30 de Novembre del 2008

Miró, també Miró

 

 

El dilluns 24 vaig escriure sobre Klee i el seu museu a Berna. No voldria que algun lector pensés que la meva admiració per el centre bernès deixa de fer justícia a Miró i la seva Fundació a Barcelona. Mai he tingut actitud excloents , i molt menys en l'art. Crec que l'art és evolució i no es pot comprendre cap moviment o artista sense un coneixement clar dels anteriors, agradin més o no agradin.

Un recent article de D.Sam Abrams a l'Avui m'ha donat un motiu per complementar lo escrit sobre Klee amb el meu sentiment sobre Miró.

A mi Miró m'agrada i admiro la seva obra i la seva persona. Fins al punt que al celebrar els meus 50 anys de vida, un dels actes que vaig organitzar per un grup d'amics de Suïssa i de Catalunya va ser una visita i...

Continuar llegint...

29 de Novembre del 2008

Curt i precís

Deu ser una de les característiques innates dels homes l'impulsió a omplir, a inflar, a allargar les opinions, els discursos, els escrits. Tots els homes públics, essencialment els politics, tenen la tendència a fer discursos molt llargs que, ben mirat, es podrien resumir en un parell de frases. O molt escriptors que aprofitant la seves facultats descriptives ens encolomen un llibre amb cinquanta o seixanta pàgines de més, pel cap baix.

Crec que fou Balzac el qui una vegada va escriure una carta a un amic en la que acabava dient que l'hi perdonés l'extensió ja que no havia tingut prou temps per fer-la més curta.

I és que per escurçar, per resumir, per deixar lo essencial en una comunicació, s'ha de fer un esforç addicional que no tothom vol o sap aplicar.

Seguint l'exemple de lo que acabo de dir, posaré per avui punt i final, no sense explicar l'anècdota (espero que...

Continuar llegint...

28 de Novembre del 2008

Poca lògica amb els diners

 

 

Si una botiga a l'altre extrem de la ciutat posa a la venda telèfons mòbils amb un 25% de descompte, molts dels potencials compradors faran el trajecte per aprofitar la rebaixa. De manera que es mouen per tal d'estalviar uns 50 Euros.

Ningú estaria disposat a fer el mateix trajecte per comprar un ordinador de 2000 Euros per 1950 Euros.

Del punt de vista de l'economia aquest comportament és irracional . La diferencia de 50 Euros és la mateixa en els dos casos. Si anar a l'altra part de la ciutat val la pena o no, només depèn del valor del temps emprat i el cost del desplaçament. Si aquestes despeses son inferiors als 50 Euros, el desplaçament es pot fer tan si es tracta de comprar un mòbil o un ordinador.

Però la majoria de nosaltres no ho considera així perquè amb els diners no pensem en valors absoluts sinó en valors relatius. Un descompte...

Continuar llegint...

27 de Novembre del 2008

Ajut per les energies "netes"

L'electricitat produïda amb energies renovables és més cara que la de les plantes tradicionals. Dit d'una altre manera: els kilowatts/hora que provenen de panells solars, d'aereo generadors, de biomassa o de geotèrmia surten més cars que els produïts per centrals tèrmiques o atòmiques.

Per dir-ho amb xifres i els panells solars com a exemple: si calculem l'energia necessària per fabricar els panells solars, muntar-los i mantenir-los durant la seva vida útil, i la comparem amb l'energia que produeixen veiem que la proporció és de 60/40. És a dir que un 60% de l'energia que produeixen se'n ha anat en la producció dels panells. El mateix càlcul per una planta tèrmica amb carbó dona una proporció de 18/82 % i una de hidràulica 5/95%....

Continuar llegint...

26 de Novembre del 2008

Els secrets de les paraules

L'etimologia dels mots, és a dir l'origen o la filiació dels mots, m'ha agradat sempre i llegeixo sovint algun diccionari etimològic sense buscar cap mot en concret , només per el plaer de fer „descobriments".

L'altre dia, en un article sobre la crisi del tèxtil (la meva activitat durant 40 anys), vaig topar-me amb el mot „texans" referit als pantalons ben coneguts de tots nosaltres. És curiós que aquesta expressió (junt amb la castellana „tejanos") no l'he sentit en cap dels molt països que m'ha tocat visitar professonalment per el tèxtil.

L'expressió que més he sentit és „jeans" o „blue jeans". Els italians fan bé en reivindicar per a ells l'origen d'aquesta peça de vestir molt...

Continuar llegint...

25 de Novembre del 2008

Art Viu

   

Un dels museus més interessants que conec, i n'he vist molts en tres continents, és el Zentrum Paul Klee de Berna. Dedicat al important pintor i teòric de l'art, fou inaugurat el juny de l'any 2005 i és obra del famós arquitecte italià Renzo Piano.

Personalment considero que els darrers anys molts museus han servit per fer edificis arquitectònics importants, deixant a vegades de banda el contingut del museu, les seves obres, que és a fi de comptes la part principal almenys en teoria.

El Centre Paul Klee ha pogut unir les dues coses. No tinc espai ni qualificacions per fer un panegíric de l'arquitectura del Centre, però recomano al lector entrar a la pàgina web(www.zpk.org)per tal de fer-se una idea de la magnifica adaptació del museu al...

Continuar llegint...

24 de Novembre del 2008

Si us plau, qui té raó?

L'altre dia comentava un estudi de l'universitat alemanya de Giessen comparant les
emissions de CO2 de diversos productes agrícoles conreats a casa nostra o a ultramar. Els resultats eren bastant sorprenents i fins i tot torbadors de tal manera que és difícil per el ciutadà „normal" saber a qui creure.

Ara m'han arribat unes declaracions de Patrick Moore, canadenc i membre fundador de Greenpeace l'any 1971 on va arribar a ser un dels directors. L'any 1986 va sortir de Greenpeace per divergències d'estratègia amb els seus co-directors.

Doncs bé, el senyor Moore diu coses com les següents:

• No entenc com la gent arriba a creure que el vent i el sol poden ser energies fiables. A Europa poden passar dies sense un insignificant ventet, o dues setmanes amb...

Continuar llegint...

22 de Novembre del 2008

L'ajut dels poetes

 

Sempre m'ha agradat la poesia. El primer poema que va fer part de la meva vida va ser un sonet escrit pel meu pare i que es va imprimir (en català!) el novembre del 1942 a les participacions del meu naixement.

I sempre m'han agradat els poetes valents, els poetes incòmodes, els que en francès anomenen "enfants terribles" és a dir entremaliats. Poetes per llegir, com Brossa o Palau i Fabre; poetes que canten, com Brassens o Brel; poetes que són cantats, com Martí i Pol. I molts d'altres.

Sempre ens pot ajudar llegir els poetes, ens pot enriquir, perquè ells saben dir les coses amb altres paraules, com el fragment del poema "La veu escrita" de Joan Brossa:

"
Els catalans preguntem
i els forasters no contesten.
Per això...

Continuar llegint...

21 de Novembre del 2008

El català i els vols de Swiss

Tan la desapareguda companyia d'aviació Swissair com la seva successora Swiss fa molts anys que, en els vols entre Suïssa i Barcelona saluden els passatgers en català. Fa un parell de setmanes que vaig posar a Swiss com a exemple positiu en contrast amb l'actitud vergonyosa d'Air Berlin.

El partit "Unión Progreso y Democracia" (UPyD) ha demanat oficialment a Swiss que empri el castellà en els seus vols entre Barcelona i Zuric "ya que Barcelona es España y en España el idioma oficial es el castellano".

No queda massa clar si demanen que Swiss substitueixi el català per el castellà o que faci ús dels dos. Si només volen el castellà, una vegada més fan un nacionalisme centralista molt pitjor que el nacionalisme català que tant ataquen. Si volen ambdues llengües, s'han d'adreçar també a moltes altres companyies que fan cap al Prat i que ignoren...

Continuar llegint...

20 de Novembre del 2008

Els bocabadats i la cúpula de Barceló

Molt s'ha escrit i molt s'escriurà sobre la cúpula de la Sala XX del Palau de les Nacions Unides de Ginebra, inaugurada el dimarts. La polèmica va per molts camins: el preu de 30 milions d'euros, el veritable valor artístic de l'obra de Barceló, la necessitat que Espanya tenia de regalar aquesta obra...
Abans les cúpules estaven recobertes d'or per l'exterior; ara l'interior costa com si estigués recobert d'or, i més encara.

L'inauguració va ser brillant: els Reis d'Espanya, el secretari general de l'ONU, el President de la Confederació Suïssa, el Primer Ministre turc, el President del Govern Espanyol senyor Rodríguez, el Ministre d'Afers Exteriors senyor Moratinos i un llarg etcètera de 700 convidats.

A l'hora dels discursos, els adjectius van...

Continuar llegint...