e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

26 de Juliol del 2010

Anirem tots cap al cel!

... Que toquin les trompetes! / Anirem tots cap al cel / amb les mans ben netes !.

Quan llegeixo el missatge que el Rei Juan Carlos va adreçar a l'apòstol Santiago, ple de referències polítiques sobre la unitat d'Espanya, sobre la Constitució i sobre la solidaritat entre comunitats, no puc més que sorprendrem que Sa Majestat pugui passar mesos i mesos sense obrir la boca i que finalment ho faci en un acte que s'ha de suposar essencialment religiós. Però, com que el que es tracta és de demostrar que la seva feina és la de servir a la pàtria, amb períodes de lleure naturalment, doncs... tothom content. Anirem tots cap al cel!.

Quan llegeixo o escolto les declaracions dels nostres polítics, ara que les eleccions s'apropen, el panorama futur de Catalunya sembla ser fabulós. Tots tenen la solució i ens sorprèn que fins ara no hagin fet res del que...

Continuar llegint...

23 de Juliol del 2010

Idealistes amb els peus a terra

Permeteu-me que comenci amb una citació personal. En el primer dels dos programes de la sèrie „Afers exteriors "dedicats a Suïssa que es van gravar i emetre l'any passat, el Miquel Calçada , en la seqüència feta a l'interior del Palau de les Nacions, seu de l'ONU a Ginebra, em va preguntar si jo creia en la idea que Einstein va donar com a fita de la humanitat: un govern únic per a tots els homes. 

La meva resposta, per cert improvisada com tota la resta dels dos programes, va ser que ho considerava molt difícil, però que cada 20 o 25 anys necessitem idealistes que en proposin aquestes fites. 

Rememoro aquest detall avui quan els moviments interns a Catalunya, que volen portar a una clara auto-definició nacional, estan en una mena de crisi per manca de credibilitat dels que fins ara semblaven fer part de la solució i que de mica en mica ens demostren que potser fins i...

Continuar llegint...

21 de Juliol del 2010

Fregoli, patró dels partits catalans a Madrid

L'italià Leopoldo Fregoli (1867-1936) va ser el màxim exponent de l'art teatral del transformisme. En els seus espectacles Fregoli era capaç de canviar de trama dramàtica, de vestuari i de veu amb una rapidesa tal que li permetia fer molts papers dins de la mateixa obra. El nostre poeta Brossa va ser un gran admirador de Fregoli i li va dedicar algunes obres.

La mateixa facilitat per canviar de cara, de to de veu i fins i tot de discurs l'han demostrat els partits catalans a Madrid, de manera que proposo que de manera unitària, declarin a Fregoli com a patró, exemple i model a seguir.

És molt difícil que el PSC expliqui amb convenciment el motiu que els va fer oblidar l'acord mínim del Parlament per anar a Madrid a dir «si, senyor, i disculpi» al seu pare, tutor o germà gran, com vulgueu, que és el PSOE. No es poden fer dos papers tan oposats amb tan poca diferència de...

Continuar llegint...

19 de Juliol del 2010

Les crides a la unitat


Les primeres reaccions dels polítics catalans a la sentència del TC sobre l'Estatut van ser força clares: rebuig clar i indignació pel desvirtuament d'un Estatut votat per poble i Parlament. 

A les poques hores, i fins i tot una mica abans si pensem en certes actituds respecte a la manifestació del dia 10, les diferències es van anar definint fins a arribar a un punt on el ciutadà no sap ni on volen anar ni de quina manera la majoria de polítics. 

Els partits catalans, reunits amb el president Montilla, no van arribar a cap conclusió unitària, cosa que hauria estat un missatge inequívoc de cara al govern de Madrid. Posteriorment, tots han anat afluixant en les seves conviccions verbals i uns es conformen en defensar el preàmbul de l'Estatut, d'altres volen proposar canvis en la Constitució espanyola per tal d'assolir un Estat Federal, molts ja és...

Continuar llegint...

16 de Juliol del 2010

Molt graciós el pop...!

Fins fa uns pocs dies, el pop no era motiu de conversa excepte en el vessant gastronòmic. Només ha calgut que la premsa expliqués les «facultats» endevinatòries del pop Paul, alemany d'adopció, perquè s'hagi convertit en un nou símbol de la cultura de l'altiplà més típic. 

Com que Espanya no passa per cap tràngol econòmic o laboral, la gent es distreu amb el pop Paul i el Zoo de Madrid ja ha fet gestions per comprar-lo, amb la idea d'augmentar el nombre de visitants, almenys en el sector de l'aquàrium ja que la pela és la pela també a Madrid. 

El cas més esperpèntic és el de l'ajuntament de Carballiño, que ha anomenat al pop Paul ciutadà d'honor. A la vista de com es troba el govern de la nació espanyola, aquest nomenament, que pot semblar una broma de mal gust, és un reflex perfecte de la...

Continuar llegint...

14 de Juliol del 2010

Tenim la gent que cal?

Ara veurem si tenim els polítics amb el nivell que una nació necessita o bé tindrem de començar per crear una nova "fornada" que ens porti allà on la gent vol arribar.

La manifestació del dissabte ha estat pràcticament ignorada per la majoria d'espanyols tant per una manca d'informacions com per la prioritat que tots els mitjans de comunicació van donar al futbol i a l'arribada dels jugadors a Madrid. No ens fem il-lusions: si esperem alguna reacció del govern Zapatero, anem errats i tampoc l'opinió pública estatal recorda res del clam del dissabte a Barcelona.


Els nostres polítics, el dilluns, ja van començar a donar mostres de la seva facultat d'adaptació, canviant tímidament les seves posicions anteriors per tal d'aprofitar l'èxit de la convocatòria pels seus interessos de partit. Només cal llegir els diaris d'una setmana...

Continuar llegint...

12 de Juliol del 2010

Ai, senyor Montilla !

Em puc imaginar que per vostè la manifestació del dissabte és com un malson. No ha de ser agradable per vostè tenir la sensació que hi feia nosa. 

Ho diré d'una manera més suau. Vostè no va fer cap favor a ningú: ni a la manifestació, ni al seu càrrec de President de la Generalitat ni tampoc a la seva funció de secretari General del PSC. 

Segur que s'ha adonat que la seva actitud exigent va crear molts problemes innecessaris a l'organització i que va desanimar a molta gent. No es pot decidir assistir a un acte que altres han convocat i posar-hi condicions. El fracàs del seu desig de presidir la manifestació sense la pancarta amb el lema va ser absolut. 

La presencia del President de la Generalitat dona sempre un toc de nivell tan si és un acte polític com social. Vostè va estar mal aconsellat i ja va veure el...

Continuar llegint...

10 de Juliol del 2010

Avui, Catalunya

Avui, només Catalunya. No tots els que aniran a la manifestació ho faran amb el mateix convenciment, segur que no. Les diferències d'actitud política són massa grans per pensar que tots (els dirigents polítics) demostraran amb el mateix esperit, amb les mateixes ganes i amb les mateixes finalitats. 

El món polític català és molt complex en part per culpa de les influències de fora: no cal dir que el paper del PSC, lligat al PSOE, no ha estat sempre absolutament clar a favor de la Catalunya Nació que avui serà lema de l'acte. El PPC , braç allargat del PP central, no pot fer oblidar que va presentar el recurs al TC en contra de l'Estatut, i que ara infla el pit com a promotor d'una destrucció de l'Estatut beneïda oficial i legalment. 

Ni entre els mateixos partits d'origen català les coses tenen aires de coincidència, i menys a pocs...

Continuar llegint...

09 de Juliol del 2010

Sant Tornem-hi

Catalunya no pot desaprofitar les poques ocasions que es presenten per demostrar unitat. Demostrar unitat no és ser un ramat de xais, ni un conjunt d'essers descolorits: tota diferència de forma és legitima i els partits i les associacions permeten que cadascú decideixi de quina opció corrent vol fer part. 

La unitat que Catalunya ha de demostrar (hi ha de tenir) és la unitat de fons, és anar cap a la mateixa meta, és fer el mateix camí per arribar al mateix lloc. 

Sovint sembla que no som capaços d'unir-nos com a poble, i que els interessos particulars, de persones o partits, prenen un paper massa important que ens presenta a fora com un galliner. Ja ha succeït varies vegades i ara, amb la manifestació del dissabte, s'han començat a discutir els aspectes secundaris com tantes vegades abans. Sant Tornem-hi. 

La política és l'art dels...

Continuar llegint...

07 de Juliol del 2010

Carod recolza Montilla

Aprofitant un dels viatges a l'estranger, per cert d'una eficiència sovint dubtosa, el vicepresident del Govern senyor Carod ha declarat que el lema de la manifestació li sembla "perfecte", i el fet que la marxa de dissabte "pugui anar encapçalada per la bandera nacional del país és el missatge més potent i més fort simbòlicament al qual podem aspirar".

Carod que des que va entrar al Govern ha tingut un paper molt trist (per molts, també abans d ‘entrar-hi), un paper sovint contrari a les intencions del seu partit, i sempre en una actitud de dama de companyia, ha recolzat al seu superior, en una demostració que manar de retruc suposa pagar el preu d'oblidar principis i promeses.

Omnium va començar a preparar ja fa molts mesos la manifestació del dissabte. Moltes entitats cíviques, moltíssimes, s'hi van ajuntar. Els partits van mantenir-se...

Continuar llegint...