13 de Desembre de 2014

Joan Barril Joglar Febril

 Aquest dissabte 13 de desembre ens ha deixat en Joan Barril, un humanista, un docte, un crític amb criteri. Davant tanta mediocritat periodística nacional, en Joan ha estat un punt de llum on fixar-hi el timó. Mostra d'això la vaig tenir sent uns dels seus primers col·laboradors a la secció La Pissarra de La República a COM Ràdio. Quan pel 2.002 molts deien que la veu dels docents s'havia d'escoltar per damunt dels oliosos teòrics de l'antic Departament d'Educació, en Barril va donar veu als mestres i professors catalans. Això era avançar-se als temps i portar l'avantguarda als mitjans de comunicació. Al principi érem pocs els qui redactàvem i gravàvem la secció, però al final foren desenes i desenes de veus les que s'escoltaren des la pissarra, des del peu del canó, des de l'aula. Aquells tres anys de Pissarres matinals esdevingueren tot un revulsiu educatiu, sobretot per formar part d'un programa fora de les tendències de l'època, i dissortadament del present. Com en Joan anomenava al seu programa matinal, la ràdio tranquil·la, contravenia la moda de programes despertador que tota la resta emetia. Amb cadència d'oratge assossegat, ritme bucal de vellut i músiques del Mediterrani, omplia d'informació el que semblava impossible, un programa que despertava però que no atabalava. En Joan fou original, pioner i molt humà. Ara ell ens ha deixat, sí, però també ens ha regalat tot un arsenal de veus per a la reflexió. Algú de ponent deia que Déu s'emporta els bons i ens deixa els malvats. En el teu cas Joan, bona posta.