e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

03 de Desembre de 2015

 Jo tenia una casa amb veïns. Un dia els de ponent, i per les armes, van obligar-me a compartir pis sota una dictadura. Amb resignació, i sense exèrcit, havia d'acatar el seu totalitarisme. M'obligaren a parlar la seva llengua quan jo ja en tenia una de pròpia; m'imposaren la seva cultura quan jo ja n'havia après una de pròpia; em cobraren per un rei que no havia nascut a casa meu; m'enviaren ocupes al pis per tal que jo em fes com els de ponent; i m'empenyoraren per un exèrcit que no era el meu. Passaren els anys i vaig aconseguir preservar llengua, cultura i orígens, fins i tot vaig enriquir d'allò més la meva llar. Malauradament aquells veïns de ponent no en tingueren prou i cada dia em cobraven més i més per ajudar a altres veïns seus deficitaris, per mantenir un exèrcit enemic, per pagar rèdits per deutes seus i per sufragar les putes del rei. Un bon dia la gallineta va dir que prou, i fins i tot els ocupes es queixaren de tanta injustícia i abús. Pacíficament, i amb la democràcia com eina, vàrem plantejar ser altre cop una casa veïna dels de ponent. Però aquests ens digueren que no podíem, que no era legal segons els estatuts de la comunitat, estatuts que ells havien imposat i que es negaven a reformar. En fi, que els de casa vivim en la següent paradoxa: si en el passat ens imposaren ser veïns, i no ens ho deixaren decidir, ara que hi ha democràcia, ¿per què no ens ho deixen votar?

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
294
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR