e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

18 de Març de 2016

 Assaig sobre la història de la humanitat sota la visió molt personal de l'autor. En una primera part intenta demostrar que l'Europa prehistòrica va crear una revolució cultural superior a la de la resta de continents. En aquesta hipòtesi no té en compte l'escàs registre paleontològic de tot el món i l'existència d'art simbòlic anterior a l'europeu. De fet l'autor comet multitud d'errors en dades i conceptes científics en assumptes d'evolució, ecologia, geologia, paleobiologia i antropologia. En definitiva en Yuval Noah demostra ser un gran ignorant en temes de ciència. De fet, i durant tot el llibre, confon un i altre cop coneixement amb hipòtesi, lògica amb matemàtiques, fet amb teoria, política amb ciència, economia amb ciència i història amb ciència. Tot i així eleva a ciències la política, l'economia i la història. L'autor no s'adona que aquestes depenen de les emocions humanes i no pas de la lògica matemàtica. De fet els experiments socials no són repetibles amb iguals resultats com una reacció química o un llançament d'un satèl·lit. Els humans tenim memòria i això modifica el nou experiment a repetir. A més, i com historiador, en Yuval veu els fets paleontològics com fenòmens puntuals i apocalíptics sense entendre que han tardat milers d'anys en succeir (p. 114 per exemple) tot barrejant fets inconnexes i separats per mil·lennis (p. 153). En tot això insinua un i altre cop que el progrés científic va associat al mal humà, a l'imperialisme, a les guerres i a la manca de felicitat (p. 135,192,347, 366, 368, 386, 387, 391, 397, 441) fent comparacions entre felicitat animal i humana com eina d'estudi. En això no defineix ni el concepte de ciència ni el de felicitat, i quan ho fa al final del llibre, diu que la felicitat és un estat subjectiu de l'individu, la qual cosa no defineix res ja que ho fa dependre de la percepció interior de cada humà. Continuant amb l'atac a la ciència insinua en moltes ocasions que les humanitats s'apropen més a la realitat que la ciència (345, 347, 425 i 441), tot això sense demostrar-ho ni argumentar-ho. Curiosament un concepte que tant acusa com és la ciència no el defineix mai en totes les 600 pàgines del llibre. En certa manera en Yuval es construeix un concepte de ciència a la seva mida, necessitats ideològiques i prejudicis per tal de criminalitzar a aquesta de tots les horrors ideològics, polítics i socials de la història. Si tenim en compte el concepte acceptat de ciència aquesta analitza fets reals i proposa la interpretació més lògica a aquests fugint del que l'autor no assoleix, els prejudicis. Tot i així, i amb la ciència en tots els escrits, Yuval critica el capitalisme, el cristianisme i altres ideologies però mai no fa cap balanç de l'ètnia a la qual pertany l'autor, els jueus (p. 214, 239, 247, 266, 342, 360, 366, 373 i 376). Afirma també que les ideologies polítiques com el socialisme, el capitalisme o el comunisme són religions confonent la part amb el tot. És a dir, les religions tenen ideologia però no tota ideologia és una religió. Les religions proposen explicar l'origen de tot i el destí després de la mort mentre que la política treballa sobre la societat real buscant-ne canvis. Aquesta confusió, entre ideologia i religió, l'autor l'exagera i amplifica fins atacar l'especulació econòmica i els préstecs financers. La doble moral ve donada quan en Yuval Noah mai no cita qui més ha concedit crèdits per a l'especulació des de temps medievals, els de la seva ètnia, els jueus. En canvi en Yuval no para d'acusar d'això a altres estats, religions i ideologies (p. 442). El llibre acaba amb més de cent pàgines sobre fets obvis com la superpoblació humana, la contaminació, la disminució dels recursos i la crisi econòmica, tot centrant-se en la felicitat humana com eix fonamental de la història. Per desgràcia, i volent comparar la felicitat dels humans tant en el temps com entre cultures, no arriba a cap conclusió després de cent pàgines marejant la perdiu. Clar que si cadascú sent la seva pròpia felicitat com un benestar subjectiu resulta impossible tota comparació (p. 523, 524 i 529, 545 i 552). Finalment el que resulta més paradoxal d'aquest llibre ple de prejudicis, d'errors històrics i confusions científiques, és que hagi estat promogut des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Algun polític mancat de coneixements científics, defensor de la superioritat de les humanitats, i sota les relacions diplomàtiques entre Israel i Catalunya, l'haurà trobat fantàstic i així ha passat a Edicions 62 per a la seva traducció i publicació. Crec honestament que hi ha molts més manuscrits realistes que es mereixen ser publicats abans que el pamflet de Yuval Noah Harari. En gran mesura el títol d'aquest llibre resulta un despropòsit ja que va de "Sàpiens" però està escrit amb molt poca saviesa.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
448
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR