e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

11 de Maig del 2010

L'economia segons el model Pinotxo

Entre el Banc Central Europeu i Alemanya han parat, de moment, l'especulació sobre el futur de l'Euro i sobre l'ensopegada probable d'Espanya, Portugal, Irlanda i potser Itàlia. 

Que ningú pensi en un acte de bon samaritanísme. L'actuació del dos poders, amb acompanyament d'alguns actors secundaris, ha arribat de sobte per tal de salvar la caiguda de l'Euro, un Euro que depèn massa de socis febles, com ara Grècia, país que per adobar-ho han estat durant molts anys maquillant les seves xifres econòmiques.

Vist amb ulls d'home del carrer, és molt difícil pensar que ningú s'havia adonat de la ruïna grega i que s'ha esperat a la seva fallida per intervenir. Com és possible que cap dels molts experts de l'economia de l'UE no va donar un senyal d'alarma fa tres o quatre anys? Com és que tothom reacciona malament i tard?.

El govern espanyol, habituat a...

Continuar llegint...

10 de Maig del 2010

L'autodeterminació davant l'ONU

Aquest cap de setmana, a Europa s'han vist moltes senyeres i estelades. D'una part a Paris on el Barça va guanyar l'Eurolliga de bàsquet. També a Mauthausen, camp de concentració nazi on molts catalans van estar empresonats i alguns van morir i, d'una manera més modesta del punt de vista mediàtic a Ginebra.

El dissabte estava convocada una manifestació davant l'ONU a Ginebra ja que és la seu europea de la institució i al mateix temps acull el Consell dels Drets de l'Home, que es reuneix a la sala decorada amb una cúpula del mallorquí Miquel Barceló.

La convocatòria, organitzada per la plataforma Deumil, va comptar amb poca informació previa i els manifestants van ser bastants menys que a la manifestació anterior a Brussel-les encara que després de tot s'ha de considerar un èxit. Com és habitual, els mitjans discrepen sobre el nombre de...

Continuar llegint...

08 de Maig del 2010

Hi arribarem!

No és cosa d'uns pocs somniadors. Ni de quatre il-luminats. És cosa de tots perquè només junts hi podrem arribar.

La muntanya és esquerpa i tenim mal temps. Però amb una cordada ferma, on tothom ajudi a tothom, assolirem el cim.

I una vegada a dalt, a l'hora de fer la foto, uns es col-locaran a la dreta, d'altres a l'esquerra i alguns al mig. És el que cal: unió per arribar-hi i diversitat per donar un lloc a tots el que han pujat junts.

Hi arribarem!



Continuar llegint...

07 de Maig del 2010

Una visita inútil

La reunió Montilla-Rajoy no va servir per res i es fa difícil d'entendre perquè el president de la Generalitat va rebre, o fins i tot va demanar rebre, al senyor Rajoy, que ha demostrat acompanyat del bum-bum de la seva filial a Catalunya, que no sent cap afinitat amb els sentiments i els drets dels catalans. 

Montilla coneixia, abans de l'entrevista, que la posició del PP respecte a l'Estatut era de rebuig demostrat amb les recursos presentats davant del TC. Suposar que aquesta posició canviaria era infantil, de manera que no entenc com Montilla disposa de tant temps per perdre. 

Rajoy, a la sortida de la reunió, va dir el que ja tothom sap: que coincideix amb Zapatero a l'hora de considerar que el TC té plena legitimitat per resoldre el tema de l'Estatut i que no cal fer cap canvi de membres ara. Aquesta coincidència ZP-Rajoy no ens ha d'estranyar ja que davant dels afers de Catalunya els...

Continuar llegint...

06 de Maig del 2010

Somiar truites

El diccionari defineix l‘expressió "somiar truites" com el creure possible coses irrealitzables. És una definició molt radical, sense altre opciò que la de no arribar a assolir el que es creu, i malgrat tot em sembla que, fins a cert punt, ens convé somiar truites.

No cal fer cap sermó: tothom sap que de gent arrogant i inútil n'hi ha a tot arreu, a la política com a fora d'ella i que les coses no van sempre com voldríem, ni amb els que ara remenen les cireres, ni amb els que els precediren, ni amb els que vindran després.

Somiar truites és, potser, somiar viure en una societat on tinguem el dret real a decidir, on els ineficients puguin ser enviats a l'oblit i on no obliguin a participar, amb diners o amb silenci, de certes actuacions alienes proposades per gent que no ens estima.

Veient el trist paper que el govern d'Espanya esta fent dins del panorama...

Continuar llegint...

05 de Maig del 2010

I desprès de Grècia...?

El mateix dia que el president de la patronal FEPIME, Eusebi Cima, en declaracions a COMRàdio, ha dit que «Espanya no és Grècia però està en el camí», el suïs Tobias Straumann de la Universitat de Zuric arribava a una conclusió similar. 

El senyor Straumann és membre de l'Institut per Investigació Empírica de l'Economia, títol complicat però que permet als seus membres d'explicar-se amb molta claredat. Preguntat Straumann sobre l'ajut dels països de l'UE a Grècia diu que s'ha fet per evitar, almenys de moment, la fallida de Grècia perquè provocaria un efecte «domino» en el que entrarien Portugal, Espanya i Itàlia. També moltes institucions bancaries franceses i alemanyes caurien en la fallida degut al seu alt compromís amb préstecs estatals grecs.

Straumann creu que obrir l'Euro als...

Continuar llegint...

04 de Maig del 2010

La cara del Príncep de Girona

No he comprat mai el diari "El Mundo" encara que el llegeixo pel damunt via internet, tal com faig amb una dotzena de diaris cada dia per tenir informacions de tots els colors. 

Avui surten amb un noticia sobre les noves fotos oficials que la «Casa Real» ha publicat. En elles l‘hereu Felipe, entre altres coses Príncep de Girona, apareix amb els uniformes de l'exercit de terra, el de l'aire i el de la marina degut a l'ascens a Tinent Coronel i a Capità de Fragata respectivament.

Els periodistes de «El Mundo» han constatat que a les tres fotos, la cara del Príncep és la mateixa, és a dir que gràcies al Photoshop el noi no va necessitar vestir-se i posar tres vegades. 

La "Casa Real" ja ve fer ús del trucatge fotogràfic per una felicitació de Nadal. Per a ells deu ser molt difícil reunir-se per una foto, i van preferir enganxar...

Continuar llegint...

03 de Maig del 2010

Bono i la Xina

Un dels plats més tradicionals de la molt variada cuina xinesa és l'ànec lacat. El president del Congrés de Madrid, senyor Bono, delegat per la inauguració del pavelló d'Espanya a l' Exposició Universal de Shangai, va demostrar una gran sensibilitat envers el poble xinés i va anar allà a fer l'ànec (no puc dir si lacat o no).

De tal manera va fer l'ànec l'inefable Bono que el seu discurs és el que en la seva llengua materna en diuen una «gansada», que per cert lliga amb els ànecs. 

Una menció al «cara al sol» que segurament li va sortir d'un fons genètic poc estudiat encara, va fer tremolar a molts pels records que porta. I després va continuar amb una buidor espectacular:

"España no es un proyecto inacabado, aunque estamos todos los días haciendo esa España moderna integradora, plural, en...

Continuar llegint...

01 de Maig del 2010

Cortines de fum

 

Tradicionalment, després del franquisme, el dia d'avui s'ha distingit per les manifestacions dels sindicats reclamant el que ells creuen just. Enguany el centenar de trobades sindicals arreu d'Espanya porta com a lema: 'Por el empleo con derechos y la garantía de nuestras pensiones'.

A la vista del "slogan", crec que tots els treballadors actius hi estan d'acord: un treball amb drets i garantia per les pensions és l'ideal per tothom sobretot després de l'ensurt (esperat, però ensurt) del 20% d'atur anunciat oficialment pel govern ZP just el dia abans del 1 de Maig.

Si a Madrid no manés (és un dir) un govern d'esquerres ja fa temps que els sindicats tindrien d'haver ocupat carrers i places manifestant contra un govern que no ha fet res per frenar l'augment de l'atur.

Si manessin les dretes, potser no seia millor el panorama, qui sap, però els sindicats haurien fet sentir la seva veu amb molta...

Continuar llegint...

30 d'Abril del 2010

La manca d'idees econòmiques

Fins i tot els que som poc dotats per temes econòmics hem sentit parlar de Standard & Poor's, l'agència que ha rebaixat la qualificació del deute espanyol, és a dir que l'ha passat a segona divisió fent un símil esportiu.

La Standard and Poor's, la Moodys Investor Service o la Fitch Ratings són companyies privades dedicades a l'estudi i qualificació de la seguretat dels deutes d'empreses i, tal com hem vist ara, d'estats. Les qualificacions van d'AAA (excel-lent, diríem) fins a CCC (suspès recalcitrant). Per adobar-ho, donen també tendències, de manera que un AA és millor que un AA-.


Espanya, que feia part del grup AAA ha baixat a AA amb perspectiva negativa. La baixada ha fet mal al sistema financer espanyol, però no tant com la qualificació de Grècia (BB, és a dir un 4 a l'escola) o la de Portugal (A, un aprovat normal).

Fins...

Continuar llegint...