e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

27 de Juny de 2013

Els catalans hem passat períodes molt diversos, però als qui ja tenim una llarga experiència personal i històrica ens és molt difícil tornar a tenir fe en un Estat que mai no ens ha tractat bé. Potser no hi havíem cregut del tot, però manteníem una lleugera esperança que algun dia un espanyol amb poder ens arribaria a entendre. El resultat és que com més ens coneixen més ens coarten.

Hi ha algú que pugui pensar una altra cosa després de 300 anys de coaccions  físiques i morals de tota mena? Només aquells catalans que tenen orígens espanyols, directes o per progenitors, fan un esforç per explicar-se com pot ser que un poble noble com el castellà no hagi entès que un altre col·lectiu peninsular no vulgui perdre la seva identitat.
Tan difícil és acceptar l’existència d’un país que té consciència de si mateix? Sembla que no pugui ser, però és, i quan els catalans ho diuen a bastament, els qui neguen aquesta realitat argumenten que és una fabulació i busquen la manera de dividir un poble que ha mantingut la voluntat de ser, malgrat les onades immigratòries massives que ha rebut.

Molts portem en els cognoms l’herència de la immigració i malgrat això, o potser precisament per les qualitats heretades de tot el món, ens mantenim i ens aboquem a la defensa nacional catalana. Sorprèn veure com la interpretació i la condemna de la catalanitat per part de l’estat es basa en un pacte constitucional que varen fer els catalans del 1978 emmanillats per la por als militars, els quals exigiren unes clàusules derivades de l’abús de poder per despertar la por de la ciutadania.

Les interpretacions potser podrien ser unes altres però la realitat és tossuda, i ni la història passada, ni la recent, ni els esdeveniments immediatament transcorreguts no donen ja cap esperança. No hi ha oferta que no passi per la submissió i desaparició de Catalunya en un avenir incert. I quan la majoria del poble català arriba a desitjos democràtics legítims d’alliberament, li diuen que no té dret a ser lliure i que depèn d’altres pobles, els quals mai no han entès el fet diferencial dels catalans.

És possible que els espanyols no s’adonin del que han fet i estan fent? Podrien fer ofertes que salvessin una unitat diferent de l’actual, sense perill que fos una nova enganyifa, però no, la reacció és l’insult. Encara que cal reconèixer que no ens han enganyat mai, sempre han volgut la nostra desaparició com a entitat política diferenciada. El problema que tenim ara tots és que Catalunya ha dit prou.

Enric Cirici

Cruïlla de Debat

Ateneu Barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
872
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR