05 d'Octubre de 2008

Saura gestiona la pau

Llegeixo a l’Avui (24.09.08) que s’ha constituït l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), creat per la llei del Parlament de Catalunya 14/2007, i que ha estat batejat sota la presidència del Sr. Saura.  El Sr. Saura ha dit que aquest institut és el fruit del consens social i polític i que ha estat possible gràcies als profunds valors pacifistes de Catalunya.

Les  finalitats de l’ICIP, referides en la llei,  són lloables: “promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món”. En el preàmbul es recorda que Catalunya ha impulsat valors, accions i propostes a favor de la pau, la solidaritat i la cooperació internacionals, i cita les actuacions vinculades a la no violència, l’objecció de consciència, la insubmissió i l’objecció fiscal. Com a mèrit, destaca l’oposició a l’entrada d’Espanya a l’OTAN i la mobilització contra la guerra del golf, així com les grans manifestacions pacifistes. La llei fa èmfasi  en la independència de la nova institució que té la pretensió d’influir a Europa i al món.

El nou ens és una barreja d’Organització No Governamental (ONG) i d’oficina governamental. Una ONG, com indica el seu nom, mai no depèn d’un govern.  Però si ha estat creada precisament per un govern, com funciona això? La funció normal de les ONGs és fiscalitzar i corregir les conductes dels governs. En el nostre cas això serà difícil si hom és jutge i part alhora. En la seva definició, l’ICIP no oblida les recomanacions emanades de Nacions Unides en favor de la presència de dones en els òrgans de decisió, a qualsevol nivell, i té en compte, en les seves actuacions, la perspectiva de gènere. Recalca la vocació d’actuar en el panorama internacional, però no es refereix al panorama intern espanyol, obviant el continu bombardeig de què és víctima el poble català.

Atès que els nostres són un govern i un Parlament sense estat, que vol dir sense poder real, ni polític ni militar, aquesta decisió de treballar per establir la pau resulta del tot romàntica, per no dir il·lusa. Crec que defensar la pau es pot fer des de molts nivells, des de la pau familiar fins a la pau mundial, i que cal fomentar la cultura de la pau.  Això hauria de començar pels nostres modestos representants polítics, els mateixos que acorden aquesta mena de boniques iniciatives, que, dia sí, dia també, es dediquen a insultar-se davant les càmeres sense propostes plausibles d’entesa. Així no es construeix la pau. La pau ha de ser treballada i enraonada, i, de vegades, haurà de ser imposada amb algun prou! oportú en el moment precís. Quan els avaladors d’aquest institut són de procedència comunista,  no ens els podem creure,  encara que ara portin una pell de be al damunt.  Si volen la pau mundial, internacionalistes com són, poden començar per contactar amb Xina, Cuba o Korea. I si volen la pau a casa no poden oblidar el greu problema que tenim com a societat i que els polítics no resolen. Parlo de l’encaix de Catalunya dins l’estat espanyol. Encara que el poble català aixequi una bandera blanca i s’ajupi davant l’enemic que li xucla la sang, proclamant la pau, ningú no li’n farà cas. Quan no es té el poder real s’ha de proclamar la pau; és una formula defensiva. Què es vol ara amb aquest institut, fer volar coloms de pau? No vull aigualir la festa. La Pau és un bé indiscutible;  però considero que els camins del Parlament de Catalunya no són aquests. El Parlament ha d’exercir el  poder, poc o molt, que té per aconseguir més cotes de llibertat- vull dir també, evidentment, diners suficients - per al poble de Catalunya, i no aprofitar-se de les bones iniciatives que proposa la societat civil per dur-les a terme des del govern, posant-se les medalles corresponents i fent que aquestes iniciatives perdin la seva frescor i immediatesa.

Sefa Amell, “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès