27 de Maig de 2009

Una placa al carrer dels Arcs de Barcelona

Al cor de Barcelona, el carrer dels Arcs no es gaire llarg però rau en un punt neuràlgic, de la plaça Nova al Portal de l’Àngel. En un cap del carrer hi ha el Col·legi d’Arquitectes i a l’altre l’indret on, des de fa uns dies, hi ha una placa a la façana del numero 5 que diu:

“Aquí hi hagué el Casal de Montserrat, on, del 1947 al 1965, s’hostatjaren grups i entitats que lluitaren pel redreçament de Catalunya.”
14 de maig de 2009 – Ajuntament de Barcelona

El Casal de Montserrat fou, en uns anys especialment difícils per  Catalunya, un espai de treball esperançat, una referència organitzativa de l’Escoltisme de Mossèn Antoni batlle i un centre de conferències i d’activitats, totes amarades de conviccions espirituals i cíviques.

El Casal de Montserrat fou possible en aquells anys de dictadura per l’aixopluc que hi feia el Monestir de Montserrat, però quan, el 14 de novembre del 1963, l’Abat Aureli M. Escarré publicà a “Le Monde” una extensa entrevista que li feu aquell diari, en  què denunciava amb claredat la manca de justícia i llibertat individual i col·lectiva que oprimia la població, unes setmanes després, la matinada del 22 de desembre, un grup assaltà el Casal, destruí el que hi trobà i l’incendià.

Ara aquesta placa farà de recordatori per tal que, en passar per el carrer dels Arcs, ens sigui més fàcil fer memòria i transmetre-la d’unes generacions a d’altres.

Aquesta memòria ens serveix per conèixer aquells fets i per  responsabilitzar-nos en l’esforç de forjar actituds que són les que creen la ciutadania que  fa forta i vital  Catalunya.

Joaquim Ferrer, “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès