13 de Gener de 2009

Si em voteu a mi, voteu Zapatero

Més o menys és el que va dir la Sra. Ministressa Carme Chacon, cap de llista per Barcelona en les darreres eleccions al parlament espanyol. Contra l ‘opinió de molts, a mi em va agradar, perquè era sincera, com s’ha demostrat al llarg de la legislatura. No enganyava ningú, la seva seriositat en dir la veritat l’ honora. Penso que aquells que la varen votar j'havien sentit aquella  afirmació contundent i clara, que la va caracteritzar durant tota la campanya electoral, i per tant els seus votants eren conscients del que feien quan  van emetre el vot a favor de la llista per Barcelona que encapçalava la Sra. Chacon. L’èxit va ser sorprenent: 25 diputats va treure la seva formació, sumant els resultats de les “cuatro províncias” catalanes, que es presentava  amb la consigna explícita d’espanyolitat sense cap engany, ja que la cap de llista de la circumscripció principal ho proclamava sense embuts. A mi m’ha satisfet que no hi hagi hagut cap fissura de disciplina parlamentaria al seu grup. Ha estat una coherència i compliment  amb l ‘opció prevista: mantenir el Sr. Zapatero a la presidència del govern.

Per tant crec que no hi ha hagut cap engany i que els electors que la varen elegir sabien el que feien i han quedat plenament satisfets. En tot cas, si ara tenen algun dubte han fet tard;  era en el moment d’exercir el vot quan la cosa era transcendent i calia discernir. De fet,  la ministressa de l’exèrcit només ha donat compliment al compromís amb els seus electors, i tots els matisos que ara es vulguin fer per emmascarar aquella elecció lliure i democràtica no són vàlids i fan malbé la sinceritat i claredat de la Sra. Chacon. Les banderes estelades, les enganxines i les seleccions catalanes no substitueixen les urnes. Aquella llista no solament va treure la majoria dels vots catalans sinó que ha complert fidelment amb les promeses fetes: si voteu Carme Chacon i la seva llista, elegiu Zapatero. I punt.

L’opció no podia ser més clara;  els que lligaven aquest President espanyol amb el progrés de  Catalunya que ho analitzin de nou. I els vots dels grups d’altres llistes, a les eleccions catalanes anteriors, que es van sumar per elegir un President de Catalunya del partit de la Sra.Chacon/Zapatero, i que ingènuament volien convertir aquell partit espanyol, amb marca i seu a Catalunya, a la catalanitat han fet un pa com unes hòsties. I a més, enganyats per demagògies barates pretenien fer creure, i suggerien intel·ligents maniobres, per accelerar l’augment de l’autonomia política de Catalunya, cosa que ha acabat amb un clamorós fracàs. La gent que es formuli si aquests artistes polítics, els que van ajudar a entronitzar el Sr. Montilla a la Generalitat, eren llestos, sincers, ingenus o què; i en tot  cas no hi he detectat la netedat i claredat de la Sra. Chacon amb el seu projecte espanyol.

L‘única reflexió que en voldria fer és que el poder passa per les urnes, i que, en totes les eleccions, saber discernir és la clau per arribar a una Catalunya lliure en el més grau possible. I que el vot de censura al parlament, on hi ha el poder democràtic, és també un camí per controlar el poder i que caldria exercir per dignitat. Tota altra cosa és fer volar coloms.

Enric Cirici, “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès