05 de Setembre de 2014

 Cada inici de curs s'escolta la mateixa tonada, que si cal començar abans les classes al setembre per tal que els fills puguin restar atesos a l'escola mentre els pares treballen fora de casa. Així resulta que moltes associacions de pares reclamen més hores d'obertura dels centres escolars. Igualar els horaris entre adults i estudiants sols és viable si assolim més dotacions econòmiques, i avui dia tothom coneix la realitat. Amb més diners, més impostos, podríem obrir més temps els centres i atendre el problema. En certa forma, s'està instant que l'escola faci de casal d'estiu o fins i tot de guarderia. El més paradoxal és que l'escola d'aquí és de les que més hores de classes anuals fa respecte a la resta del món, en concret som la quarta del planeta. Però el més flagrant és que els escolars més problemàtics sorgeixen de llars on no es dedica suficient temps als fills. Quina contradicció, uns volen més hores a l'escola, mentre el problema real és la baixa atenció familiar respecte a la mainada. Un alumne tant sols passa a l'escola el deu per cent de totes les hores de l'any, la resta del temps? Cadascú sabrà. Tinguem clar que l'escola no pot fer-ho tot, i que educar no és proposar que els centres facin de llar, sinó que tothom eduqui, la família la qui més. Potser cal llegir-se el manual d'instruccions d'un fill per adonar-se que hem d'estar molt més temps amb ell. Si algú està pensant encomanar-ne un, que primer es llegeixi el contracte, inclosa la lletra petita. En cas contrari, tants fills com digui Déu.