20 d'Agost del 2010

A veure si ens entenem d'una vegada!

Com en tantes coses, quan sembla que les coses van tranquil-lament pel bon camí, certes actituds ens desinflen l'il-lusió i ens fan tocar de peus a terra. I és que, en el fons, tots solem ser més egoistes que altruistes.

Un malestar acumulat amb relació al govern espanyol, i en general a l'actitud d'Espanya amb Catalunya, va anar filtrant una certa esperança de canvi en les estructures polítiques, no de manera immediata, però si amb un horitzó a la vista. La darrera manifestació a Barcelona proclamant que Catalunya és una nació i que disposa del dret a decidir va donar molt bon aire fins i tot a algunes veles que ja estaven pràcticament plegades. 

Un parell de setmanes després, i davant de les properes eleccions, sembla que ja estem una altra vegada amb les enveges, les rancúnies i l'autofagia política, com tantes vegades ha lamentablement succeït....

Continuar llegint...

18 d'Agost del 2010

El difícil camí de la igualtat

La igualtat a tots nivells entre els homes i les dones no ha estat (ni és) cosa fàcil fins i tot en els nostres àmbits religiosos i culturals on semblaria ser menys sotmesa a costums i lleis restrictives.

Els darrers anys s'ha avançat molt en l'equiparació social i professional entre homes i dones, malgrat certes diferències cròniques per exemple de sou. Fins i tot a Suïssa es dóna aquesta diferència salarial, tot i que es pot considerar una societat on el sexe no significa generalment cap impediment. 

La millor prova la dóna el fet que dels set membres del govern ara per ara tres són dones, amb possibilitats de que aviat siguin quatre. La presidència anual de la nació l'exerceix enguany una dona, com també ho són la Presidenta del Senat i la de la Cambra. 

Tot un exemple pels països on això no entra en molts caps, o que...

Continuar llegint...

17 d'Agost del 2010

Invertit per renovar: la clau de l'èxit

Arriba un moment, no necessàriament per culpa dels anys, que una certa desil-lusió barrejada amb un xic de desconfiança no permet entusiasmar-se amb cap de les proclames o propostes que els polítics s ‘esforcen en fer-nos arribar.

Tornem a veure les mateixes cares (amb poques excepcions), continuem sentint les mateixes propostes amb insignificants canvis i continuem envoltats d'una espècie d'ensopiment, de nyonya, que no ens permet deixondir-nos. 

La companyia multinacional suïssa Nestlé, creada l'any 1866, és capdavantera a nivell mundial en el sector alimentari, i està considerada la companyia de més valor d'Europa mesurant la capitalització borsària.

Una de les claus, si no la principal, de l'èxit de Nestlé és el fet d'invertir molt en el desenvolupament i millora dels seus productes. Concretament destinen 5 milions d'euros...

Continuar llegint...

12 d'Agost del 2010

La manca de cultura política

Els de la meva generació, a l'escola estudiarem obligats l'historia d'Espanya amb una visió centralista, imperial, colonitzadora i, per tant, esbiaixada. L'historia de Catalunya no ens va ser explicada ni tan sols com a part de la d'Espanya. Res de res.

No cal dir que, fins a l'arribada de la democràcia, les ocasions de participar políticament només eren les «il-legals» de manera que l'activitat política de la nostra joventut es podia mesurar segons el nombre de corredisses davant dels «grisos». I prou.

La conseqüència és que o bé no disposem de cultura política o bé l'hem adquirit tard, uns a dins de casa i altres a fora. El fet d'existir els partits polítics que, amb afiliació o no, permeten prendre decisions quan som cridats a les urnes no demostra que existeixi una veritable cultura política. 

El petit exemple de...

Continuar llegint...

10 d'Agost del 2010

Llei i sentit comú: una història real

El dia 24 d'abril d'enguany, la molt famosa violinista Patricia Kopatchinskaja, amb passaport austríac i resident a Suïssa, va ser retinguda a la duana de l'aeroport de Zuric per voler entrar a Suïssa amb un violí valorat en 4 milions d'euros.

El violí és propietat de la Banca Nacional Austríaca i la concertista l'ha rebut com a préstec. Es tracta d'una obra de Guarneri del Gesù, constructor italià que junt amb Stradivari han creat els millors instruments que es coneixen.

Malgrat que la senyora Kopatchinskaja va ensenyar a les autoritats tots el papers detallant la propietat del violí i el contracte d'ús, la duana va requisar l'instrument. 

Les autoritats van demostrar una certa compressió pels problemes que aquest fet a creat però no estan disposats a fer cap excepció a les lleis que regulen l'entrada i la sortida d'objectes de valor al...

Continuar llegint...

07 d'Agost del 2010

Tots a la caça del vot

Com si es tractés d'un assumpte cinegètic, s'ha obert la veda per la caça del vot ara que els caçadors (els polítics) ja han ensumat la proximitat de la presa (el votant).

No per sabut és menys incòmode escoltar o llegir certes declaracions polítiques que només tenen com a finalitat la d'engalipar la gent per tal de portar el vot a la seva cleda.

Ara descobrim sentiments tendents a l'independentisme a polítics fins fa poc muts sobre el tema. D'altres proposen solucions federalistes (Montilla ja s'hi ha apuntat) per tal de no sortir d'una Espanya amb la que cada vegada és més difícil compartir projectes.

D'altres, desorientats i sense retrobar els principis presents en les seves sigles, intentaran que s'oblidin les seves febleses atacant les dels altres, en un joc repetit des que el món és món.

I el ciutadà, que amb el temps...

Continuar llegint...

04 d'Agost del 2010

Quina sobirania volem?

Evidentment, la pregunta és retòrica i provocadora. Que molts, propers a una majoria, volen la sobirania per Catalunya sembla a hores d'ara bastant clar de manera que ha arribat el moment que els polítics han de presentar l'estructura d'una Catalunya sobirana per tal que tothom sàpiga on anem.

Fem política ficció: Catalunya arriba a la independència i es converteix en un estat sobirà amb una sol-licitud pendent d'entrada a l'UE i a l'Euro. Com està estructurat aquest Estat? República Parlamentària, República Presidencial, República Federal o Confederal?.

Crec que pot ser interessant d'obrir un debat entre els politòlegs i els polítics per tal de trobar la millor estructura per una Catalunya independent, estructurada segons les condicions socials, històriques, geogràfiques i econòmiques. 

S'ha de dividir Catalunya...

Continuar llegint...

02 d'Agost del 2010

Éxit i discreció

Ahir Suïssa va celebrar la seva Festa Nacional amb himne, al-locucions, fogueres i castells de focs, com vol la tradició.

Ahir, un suïs, Viktor Röthlin, va guanyar la marató dels Campionats d'Europa d'Atletisme celebrats a Barcelona amb més de dos minuts de diferència amb el segon.

Röthlin, l'any passat va sofrir dues embòlies pulmonars i va ser operat del turmell, va estar a punt de morir i només amb l'ajut de la medicina i de la seva voluntat, va aconseguir superar el tràngol.

Els meus més de quaranta anys vivint a Suïssa crec que em donen un cert dret a valorar tant les virtuts com els defectes d'un país que tothom creu conèixer encara que sovint es cau en tòpics difícils d'eliminar. Viktor Röthlin representa molt bé el veritable caràcter del meu segon país: discreció i treball. Röthlin no...

Continuar llegint...

31 de Juliol del 2010

El braus i el concepte de "nacional"

M'afanyo a escriure sobre l'enrenou tauromàquic, per tal de no ser l'únic que encara no ha dit res sobre aquest tema.

Tinc els meus dubtes sobre si haig d'escriure «curses de braus», «curses de toros» o senzillament com proposa una amiga «corridas de toros», en espanyol, perquè és cosa d'ells. 

El poc conegut escriptor italià Pitigrilli va definir un torero com «un escorxador vestit de cupletista». Un altre escriptor estranger que ara no recordo va dir que l'únic animal que juga amb avantatge en una cursa de braus és el torero. Ho esmento perquè a fora d'Espanya les opinions sobre la decisió del Parlament de Catalunya ha tingut molt ressò, i sempre a favor de la prohibició. 

Els arguments de "Fiesta Nacional" són el més febles. No es pot declarar un espectacle taurí com a festa...

Continuar llegint...

29 de Juliol del 2010

La mort d'un amic

Acabat d'arribar d'un curt viatge a Bergamo, m'he trobat a casa la noticia de la mort d'un amic.

De sobte, totes les altres coses han perdut vigència i interés. La noticia s'ha clavat com una sageta en el meu interior, i encara no tinc la tranquil-litat per dir que una mort és un fet normal i que la vida continua i tot això que s'acostuma a dir en moments semblants.

Vaig conèixer el meu amic l'any 1972 en un viatge professional a la colombiana ciutat de Medellín, i malgrat la distància que ens separava, les nostres trobades tres o quatre vegades a l'any i també la correspondència que ens creuarem van fer que l'amistat agafés una força que poques vegades es dóna en una vida. 

La família del meu amic, la seva esposa, les seves filles, el seu germà, van ser per a mi un complement perfecte i indissociable d'un home lliberal i entregat a fer el...

Continuar llegint...