04 de Febrer de 2014

El nivell d'anglès del nostre país dista molt del de països com Islàndia o Portugal. Molts, i sota tòpics falsos, són els qui culpen del baix nivell d'anglès als docents que l'ensenyen però la realitat és una altra, i és que si vols mentir digues el que sents a dir. Per aprendre un altre idioma ja des de petits cal immersió en aquesta llengua. Per Islàndia et trobes vailets de set anys que parlen l'anglès perfectament, a part de l'islandès, ja que les pel·lícules no venen doblades per televisió. El nostre país resta molt lluny d'aquesta fita. Em sobta doncs l'atac reiterat que alguns mitjans fan en contra els professors d'anglès del nostre ensenyament públic. Aquests professionals s'han passat cinc anys de llicenciatura, més altres de títols d'anglès i uns altres d'oposicions per al cos d'ensenyament. Què més els cal? A molts polítics, que ben pocs dominen aquesta llengua saxona, no se'ls exigeix tant, fins i tot molts ni ostenten títol universitari. M'escandalitza en tot això el reportatge que 8TV va emetre el passat dissabte sobre l'ensenyament de l'anglès. En aquest es mostrava una informació totalment parcial de la realitat nacional deixant els docents de la pública com els culpables del baix nivell d'anglès dels nostres fills. En contrapartida apareixia una coneguda acadèmia privada d'anglès com la bona en detriment de l'escola pública. No serà que 8TV volia fer-li propaganda? Com deia l'escriptor francès Jean-Françoise Revel, la televisió és la violació de les multituds. Potser que parem de parar el sac.