21 d'Abril de 2009

S'ha acabat la ficció. Cap una solució total

Diu Joan Ramon Resina (AVUI 17.03.09): ....“La centralitat és un miratge estadístic i el parany dels polítics mediocres. El carisma és tota una altra cosa. És la força que engendra líders i arrabassa majories; i perquè està al carrer, qualsevol que gosi recollir-lo escriurà el proper capítol en la història del catalanisme: el salt del mur, o més exactament, l’enfonsament d’un mur que està podrit. M’imagino la cara dels suposats líders el dia que un mal polític, com el mal poeta de Baudelaire, reculli l’aurèola de la terra i se la popsi al cap impúdicament. El dia que un moviment popular proclami la independència passant per damunt dels seus cadàvers (polítics, s’entén).”...
I abans d’això diu ...” Santa Independència, últim reducte de la dignitat catalana, no ens desempareu”....                   

Aquest article del senyor Resina s’ha de llegir tot sencer perquè no té pèrdua.

Ara bé el seu contingut és interessant de contraposar-lo amb l’entrevista feta al Sr. Arcadi Espasa, publicada al mateix diari AVUI uns dies més tard. On el senyor Espasa diu “ que moltes de les decisions (funcions) del govern de la Generalitat i del mateix Estatut són una ficció d’Estat i que a ell no li agraden les ficcions”, ergo tampoc no li agrada l’Estatut i tot el que se’n deriva i, en canvi, es pot deduir de les seves paraules que si Catalunya  fos un Estat aleshores això no seria una ficció.

Tampoc a mi no m’agraden les ficcions i el que voldria és que Catalunya disposés realment  de totes les atribucions i reconeixement d’un Estat, cosa que només és possible, naturalment, si s’és un Estat i, per a ser-ho, cal promoure, com ho diu o ho deixa entendre l’article del Sr. Resina, un moviment popular que el proclami.

Estem veient com proliferen arreu del país plataformes, associacions, grups, federacions,.... que inclouen aquest objectiu. De moment tot és molt dispers però arribarà un moment en què es produirà l’eclosió. Fóra desitjable, contrariament  al que manifesta el senyor Resina en el seu article, que en aquell moment d’eclosió, fossin els partits polítics d’obediència catalana i no “un mal polític”, els que assumissin l’eclosió, la promoguessin i la capitalitzessin,  per mitjans pacífics i democràtics, perquè això significaria una assumpció positiva de les reivindicacions populars  Ja n’hi ha prou de descentralització administrativa i de regateig permanent per aconseguir el que el nostre poble ja ha votat en referèndum. L’espectacle que estem contemplant amb l’Estatut al T.C. i el regateig del nostre finançament, no té parió en el món. La nostra dignitat no ens permet encaixar-ho.

Catalunya és molt més que una descentralització administrativa. Tot l’esforç que hem fet per modernitzar Espanya i per intentar que Espanya ens comprengui i ens respecti, ha servit només per aconseguir, benvinguts siguin, quatre rosegons de pa en comparació al que necessitem i a més, per aconseguir-los, ens han fet veure la padrina i, com diu el senyor Arcadi Espasa, persona no gens amiga de les nostres reivindicacions, fer-nos viure en una ficció d’Estat.

Això em sembla que s’ha acabat. Ens hem adonat de la nostra situació real, se’ns han obert el ulls i, en conseqüència, volem per al nostre poble una solució total, això és, ser de veritat, realment, allò que en la ficció ens han fet creure que érem: un ESTAT.

Manel Cardenya – Cruïlla de Debat
Penya de l’Ateneu Barcelonès