12 de Març del 2013
Los medios, el Gobierno y hasta la Casa Real parecen felicitar a Chávez por su política. ¿Ya nadie se acuerda del por qué no te callas del Rey? O mejor aún, ¿nadie recuerda que Chávez tenía, y tiene, casi todos los medios de comunicación intervenidos? Pues ahora ha llegado una nueva entrega, a los venezolanos les han quitado Globovisión, la única TV que les quedaba insumisa ante el chavismo. En su comunicado Globovisión expone que los tienen asfixiados los procedimientos administrativos, judiciales y las amenazas hasta el punto que se ven obligados a cerrar. Muchos venezolanos que viven por España dicen que era la única TV que sin miedo pasaba sus ruedas de prensa, la única que difundía las tasas reales de delincuencia, los casos de corrupción y el déficit real del país. La verdad, cuesta de entender que la prensa internacional siga alabando con...
Continuar llegint...
15 de Març del 2013
Hace escasos días que la NASA anunció que Marte albergó muy probablemente vida. Ya en agosto de 1996 el Gobierno Clinton hizo lo mismo pero en aquella ocasión lo afirmó mundialmente. Un meteorito procedente de Marte, y milagrosamente hallado en la Antártida, daba crédito a aquella ratificación gracias a unos aminoácidos presentes en aquella roca. Bajo tal excusa el gobierno Clinton justificó millones de dólares en visitas al Planeta Rojo para verificar tal hallazgo y en tan sólo unas pocas semanas ya estaba lista una misión espacial, algo inaudito en toda la historia de la NASA, obviamente el encargo llevaba programado muchos meses. Dos años más tarde, en enero de 1998, la prestigiosa revista Science explicaba que los aminoácidos hallados en el meteorito no eran marcianos sino de contaminación terrestre, es decir que no había prueba alguna de vida en Marte,...
Continuar llegint...
03 d'Agost del 2013
Novel·la històrica força objectiva d'inici intens, penetrant i brutal. Redacció sincera, sense embuts, amb alguns tocs ben situats de sorna i ironia a l'estil Eduardo Mendoza. Molt bon ritme de lectura gràcies a una sintaxi àgil i sense sofisticacions gongorianes, i gràcies també a un vocabulari adient sense complicacions extremes. La bona documentació històrica confereixen al text un realisme punyent tot i la gegantina creativitat introduïda, una imaginació lògica, imprevisible i molt ben encaixada amb els fets històrics. En conjunt, l'equilibri entre fets i estil regalen a la novel·la el que tot lector desitja, el plaer de llegir més un intens fer pensar. En aquest sentit, i en molts moments, el guió emet aromes d'actualitat política on la nombrosa púrria pateix el pitjor mentre una minoria política es troba massa distreta defensant paraules...
Continuar llegint...
23 d'Agost del 2013
Parlar de canvi climàtic a l'aula s'ha convertit en un galimaties entre creença i ciència. Hi ha equips humans que asseguren que el canvi climàtic està sent accelerat per la pol·lució humana i d'altres que argumenten que falten dades per a tal afirmació. En la primera opció, els defensors de l'acceleració climàtica, s'hi troben equips de recerca estatals, premsa mediàtica i tots els llibres de text escolars. En la segona, els agnòstics a l'escalfament antropogènic, hi ha alguns científics de l'antiga escola, investigadors allunyats de la recerca estatal i els defensors dels interessos petrolers. Davant aquest joc entre creences i recerca sobre el clima global s'obre una pregunta capdal, ¿què expliquem a les escoles? ¿Comuniquem l'holocaust tèrmic que defensa la majoria? ¿O escoltem als agnòstics per veure què ens aporten? Deia Galileu...
Continuar llegint...
24 d'Agost del 2013
Aquest estiu les noves científiques sobre el canvi climàtic, la capa d'ozó, Atapuerca i fins i tot la vida a Mart, han sorgit amb més o menys difusió pels mitjans. Si un deixa la premsa de carrer i llegeix revistes especialitzades descobreix que en ciència tot és discutible i que molts savis experts no troben cert el canvi climàtic, la destrucció de l'ozó, els enterraments a la Sima de los Huesos d'Atapuerca o la vida marciana. L'estrany és que els arguments d'aquests científics són més sòlids que les corrents majoritàries tot i que pocs els consideren creïbles. La humanitat és més creient que empírica i prefereix fiar-se del que li diu el seu govern estatal, equip de recerca de renom o líder més emblemàtic que no pas escoltar i analitzar el que li argumenta un desconegut. Resulta obvi que la hipòtesi científica...
Continuar llegint...
09 de Setembre del 2013
Madrid capital ostenta una de las deudas mayores municipales del Reino de España. Ha invertido durante años esfuerzo e impuestos en promocionar su candidatura para los Juegos Olímpicos. Tal hazaña será un orgullo para muchos madrileños aunque quién todo lo quiere todo lo pierde. Cabe preguntarse si en ello pesa más la hidalguía castellana o las cuentas reales. Dicen los franceses que se pierde lo bueno por la manía de tener lo mejor. Si debo al banco mil millones y me embarco en otra deuda, mil millones más, para revalorar mi piso pero no hallo comprador, me habré complicado la vida para al final deber más que lo inicial. La verdad, España no está para bollos. Como decía Oscar Wilde, la ambición es el último refugio del fracaso.
Continuar llegint...
27 de Setembre del 2013
LIFE ON MARS OR LIES ON MARS? Este 26 de septiembre de 2013 la NASA ha anunciado que Marte contiene agua y que quizás albergó, o albergue, vida en su superficie. Ya en agosto de 1996 el Gobierno Clinton hizo lo mismo pero en aquella ocasión lo afirmó mundialmente. Un meteorito procedente de Marte, y milagrosamente hallado en la Antártida, daba crédito a aquella ratificación gracias a unos aminoácidos presentes en aquella roca. Bajo tal excusa el gobierno Clinton justificó millones de dólares en visitas al Planeta Rojo para verificar tal hallazgo y en tan sólo unas pocas semanas ya estaba lista una misión espacial, algo inaudito en toda la historia de la NASA. Obviamente el encargo llevaba programado muchos meses. Dos años más tarde, en enero de 1998, la prestigiosa revista Science explicaba que los aminoácidos hallados en el meteorito no eran marcianos sino de contaminación...
Continuar llegint...
17 d'Octubre del 2013
Castella fou gran i extensa, "un Imperio donde no se ponía el sol". Les colònies donaven grans beneficis a Castellà sense aquestes rebre gran cosa a canvi. L'Espanya castellana d'aquells temps va espoliar les seves colònies, unes regions que actualment són països del Tercer Món. Tot i això, totes se li varen independitzar, bé, totes no. Catalunya segueix tenint un balanç fiscal en benefici de Castella i feus associats. Si els catalans som una comunitat que donem més del que rebem, com s'entén que ens retornin tant poc, o que ens deguin ara 9.000 milions. No hi ha cap regió d'Europa que pagui tant i rebi tant poc. I aquí evito parlar de pàtria per estalviar-me acusacions de nacionalista, estic parlant de justícia que els altres nacionalistes, els espanyols, no volen atorgar als catalans. N'estic fart que em prohibeixin per un paper, la Constitució,...
Continuar llegint...
18 d'Octubre del 2013
Si l'atemptat etarra del 1995 que el senyor Aznar va patir en pròpia carn l'hagués fet expirar les coses haurien estat molt diferents. La història ara el recordaria com un gran president que estava enlairant Espanya econòmicament i internacionalment. Per tant, ara no se'l veuria malament per molts sectors, un màrtir no se'l critica, se li regalen elogis. Si el senyor Aznar hagués desaparegut sota els botxins etarres, de ben segur que avui dia se'l veuria com un heroi. Curiosa és la forma com té la història de funcionar. Un petit fet pot canviar-ho tot. Actualment el senyor Aznar sembla el pitjor malson de molts demòcrates catalans, i aquest és el seu costat obscur: el nostre expresident, qui va gaudir d'accés directe amb la Casablanca, se sent un Déu alliçonant a la seva Espanya unionista. Cal recordar però que ell va fer-nos entrar a la guerra d'Iraq amb conseqüències...
Continuar llegint...
18 de Gener del 2014
"Les 2001 dites" és un recull de proverbis dels cinc continents organitzats des de l'origen de tot, el caos, fins al definitiu destí de qualsevol ésser, la mort. Seguint la lectura d'aquest alfa i omega, es van destil·lant totes les inquietuds humanes que configuren el nostre saber més preuat, la cultura mundial.
David Rabadà i Vives
ORDRE? CAOS?
El CAOS representa un ordre autoestablert sense una mà directora (John Briggs, 1989)
El caos és la llei de la natura mentre l'ordre sols sigui un somni de l'home (Henry Adams)
Un ordre violent és desordre, un gran desordre és ordre [intermitències en el caos]. Ambdues coses són el mateix (Wallace Stevens, parlant de sistemes dissipatius que contenen ordre i desordre alhora)
COSMOS? BIG BANG? UNIVERS?
Si la Relativitat esdevé certa, Alemanya m'aclamarà com a germànic i...
Continuar llegint...
1
Rss