07 de Juny de 2012

Diuen que oradors banals, molta palla i poc gra. Resulta paradoxal aquest país on uns dirigents ens volen fer combregar amb rodes de molí. Les retallades en educació, sanitat i recerca en són un clar exemple. Mentre el govern injecta milions en bancs arruïnats, construeix milers de quilòmetres d’una alta velocitat insostenible i continua comprant armament sofisticat per al nostres militars, les nostres escoles es veuen cada cop més malmeses amb més alumnes per classe, menys professors al centre i més hores laborals per docent, i tot d’una per molt menys salari. Ara la pregunta és, ¿ens hem tornat boixos? Les prioritats educatives, de recerca i sanitàries han quedat a la cua del nostre govern mentre aquest ens obliga a pagar rescats de bancs, TAV i armes que gaudiran una minoria sense procurar per a qui els va votar en realitat, la majoria. Mentre aquesta perversitat democràtica incinera la nostra societat, els sindicats i la conselleria d’educació, que cobren per informar i mobilitzar el poble davant tal funesta estafa, mai no es posen d’acord i sols s’ensenyen les dents davant una propera vaga que cada cop menys gent secundarem per por de perdre el poc nivell adquisitiu que ens queda. En fi, desitjo que Abraham Lincoln tingués raó quan va dir que una part del poble pot ser enganyada tot el temps o que tot el poble pot ser enganyat una part del temps, però el que no és possible és enganyar a tot el poble tot el temps. Per desgràcia aquesta dita és del segle XIX i ja hem arribat al XXI amb un poble encara estafat. Que sindicats i conselleria moguin fitxa, cobren de nosaltres per defensar la democràcia i els interessos d’aquesta, els del poble.