02 de Maig de 2014

 Els intents autonomistes catalans cada cop queden més justificats en detriment de la visió política d'alguns partits polítics que no s'adonen de l'Espanya atàvica que defensen. El PP sobretot, i gran part del PSOE també, creuen en una unitat d'Espanya fruit d'un passat que el moviment social actual no comparteix. La crisi econòmica ho ha canviat tot, tot menys la visió arnada de l'Espanya del PP, fins i tot ara ens volen entabanar que la construcció de cases tornarà a créixer. El mateix ministre d'economia així ho defensa. Ell, que fou exdirector de Lehman Brothers a Espanya, continua creient en el creixement econòmic neoliberal que va provocar l'actual crisi. De fet, i sota aquesta visió, continua protegint les interessos d'entitats com Lehman Brothers que van portar a l'economia especulativa culpable de l'actual crisi. Ens podem refiar d'ell? A l'altra banda d'aquesta Espanya feudal amb un rei en el govern, d'aquesta Espanya melangiosa de la Unidad del Reino i d'aquesta Espanya de models econòmics fracassats i caducs, s'hi troba el moviment social català amb ganes d'endegar un camí modern, europeu i de millores socials reals. I és que amb la crisi econòmica, un balanç fiscal català negatiu i la necessitat de divisa a les arques de la Generalitat, la gent ha despertat i han vist que els contribuents catalans han de pagar un deute gegantí, més espanyol que català, que en gran part bancs estrangers cobren dels nostres impostos. Si a tot això hi sumem que el Govern espanyol no sembla del tot sensible a la situació catalana i continua amb les tesis econòmiques que han provocat la crisi, queda més que clar que crisi o independència.