30 de Maig del 2009

El nas dels polítics

Recordo un diàleg, crec que de Pitigrilli:

- La culpa de tot és dels polítics.
- Dels polítics i dels futbolistes.
- Perquè dels futbolistes?.
- I perquè dels polítics?.

Això que sembla un « Dialogo para besugos » del TBO de la meva infància és el pa de cada dia: donar la culpa als altres. Com diuen els italians: Piove. Porco governo!.

Escoltant la majoria de declaracions dels polítics dins la campanya de les eleccions europees sembla que, amb poques excepcions, han oblidat Europa i aprofiten micròfons i càmeres per atacar els partits d'altre color, prescindint de l'essència real del proper vot.

Els assumptes que tornen a sortir a debat són variats: vols oficials per actes de partit o privats dels polítics, els morts dl'11-M o del YAK-42, el casament de la filla d'Aznar. Tot és bo per atacar el contrari tot i que tots els...

Continuar llegint...

29 de Maig del 2009

Tres consells per suportar unes eleccions

Ara que s'acosten les del Parlament Europeu val la pena parlar de com suportar l'allau de bones paraules que ens cau al damunt, i estar preparats per ara i per quan tornin a demanar-nos l'opinió.

Primer consell
Consular les hemeroteques i les fonoteques per fer una llista de les promeses i compromisos que els polítics de tot color van fer abans de les darreres eleccions. Comparar la llista amb els fets reals, és a dir amb les propostes que van arribar a terme. Després prendre la decisió de votar la persona o el partit que ha incomplert un menor nombre de promeses.

Segon consell
A la vista dels resultats del primer consell, no fer cap cas a tot el que diuen els candidats ja un mes abans de les eleccions, i si és possible, tampoc un mes després. Fer el ferm propòsit de votar amb el cap i no amb el cor.

Tercer consell
Deprimits i decebuts pels resultats...

Continuar llegint...

28 de Maig del 2009

Ara resulta que tothom és del Barça...!

A la prevista i merescuda victòria del Barça ahir, tothom s'hi va apuntar. La llotja d'honor semblava la cabina dels germans Marx: el Rei d'Espanya, el president del govern espanyol senyor Rodriguez, , el president de la Generalitat senyor Montilla, el primer ministre Berlusconi i alts càrrecs, diputats europeus, diputats autonòmics i un reguitzell d'autèntics culés i de culés oportunistes fins a fer perdre el compte. Suposo que ningú va pagar la seva entrada i potser fins i tot ni el vol i l'hotel. És igual: a una final de la Champions League que mou uns 350 milions d'euros suposo que no l'hi ve d'uns quants milers, pagui qui pagui.

Sense reduïr el més mínim l'importància i els mérits del Barça, aquest partit ha servit una mica de cortina de fum per desviar l'atenció dels problemes reals. A pocs dies de les eleccions al Parlament europeu estic segur que molt poca gent sap...

Continuar llegint...

27 de Maig del 2009

Vacances i maletes

Si fem cas de les estadístiques, moltes maletes tenen per costum no fer el mateix viatge aeri que els seus propietaris.

A nivell mundial cada any uns 40 milions d'equipatges no arriben al seu destí és a dir que el viatger no troba la maleta al arribar a l'aeroport de vacances o treball, o no la troba quan arriba al de casa. D'aquests 40 milions, 1 milió es perden definitivament de manera que les probabilitats estadístiques de perdre la maleta són del 2.5% que em sembla molt. Les dades són del Transport Users Council, i per tant fiables.

Les diferencies es troben entre companyies d'aviació i entre aeroports ja que unes i altres tenen graus de fiabilitat diferents. Per exemple, a Europa la companyia més fiable és Aerosvit d'Ucrania que «només» perd...

Continuar llegint...

26 de Maig del 2009

Berlusconi, intermitent

El primer ministre italià Silvio Berlusconi és un personatge molt complex, entre tràgic i divertit, entre eficient i baliga-balaga. Agradi o no, representa molt clarament una part del país on tot necessita un xic de teatralitat per què la gent s'hi interessi.

L'escàndol que ha esclatat per la seva probable relació amb una noia de 18 anys, i que ningú sap com acabarà, fa que sigui la no declarada enveja de molts dels seus conciutadans que l'abandonaran políticament quan convingui i el tornaran a elegir un parell de mesos després. La "commedia" no sembla tenir fi i Berlusconi, propietari d'una gran part dels mitjans de comunicació, sempre troba la manera de desviar els trets o de parar els llamps.

Ara vol proposar reduir el Parlament a la meitat,...

Continuar llegint...

25 de Maig del 2009

El nacionalisme català atacat

És probable que tota l ‘emoció prèvia al partit de futbol del dimecres no permeti a molta gent parlar o pensar en altres assumptes que, a curt i a llarg terme, tenen més importància absoluta.

La noticia de La Vanguardia d'avui sobre el pacte PSC i PP de Catalunya espero que es tracti amb el ressò que si és veritat mereix. La finalitat del pacte no és altre que donar al PP català un protagonisme forçat per tal de desviar vots de CiU.

Amb totes les diferències que es vulgui, sona una mica a repetició del pacte que els socialistes i els populars van fer al País Basc per tal d'eliminar els nacionalistes de la primera renglera política. A Catalunya es vol disminuir el paper de CiU per aigualir el nacionalisme.

L'economista John Kenneth Galbraith va dir en política la cosa més admirable és la proliferació de la memòria curta. El...

Continuar llegint...

22 de Maig del 2009

La polèmica sobre Miquel Barceló

L ‘inauguració de la cúpula pintada pel Miquel Barceló a la Sala XX del Palau de les Nacions de l'ONU a Ginebra va obrir una polèmica que ha sobrepassat els límits purament artístics, degut al preu que l’obra va costar i a la poca transparència del seu finançament. El dia 20 de novembre 2008 vaig escriure una entrada sobre el tema. 

Ara, la participació de Miquel Barceló a la Biennal de Venècia, dins del pavelló oficial espanyol, ha tornat a revifar els dubtes artístics, polítics, financers i propagandístics d’un artista que de moment és el més promocionat a arreu del món, potser “malgré lui”.

Haig de dir que faig part dels encara pocs que han vist personalment la cúpula de l'ONU. El dia 30 d’abril vaig acompanyar un equip de TV3 a Ginebra, per filmar un programa sobre Suïssa...

Continuar llegint...

21 de Maig del 2009

Avui faig festa !

Si,senyores i senyors. Avui faig festa amb doble motiu.

Primer, perquè a Suïssa és un dia festiu, la festa de l'Ascensió. Una de les festes d'origen religiós que tot el país celebra, tant els cantons tradicionalment protestants com els tradicionalment catòlics. No n'hi ha massa de festes «comuns» però s'han conservat i tothom està content. Les altres són Nadal, el dia de San Esteve, el divendres sant, el dilluns de Pasqua i el dilluns de la "segona Pasqua" o de Pentecosta.

El segon motiu és perquè sóc manresà i a Manresa, quan jo hi vivia, el dijous de l'Ascensió era festa i era fira. I una fira no s'oblida tan fàcilment, per molts anys que passin i que es passin fora de casa.

De manera que ja ho sabeu: avui estic recordant la fira de Manresa de la meva infància i joventut, alhora que gaudeixo d'un dia estiuenc amb la meva familia i...

Continuar llegint...

20 de Maig del 2009

Aniversari de dos atacs a Catalunya

Els pobles reben al llarg de la seva història atacs, indiferències i reconeixements segons vagin les coses. La història l'escriuen,generalment els guanyadors, de manera que convé no oblidar res per tal de no col•laborar en la deformació dels fets. La natura humana fa que l'home tingui la capacitat de perdonar, de compadir i fins i tot de trobar explicacions a molts fets.

La capacitat d'oblidar, però, no és sempre bona en els afers històrics. Sense rancúnia, sense ganes de venjança, sense mala sang hem de recordar, de tant en tant, el que ens han fet i el que han dit de nosaltres. Més que res per mantenir-nos desperts com a poble.

Ara fa 50 anys que el llavors director del diari «La Vanguardia Española», Luis Martinez de Galinsoga després d'assistir a missa a l'església de Sant Ildefons a Barcelona va proferir la frase: «Todos los...

Continuar llegint...