e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

07 de Setembre de 2008

Seguretat en el subministrament d'energia

Després de molt temps en que només es parlava malament de l’energia d’origen nuclear, ara és habitual llegir articles defensant-la. A la vegada, comença a haver-hi països que, malgrat haver-la rebutjat en el passat, ara la recuperen. Finlàndia, per exemple.
L’argument que més es fa servir és que si es volen disminuïr les emissions de CO2, cal recòrrer a aquest tipus d’energia ja que les anomenades energies netes, de moment i durant molt de temps, no poden garantir el subministrament.
Cal cridar l’atenció respecte d’una altra raò no menys important. És la necessitat de disposar de garantia suficient de subministrament del combustible necessari per  la producció d’electricitat, forma d’energia més emprada per la seva facilitat de transport i d’ús.

A Espanya, i també a Catalunya, darrerament s’han construït moltes centrals de cicle combinat. D’una manera molt resumida es pot dir que aquestes centrals cremen gas en unes turbines específiques (anomenades, per això, turbines de gas) que acoblades a alternadors generen electricitat. Els gasos de la combustió del gas, a molt alta temperatura, són aprofitats en una caldera convencional per produir vapor d’aigua que o és emprat en processos productius o genera més electricitat mitjançant un sistema turbina-alternador.

El millor rendiment d’aquest tipus de central respecte de les convencionals fa que a igualtat de producció d’electricitat es generi menys CO2, però se’n genera, i molt.

El combustible, gas, cal importar-lo. Fins ara s’ha fet de països amb règims polítics i situació social inestables però amb els que, de moment, Espanya no ha tingut problemes majors. Ara bé; cal plantejar-se quina seria la solució alternativa en cas  que aquest gas tingués dificultats per arribar. Fins ara, la resposta era doble: o el gas de Rússia o el que es pot obtenir dels esquists o roques esquistiques. Sembla que el segon pot ser una solució a llarg termini, però tampoc és clar quines poden ser les reserves a Espanya.

Pel que fa al primer, amb el final de la guerra freda semblava que el món occidental establia unes relacions cordials amb Rússia i que aquesta, tot i no ser un país de la UE, hi col·laborava d’igual a igual. Els fets dels últims dies demostren que hi ha motius més que sobrats per a la desconfiança. Rússia disposa d’una arma molt potent per fer callar els països de l’UE. Té gas. I el fa servir com a element de xantatge. Com fer-ho per evitar-lo? Cal que aquest gas, tot i ser necessari , no sigui totalment imprescindible.
Per evitar problemes i per tenir el subministrament assegurat cal que el petroli no sigui imprescindible, que no ho sigui el gas i tampoc l’urani.

Per això cal establir estratègies a mig i llarg termini que, a més de potenciar l’estalvi, de promocionar les energies alternatives, canviar els transports terrestres per transports ferroviaris, impulsar els vehicles elèctrics,  almenys per  ús ciutadà,  i combustibles alternatius pels altres vehicles... contemplin totes les possibilitats de producció d’energia, amb els seus avantatges i desavantatges, amb la participació d’experts i sense idees preconcebudes ni ismes malentesos.

En parlar d’energia d’origen nuclear, cal fer-ho breument dels incidents que s’han produït darrerament a les centrals ubicades a Catalunya. No dic catalanes ja que els seus propietrais són Endesa i Iberdrola

Doncs bé; sembla que s’hagin confabulat per donar ales als qui s’oposen a aquest tipus d’energia.

Tot i que es tracta d’incidents menors, val a dir que almenys un d’ells sembla clarament evitable i que és conseqüència o d’un excés de confiança o d’una certa reducció de l’exigència amb que cal tractar totes les qüestions relatives a la seguretat i a la formació del personal en aquest tipus d’instal·lacions. Estem totalment d’acord amb l’aplicació de sancions, però aquestes no han de substituïr el control rigorós i exhaustiu necessari perquè mai l’estalvi econòmic  no imperi per sobre de la seguretat. Els organismes reguladors (Consejo de Seguridad Nuclear en aquest cas) són els que han de fer-ho.
 
També cal que s’estableixi una política de comunicació diàfana que no pugui portar a aquells que no coneixen aquesta tecnogia amb profunditat a pensar que hi ha més risc del que hi ha realment.

Ramon Garriga, “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1126
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR