31 de Juliol de 2014

 Ja sabem què ha passat amb l'expresident Jordi Pujol i que d'un arbre caigut tothom en fa llenya. La decepció entre els nacionalistes catalans és un fet, no es pot negar, però no podem confondre els individus, els nacionalistes, amb la seva causa, el nacionalisme. Un únic individu no representa el nacionalisme català, i molt menys en Jordi Pujol. Les torres més altes comencen pels fonaments, deia Thomas A. Edison, però no pels minarets més visibles. L'acció d'en Pujol contra l'hisenda pública espanyola ha estat il·legal, però també el propi Govern espanyol se salta la llei i res li passa, posem per exemple els diners no pagats a Catalunya d'acord amb l'Estatut. En conclusió, tots dos són pecadors. Però deixant fora aquests relativismes morals, cal fer-se la pregunta clau, ¿per quina raó ha esbombat ara en Pujol una il·legalitat dels anys vuitanta? Doncs obvi, si els mitjans afins al unionisme espanyol ho haguessin dilapidat prop el 9N, el sobiranisme català hagués petit una davallada significativa. Per tant en Pujol, i probablement assabentat de la intenció dels mitjans espanyolistes, s'ha avançat a la jugada. Com deia Albert Sánchez Piñol a la novel·la "Victus", forma part de l'ímpetu juvenil no preveure les conseqüències dels actes propis. El Pujol dels vuitanta no va preveure que ell mateix seria un llast per al nacionalisme català del 2014.