e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Desembre de 2009

La societat occidental ha aconseguit reaccionar davant els problemes de la fauna i la flora amenaçades, i, al mateix temps, és capaç de contemplar amb total indiferència la desaparició de les llengües.
 
No podem ni resignar-nos ni fer veure que no passa res;  una llengua té tota una sèrie de sons, d’entonacions, de melodies, i, quan desapareix, es perd amb ella  amb ella no únicament la seva comunitat de parlants sinó una manera diferent i única de veure i comprendre el món. Es un desastre humà de la mateixa magnitud que la desaparició de les espècies, i no en som prou conscients.
 
Els nacionalismes d’estat, siguin tan petris com el francès o  el xinès, el grec o l’espanyol, han utilitzat tots els recursos possibles per aconseguir-ho: polítiques lingüístiques per potenciar la llengua oficial i majoritària; la força de les armes i la persecució de les persones que usaven llengües diferents de les oficials que hom volia imposar com a úniques, fins a l’empresonament i la mort.
El perquè d’aquesta situació ve de lluny. Si parlem d’Europa,  podem dir que durant segles ha maldat per mantenir el mateix mapa de colors, lingüísticament parlant, i si no ho ha aconseguit del tot és per la tossuderia i la voluntat ferma de la gent que forma part d’una determinada àrea lingüística.
 
Aquest és el cas del català. En paraules d’Azaña: “El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos”.  A partir del 1939,  va ser el franquisme  que es va encarregar de debilitar fins a l’extenuació la nostra llengua, tot posant en pràctica la definició de Max Weinreich: “una llengua és un dialecte amb un exèrcit”.
 
Ara ens correspon als catalans sensibilitzar i mobilitzar la societat per una causa que ni és material ni és visible; i sabem que sempre costa molt més fer-ho a favor  d’un fet intangible, del que no podem presentar-ne imatges. Cal garantir la nostra llengua, el català, ja que és una part important del patrimoni de la humanitat. Els que ens han precedit ho han fet,  i nosaltres també podem fer-ho; ningú no ho farà per nosaltres.  És la nostra causa i hem de tenir clar que per fer-ho estem sols a l’univers.
 
Rosa Bruguera, Cruïlla de debat, penya de l’Ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1212
1
Comentaris afegits 
Sefa Amell (Barcelona) 29-12-2009 - 09:57
Una llengua sí que és un fet tangible, material i visible. Quan es vol matar una llengua es vol fer desaparèixer tota la literatura que ha creat, cosa que vol dir tot el pensament que ha generat al llarg dels temps. Una llengua és l'esperit d'un poble.
TORNAR