e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

19 de Juny del 2010

L'aeroport de Barcelona no és el millor

El Consell Internacional d'Aeroports d'Europa ha distingit l'aeroport de Barcelona com el millor de l'any dins de la categoria d'aeroports amb més de 25 milions de passatgers. Sembla que el premi és, en gran part, degut a la terminal T1 de la que el jurat ha valorat el disseny, l'agilitat dels processos i l'oferta comercial i de restauració.

Jo crec que el guardó no s'ha de donar a l'aeroport de Barcelona per molts motius. Un aeroport amb més de 25 milions de passatgers ha d'oferir una millor connexió amb la ciutat, essencialment amb una estació de metro o amb un servei de llançadora més ràpid i amb més freqüències que l'actual. Si un passatger arriba a la flamant T1 i ha d'agafar el tren que està situat més enllà de la Terminal 2, cal que es carregui de paciència. Una vegada arribat a Sants, més paciència per connectar amb la xarxa del metro ja...

Continuar llegint...

18 de Juny del 2010

¿Justícia o justícies?

Ja fa alguns anys un polític, crec que andalús, va dir que "en España, la justicia es un cachondeo". Aquesta afirmació, corroborada en silenci per la gran majoria d'espanyols, va costar molts disgustos al polític, acusat pel sistema d'injuriar a la justícia, orgue estatal independent i tal i qual. 

Posteriorment, els fets han demostrat que molts jutges són honestos, poc amics d'exhibicionisme popular i amb fílies i fòbies com tothom, que intenten dissimular a l'hora de practicar les seves funcions. D'altres, per les seves actuacions extremadament mediatitzades o pel seu afany de popularitat, han fet que molts recordessin de tant en tant al polític andalús. 

L'entrada a la presó dels senyors Millet i Montull demostra que en el fons no hi ha justícia, en el sentit abstracte, sinó que hi ha jutges. El dos presumptes delinqüents, han gaudit de...

Continuar llegint...

17 de Juny del 2010

0-1 : El triomf de la modèstia

Una vegada acabat el partit de futbol entre Espanya i Suïssa, vaig entrar als diaris digitals espanyols, amb la insana curiositat de saber com qualificaven el resultat.

La premsa de Madrid va escriure: «Cura d'humildad», «Toque de atención», «Patinazo de España» i «Peor, imposible». Déu n'hi do!.

La premsa suïssa, vist les poques esperances que en general s'havien generat, escriu curt i sense adjectius. «Sensació» o «Sorpresa» es repeteixen amb gran alegria dels lectors.

No cal dir que Espanya és un equip millor que el de Suïssa. Pensem que, per exemple, amb el cost real del fitxatge d'Ibrahimovic es poden finançar fàcilment 7 o 8 equips de primera divisió suïssos (el pressupost anual més alt, el del F.C. Basilea és de 20 milions d'euros, i el del Thun, com a contrast, és de 5...

Continuar llegint...

16 de Juny del 2010

Cop de fre a l'autodeterminació

Les paraules d'Artur Mas ahir sobre el referèndum d'autodeterminació han refredat l'ànim d'alguns dels seus electors i han sorprès a bastants dels que no ho són. Segurament, com tot bon polític, Mas va sospesar detingudament el seu discurs i, per tant, hem d'intentar esbrinar el fons real de la seva declaració d'intencions. 

Dir que «el país no està madur» és, fins i tot, acceptable. I ho és perquè la manca de maduresa és una conseqüència de la manca de definició i de decisió d'alguns polítics (de fora i de dins del partit del senyor Mas) que, malgrat unes possibilitats cada vegada més grans, han anat amagant el cap sota l'ala i no han gosat dir que pensen d'un procés d'autodeterminació. 

Com que, per altra banda, el PSC i les seves principals figures tampoc han fet massa per obrir camí i per...

Continuar llegint...

15 de Juny del 2010

Fer malbé el dret de vaga

Fer vaga és un dret. Com tots els drets, per evitar abusos i disbauxes està legislat de manera que tothom en faci ús quan sigui necessari i de manera correcte.

Fer vaga és fins i tot una obligació quan les circumstàncies laborals arriben a un límit on cap altre camí permet arribar a un diàleg constructiu o a un acord. 

Fer vaga ha de ser útil, és a dir que no es pot organitzar només per fer aldarulls o per intentar demostrar que s'està al costat dels maltractats.

Fer vaga és un dels instruments que els sindicats disposen per fer sentir la seva veu en defensa dels drets si no són respectats. Els sindicats, per tant, han d'estar sempre al costat dels que diuen representar, mani qui mani.

Res de tot això sembla fer part de la decisió dels sindicats CCOO i UGT que han estat muts com una tomba mesos i anys mentre l'atur...

Continuar llegint...

14 de Juny del 2010

El gran triomf de Jaume Cabré (i que el Barça em perdoni)

Avui, l'escriptor Jaume Cabré serà distingit amb el Premi d ‘Honor de les Lletres Catalanes. La importància del premi i sobretot les grans qualitats de Cabré fan indiscutible el que avui en parli uns moments, per damunt de l'elecció d'Alexandre (Sandro) Rosell com a president del Barça.

Jaume Cabré és conegut i apreciat a Suïssa gracies a la traducció a l'alemany de dues de les seves obres: Les veus del Pamano i darrerament Senyoria. L'èxit de venda ha estat enorme i Cabré és un personatge literari convidat i cercat arreu dels països on parlem l'alemany. 

No cal dir que l'obra de Cabré és de gran qualitat literària i la seva temàtica, tot i esser en certa manera local, tracta temes universals com correspon a la literatura de nivell. Vist de Suïssa estant, la gran sort de Cabré ha estat trobar una traductora a l'alemany...

Continuar llegint...

12 de Juny del 2010

Futbol fins a les sopes

Ja estàvem avisats. Tots sabíem que l'inici del Campionat del Món de Futbol a Sud-àfrica, apart el fet estrictament esportiu, permetria de fer de cortina de fum i tapar per uns dies fets i dits amb més transcendència real. Per uns dies, el circ passarà per davant del pa, capgirant la frase dels antics romans. 

Un mundial de futbol sempre ha estat un esdeveniment popular i sovint amb un cert rerafons polític. Per exemple l'any 1954, que es va celebrar a Suïssa. El triomf d'Alemanya davant d'Hongría en el partit final va significar una rehabilitació pels alemanys 9 anys després d'acabada la guerra i un veritable començament de l'esperit federal alemany. Pels hongaresos va ser la darrera oportunitat en molts anys de demostrar alegria ja que dos anys després la repressió del 1956 va enfonsar el país durant molt temps. 

A la fase eliminatòria,...

Continuar llegint...

11 de Juny del 2010

La veuen quadrada


No parlaré de futbol però aprofitant que avui comença el Campionat del Món, sembla oportú fer ús del símil de la pilota quadrada per comentar alguns fets.

La palesa manca de visió política per part dels que manen a Espanya, i de retruc a Catalunya, dona tota la sensació que "la veuen quadrada". Per rebaixar l'atur s'han de crear nous llocs de treball, és obvi. Nous llocs de treball només es poden crear si amb ells es pot fer una funció o crear un producte que el mercat necessiti, sempre que es pugui produir de manera competitiva. 

Ara per ara, no sembla que Espanya pugui omplir alguna llacuna de producció, ni industrial ni agrícola, que ja no la cobreixin altres països, amb preus molt més competitius. De manera que les possibilitats a curt terme de donar feina a molta gent són lamentablement minses.
...

Continuar llegint...

10 de Juny del 2010

La coheréncia dels polìtics

De cap manera els polítics, els polítics de càrrecs alts vull dir, són infal-libles i ni de lluny pertanyen a una raça especial que els predetermina a ocupar els llocs d'on es mana.
Els polítics han de posseir poques coses més que els comuns dels mortals: han de tenir idees de com portar endavant els afers d'interés comú i han de ser coherents. Sembla poc, només dues coses, però és extremadament difícil trobar-les reunides amb durada i no puntualment. 

Llegeixo que el President Montilla ha rebutjat davant del Parlament a valorar la iniciativa popular per impulsar un referèndum sobre la independència de Catalunya, amb l'argument que el referèndum no deriva de cap decisió presa per l'executiu català. 

El senyor Montilla oblida que és president amb l'ajut de dos partits que si que s'han pronunciat a favor del...

Continuar llegint...

09 de Juny del 2010

La vaga, la Vega i la biga

La vaga d'ahir, com tots els esdeveniments politics, es pot mirar de moltes maneres. Ja ens hem acostumat a no fer cas de les xifres de participants que, com sempre, són manipulades a conveniència. La prova és que la participació a la vaga va del 80% al 15% segons passin llista els sindicats o el govern, i de la gent que va anar a les manifestacions, val més no fer comptes perquè caurem en el mateix parany. 

La gran pregunta queda sense resposta i és la de saber a qui aprofita la vaga de funcionaris, i a qui molesta. La vaga és un dret, i no cal ni discutir-ho, però una vaga ha de ser un instrument molt ben pensat i controlat, i sempre un recurs final a un procés sense sortida. Que uns sindicats subvencionats pel govern convoquin una vaga, amb poc seguiment, i després d'haver callat vergonyosament mesos i mesos metre el govern que els pagava no feia els seus deures, és un signe de...

Continuar llegint...