e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

10 de Juliol de 2012

La transparència política és un antídot contra la corrupció, i per tant, una premissa bàsica per assolir una major qualitat democràtica i un bon govern. En una situació on ens cansem de lamentar la manca d’implementació d’un major nivell de democràcia, i que aquesta no sigui més directa en relació a la representativa actual, una llei per a la Transparència és un pas important
 
Sabem, segons dades de la ONG Transparency International, que l’estat espanyol es troba en el lloc 31, i el 17 en l`àrea europea, en relació a la transparència, i així mateix que és l’únic estat europeu, a banda de Xipre, que encara no compta amb l'esmentada llei. Per pal·liar aquesta situació, recentment s’ha publicat al BOE l’Avantprojecte de la Llei de Transparència i accés dels ciutadans a la informació pública.
 
I com és aquest avantprojecte? És una autèntica norma amb voluntat de millorar l’ètica política? o és una simple operació de màrqueting per legitimar un govern, en un moment com el present, tan necessitat de veure gestos d’obertura a la participació de la gent? En principi cal observar aquesta llei dins el marc d’una tendència a la transparència. Una llei que doni més poder a la societat civil serà sempre benvinguda; la nostra societat demanda més imparcialitat i menys clientelisme, i el dret a ser escoltats i poder exigir una major eficiència i rendició de comptes (la tan anomenada accountability). Efectivament, una bona llei per a la transparència ajudaria a augmentar l’exigència de responsabilitat política, tot i que és obvi que no es canvia una societat per la via de la norma, com tan sovint s’ha dit.
 
L’objectiu de la Llei és, segons s’indica a l’exposició de motius, una aposta decidida per la cultura de la transparència en la gestió dels assumptes públics. No obstant, a fi que els ciutadans puguem accedir a tota la informació que ens afecta, hi ha encara moltes qüestions a clarificar en aquest avantprojecte. Com s’adopta una decisió pública? Cal saber si serà en audiència pública, o si aquesta es gravarà en cas que sigui a porta tancada, o bé si hi haurà una acta a la qual es podrà accedir. Si no es grava res, per exemple, en el sistema de presa de decisions, podem conèixer amb prou exactitud com s’ha arribat a una determinada actuació? Tampoc no veiem que es prevegi cap tipus d’accés o control de l’agenda dels òrgans de govern (unipersonals o col·legiats). Així mateix tampoc no hi ha cap tipus de sanció al funcionari que no proporcioni la informació requerida; si no hi ha cap penalització, no serà més còmode no donar-la, no fos cas que precisament l’expedientessin per donar massa? Quins seran els organismes que gestionaran el sistema d’informació i vigilància per la transparència? Quins mitjans tindran, hi haurà pressupost? Tindran plena independència? I la formació i comportament ètic requerit? Fins a quin punt aquesta llei s’obrirà a les xarxes socials i a les noves tecnologies? I la casa reial, en queda exclosa?
 
Són moltes les preguntes que queden sense resposta. I si aquesta llei és del tot necessària -que ho és- i pot representar un pas endavant en la lluita contra la corrupció, haurà de millorar molt en el tràmit parlamentari, si no volem que quedi en una simple operació de màrqueting polític.
 
Pilar Blasco
Cruïlla de Debat de l’Ateneu Barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1633
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR