24 de Desembre del 2015

Fracàs polític i fracàs escolar

Passada la tempesta electoral, i veient que els costarà posar-se d'acord a tots els partits polítics, hi ha un assumpte en què òbviament no hi trobaran solució, el lacerant fracàs escolar del nostre sistema d'ensenyament. El nostre Estat està a la cua de tota la Unió Europea d'ençà fa més de vint anys, és a dir, som els últims de la classe. Ara, i llegits els projectes educatius de tots els partits polítics amb representació al Congrés, es pot afirmar el següent. Primer, cap d'ells coincideix al cent per cent en un projecte educatiu en comú, senyal que no assoliran consens al respecte del fracàs escolar. Segon, tots pequen d'idees allunyades de l'aula i sense dades científicament contrastades, senyal que fan cas a experts teòrics que ja no trepitgen l'aula vint hores per setmana, amb més de deu anys d'experiència, amb...

Continuar llegint...

12 de Desembre del 2015

Conclusions de les IV Jornades de Secundària: Modes i Tendències Educatives

CONCLUSIONS DE LES IV JORNADES DE SECUNDÀRIA
"MODES i TENDÈNCIES EDUCATIVES"
Organitzat per ASPEPC-SPS al Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya

Durant les últimes dècades moltes modes educatives s'han incorporat al nostre sistema d'ensenyament. En el passat altres modes, que resultaren contraproduents, reduïren el nivell dels nostres alumnes i les seves capacitats. En foren exemples l'ensenyament per fitxes o la matemàtica de conjunts. Avui dia, per tant, cal tenir perspectiva de futur per tal de saber si les tendències educatives actuals que alguns experts proposen són meres teories sense eficàcia provada o si, ans al contrari, elles esdevindran la solució al nostre flagrant fracàs escolar. Les escoles Waldorf, la teoria de les intel·ligències múltiples o l'escola per projectes estan resultant exemples d'aquestes...

Continuar llegint...

12 de Desembre del 2015

Mestres pedòfils declaració jurada

Els docents de les nostres escoles hauran de signar una declaració jurada assegurant que ells no són pedòfils. L'administració assegura que amb aquesta mesura es pretén un menor risc d'abusos sexuals als nostres menors. Fins aquí una idea de despatx allunyada de la realitat escolar i social. El fet és que el noranta per cent dels abusos sexuals es cometen entre familiars i no pas a les escoles. Així doncs, i si per xifres van primers, ¿per què no se'ls fa signar a tots els pares, mares i parents aquesta declaració jurada? Doncs simplement perquè això implicaria molta més paperassa, un major nombre de votants molestos i uns mals resultats a les urnes per al partit que ha proposat aquesta idea. En tal cas, i si la política continua creient que aquesta mesura eradicarà la pedofília, que facin signar aquesta declaració jurada a tota la jerarquia...

Continuar llegint...

11 de Desembre del 2015

20N i independentisme

 Ante el alud de declaraciones sobre la expulsión de los catalanes de la UE, del euro y su corralito, todas respondidas a la contra con sólidos argumentos, los independentitstas se han visto crecidos. El miedo a una Cataluña independiente ha sido respuesta con amenazas que no hacen más que enfatizar el miedo de muchos políticos españoles ante esta posibilidad. Pero el problema ya no son los partidos a favor de la Unidad Nacional sino los propios partidos catalanes. No hay forma que los independentistas del CUP, ERC y JxSí, que desean una República Catalana, dejen de pelearse para formar gobierno en el parlamento catalán. Ante tal desunión muchos catalanes se preguntan, ¿qué harán estos políticos el día que haya esta república independiente? ¿Seguir peleándose? ¿Y si fuera mejor continuar bajo un Gobierno español unido? De hecho a...

Continuar llegint...

03 de Desembre del 2015

¿Catalunya i el constitucional?

 Jo tenia una casa amb veïns. Un dia els de ponent, i per les armes, van obligar-me a compartir pis sota una dictadura. Amb resignació, i sense exèrcit, havia d'acatar el seu totalitarisme. M'obligaren a parlar la seva llengua quan jo ja en tenia una de pròpia; m'imposaren la seva cultura quan jo ja n'havia après una de pròpia; em cobraren per un rei que no havia nascut a casa meu; m'enviaren ocupes al pis per tal que jo em fes com els de ponent; i m'empenyoraren per un exèrcit que no era el meu. Passaren els anys i vaig aconseguir preservar llengua, cultura i orígens, fins i tot vaig enriquir d'allò més la meva llar. Malauradament aquells veïns de ponent no en tingueren prou i cada dia em cobraven més i més per ajudar a altres veïns seus deficitaris, per mantenir un exèrcit enemic, per pagar rèdits per deutes seus i per sufragar les putes del rei. Un bon dia la gallineta...

Continuar llegint...