament conjunt entre l'estat grec i el fons europeu de desenvolupament regional. Recomano entrar a la pàgina www.theacropolismuseum.gr per conèixer els detalls.

Per a tots el que culturalment pertanyem a la mediterrània, Grècia no ha estat mai un país estrany. Sense parlar la...

Continuar llegint...

19 de Juny del 2009

Riure's del mort i del qui el vetlla

Ahir va fer 3 anys que el poble de Catalunya va refrendar l'Estatut d'Autonomía, un aniversari que mereix ser recordat encara que per altres motius que l'alegria.

Un mes abans les Corts Generals d'Espanya l'havien aprovat amb els vots en contra del PP i algunes abstèncions com per exemple ERC. El text de l'Estatut apovat a les Corts era una modificació del que el Parlament de catalunya va proposar el setembre del 2005, amb el vot negatiu del PPC.

Actualment, l'aplicació total de l'Estatut no és possible perque es troba en mans del Tribunal Constitucional a Madrid, « gràcies » a diverses impugnacions per inconstitucionalitat per part del PP i també del Defensor del Pueblo i dels governs de les comunitats autònomes de Múrcia, la Rioja, Valéncia i les Illes.

Segurament el treball del Constitucional referent a l'Estatut és molt complicat ja que altrament no s'explica com després de...

Continuar llegint...