24 d'Agost de 2013

Aquest estiu les noves científiques sobre el canvi climàtic, la capa d'ozó, Atapuerca i fins i tot la vida a Mart, han sorgit amb més o menys difusió pels mitjans. Si un deixa la premsa de carrer i llegeix revistes especialitzades descobreix que en ciència tot és discutible i que molts savis experts no troben cert el canvi climàtic, la destrucció de l'ozó, els enterraments a la Sima de los Huesos d'Atapuerca o la vida marciana. L'estrany és que els arguments d'aquests científics són més sòlids que les corrents majoritàries tot i que pocs els consideren creïbles. La humanitat és més creient que empírica i prefereix fiar-se del que li diu el seu govern estatal, equip de recerca de renom o líder més emblemàtic que no pas escoltar i analitzar el que li argumenta un desconegut. Resulta obvi que la hipòtesi científica recolzada per un lobby de poder assoleix més difusió i èxit que la defensada per una minoria de savis anònims però més experimentats. Aquests es troben soterrats per els grans lobbys científics. En són exemples l'ICPP de l'ONU en el canvi climàtic, la NASA en la capa d'ozó i la vida marciana, i finalment l'equip premi Príncep d'Astúries a Atapuerca. Tot i haver-hi publicacions tècniques i de renom que invaliden aquests grans, la immensa massa continua creient en els qui pensa més importants. Per què fem això els humans? Doncs perquè tenim un cervell paleolític, una ment que poc ha canviat durant els últims 200.000 anys d'ençà la nostra espècie, la sapiens, roman en aquest planeta. Estem dissenyats per l'evolució biològica per tal de seguir i confiar en algun líder que creiem millor que la resta. Des dels caçadors paleolítics passant pel pati escolar fins als herois militars podem observar això en la nostra espècie. Vet aquí que la ciència oficial esdevingui mentidera davant hipòtesis millors i més ben argumentades. Els humans preferim creure el que la majoria i la majoria en el que han afirmat els grans. Resulta més simple i més segur fer-ho així que contrastar altres dades que ens portin al neguit. Galileo va dir que en qüestions de ciència l'autoritat de mil no val tant com el lliure raonament d'un de sol. Avui en dia continuem creient en l'autoritat de mil i la política molt bé que se n'aprofita.