22 de Maig del 2010

Espanya a la cua de la competitivitat

El IMD de Lausana ha estat considerat pel Financial Times com el primer institut de gestió i desenvolupament del món fora dels Estats Units. Com que no es tracta d'una institució lligada a governs o partits, els seus estudis reben una atenció especial a alts nivells arreu del món. 

El IMD publica cada any la llista de països per ordre de competitivitat, és a dir segons el grau de atractiu per fer-hi inversions. No cal dir que, tal com estan les coses, una bona classificació permet augmentar les esperances de benestar perquè cap empresa important es juga els diners allà on no disposa de garanties de rendibilitat, tal com ho fem nosaltres a moltíssima menor escala. 

Per establir el ranking, el IMD considera diversos factors: dèficit baix, volum del deute públic, atur, política d'impostos, nivell d'educació i esperit innovador i exportador, entre...

Continuar llegint...

21 de Maig del 2010

El dilema espanyol, no és dilema

L'article publicat avui a bona part de la premsa catalana, signat per 62 articulistes de posicions variades, em sembla molt clar i oportú. 

Casualment he sentit aquest mati, abans de llegir l'article, una curta opinió del setciències Jiménez Losantos que ha tractat als signants gairebé de xais a les ordres de la dictadura catalana i que llevat de Pilar Rahola, pràcticament ningú coneix els altres. 

Trobo lamentable que una persona amb una bona base cultural com el senyor Losantos, i que coneix Catalunya, es dediqui dia si dia també a deixar com un drap brut el nostre país. Segons ell, cap dels signants és un "columnista" excepte la Rahola, cosa que diu molt poc dels seus coneixements periodístics.

Losantos, com tots els salvadors de pàtries, posseïdors únics de la veritat, representa el bufó dels senyors feudals d'abans i no...

Continuar llegint...

20 de Maig del 2010

No ens diuen la veritat

Vivim temps complicats, i cada dia es destapen afers que demostren la incompetència o la mala fe d'institucions i persones que semblaven expertes i gairebé infal·libles en el seu terreny.

No vull caure en la temptació de fer el moralista perquè ni en tinc vocació ni puc donar consells a qui no me'ls ha demanat. De totes maneres, com a partícip d'algunes de les conseqüències negatives que ens cauen i ens cauran al damunt, em demano perquè és tan difícil que els que manen diguin la veritat.

Els milers de milions d'euros en garanties que l'EU han donat a Grècia no són res més que un intent de salvar els bancs que es van carregar d'obligacions i emissions estatals gregues. Uns bancs que no van estar atents a l'evolució financera i econòmica i no van vetllar les seves inversions. I ara, amb la pèrdua de valor dels seus papers grecs han plorat i...

Continuar llegint...

19 de Maig del 2010

La Senyera i els Fets del Palau

Avui fa cinquanta anys, el 19 de maig de 1960, un grup de joves va cantar al Palau de la Música davant de ministres i autoritats El cant de la Senyera, en un acte d'afirmació catalana que ha passat al record amb el nom de Fets del Palau. 

Malgrat l'intent de silenciar l'acte, molta gent es va assabentar del fet i una mena d'orgull nacional es va anar arrelant en molts joves de l'època. La detenció, entre d'altres, de Jordi Pujol va ser un element molt determinant per donar projecció als Fets del Palau. 

El grup de joves que van començar a cantar El cant de la Senyera no eren amics del soroll, ni revolucionaris en el sentit demostratiu del terme. Eren membres d'organitzacions cristianes i catalanistes que defensaven un missatge aleshores nou. 

La detenció de Pujol va tenir, malgrat la por i la censura, una gran difusió i recordo les pintades demanant la llibertat de Pujol i...

Continuar llegint...

18 de Maig del 2010

Els Drets de l'Home, burlats

El dia 13 l'Assemblea General de l'ONU a Nova York va escollir 14 nous membres del Consell de Drets Humans, un òrgan intergubernamental que fa part del sistema de les Nacions Unides. La seu del Consell és Ginebra i les reunions es fan en una nova sala, finançada pel govern i diverses institucions espanyoles, decorada amb una cúpula pintada pel mallorquí Miquel Barceló. 

El Consell del Drets Humans va ser creat l'any 2007 per tal de «considerar les situacions de violacions dels drets humans i fer recomanacions al respecte» segons diu literalment el mateix Consell.

A mi, això de considerar violacions i de fer recomanacions em sembla una mica fluix. I la realitat està demostrant que no només és fluix sinó que dóna motius per preguntar-se sobre l'eficiència d'una tal institució. 

Entre els nous 14 membres escollits el dia 13...

Continuar llegint...

17 de Maig del 2010

"Quatre motors per a Europa"

¿Coneixen els lectors l'existència d'una associació anomenada "Quatre motors per a Europa"? ¿No?. Doncs ja té 22 anys d'existència i Catalunya és un dels quatre motors.

Els altres tres són el Land alemany de Baden-Württenberg (capital Stuttgart), la regió de la Llombardia (capital Milà) i la regió de Roine-Alps (capital Lió). Déu n'hi do !.

Amb socis de tan pes històric, social i econòmic és d'esperar que es generin el que ara se'n diu sinergies, i que els projectes comuns demostrin que les regions històriques, a Europa, són entitats amb creativitat i força.

Lamentablement, els objectius que van portar a crear aquesta associació de cooperació regional no han assolit cap fita destacable. La cooperació era prevista en infraestructures, recerca i tecnologia, i col-laborar en projectes de...

Continuar llegint...

15 de Maig del 2010

No podem arronsar-nos d'espatlles

Els problemes són greus i ja han sortit a la pista els pallassos que, com al circ, ens volen distreure entre el trapezista i el funàmbul. 

Resulta molt difícil creure que tota la crisi mundial, i essencialment l'europea, ha arribat de cop i volta sense que ningú donés els senyals d'alarma i comencés un canvi de rumb a temps, dos o tres anys enrere. No pot ser que el problema de Grècia fos ignorat pels que ara l'han d'ajudar. O tots són uns incompetents o ens han fet entrar en una espiral voraginosa prevista i dirigida. 

Fins i tot la coincidència de l'anunci de mesures restrictives per part del senyor Rodríguez, el rebombori per la suspensió en les seves funcions del senyor Garzón i els partits de futbol del cap de setmana podria semblar provocada, com en una novel-la de ciència ficció on el personal és manipulat segons un pla perfectament...

Continuar llegint...

14 de Maig del 2010

Retallades ineficients

Forçat per la pressió de l'EU, amb Alemanya al cap, i punxat pel president Obama, ZP va anunciar un conjunt de mesures per tal de reduir el dèficit estatal. Per cert que aquestes mesures no s'han aprovat en Consell de Ministres, de manera que encara són possibles canvis. 

De la reunió a la Moncloa amb els caps dels dos sindicats principals en va sortir la convocatòria d'una manifestació el dia 2 de juny i una possible vaga general per més endavant. Molt poca cosa per la part dels teòrics defensors dels treballadors, condicionats davant de qui els subvenciona. 

Les mesures retalladores de ZP, poc meditades, no solucionen ni el dèficit ni la greu situació a Espanya. Com sempre, els més febles patiran i els més rics trobaran la manera de protegir-se. L'augment dels impostos, fins ara anunciat i negat alternativament, arribarà per encara fer més mal a la...

Continuar llegint...

13 de Maig del 2010

La Generalitat Valenciana i la llibertat d'informació

Ara resulta que el govern del PP liderat per Francisco Camps vol fer tancar els repetidors que permeten que Catalunya Radio s'escolti al País Valencià, en un acte que s'uneix al decretat silenci de les emissions de TV3. 

Diu el govern valencià que es tracta d'una mesura administrativa i no política. Suposo que el que va fer aquesta declaració ens pren a tots per imbècils.

És cert que la solució positiva seria que la Generalitat Valenciana signés un acord de reciprocitat amb el govern de Catalunya, per tant parlem d'un acte administratiu. Però la negativa a fer-ho és un acte clarament polític, digui el que vulgui l'equip Camps.

Com que les emissions de la televisió pública valenciana es poden veure a Catalunya ja fa un parell d'anys, no s'entén que la reciprocitat no existeixi si no és per una intromissió potser legal...

Continuar llegint...

12 de Maig del 2010

El Rei i la sanitat pública

Començo per dir que la meva convicció que la monarquia és una institució anacrònica i totalment prescindible no priva del meu respecte per tota persona, de manera que m'alegro de la recuperació del Rei d'Espanya i que el nòdul extirpat del pulmó no sigui cancerós.

Als personatges públics, sobretot els que tenen càrrecs essencialment representatius i no executius, s'ha de demanar que tinguin qualitats comunicadores, és a dir que sàpiguen parlar i transmetre les idees. I també que sàpiguen callar. 

Les declaracions del Rei d'Espanya a la sortida de l'Hospital Clínic de Barcelona potser s'han de disculpar per l'acció dels medicaments rebuts, que fan que el cap no estigui tan clar com normalment. D'altra banda, dir que "a Espanya hem d'estar orgullosos de la sanitat pública que tenim" és una bajanada, reial, per...

Continuar llegint...