e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

18 de Febrer de 2012

Molt aviat començarà a funcionar de manera regular i continuada el Sincrotró ALBA, la font de llum de tercera generació més important del sud-oest d’Europa. I ho farà portant a terme els experiments que un consell científic escollirà entre les quasi mil peticions que s’han rebut de grups de recerca i d’usuaris individuals.

El sincrotró consta d’un generador/accelerador lineal d’electrons que són derivats a un espai circular on continua l’acceleració fins a velocitats pròximes a la de la llum. D’aquest espai els electrons són dirigits a un altre, que podríem anomenar magatzem, on romanen descrivint una trajectòria circular i on se’ls comunica l’energia necessària per a mantenir la velocitat al llarg del temps. A causa de l’efecte dels camps magnètics necessaris per a donar als electrons una trajectòria circular (la que ells seguirien és la rectilínia) o als que poden actuar també en els espais de trajectòria rectilínia, es genera una radiació que s’anomena llum de sincrotró, amb unes característiques d’energia, intensitat, cromatisme, diàmetre micromètric del feix... que permeten que, una vegada derivats del que hem anomenat magatzem cap a línies de recerca, es puguin analitzar (“veure”) estructures moleculars, superfícies... que no podrien ser captades amb mitjans més convencionals.

Quan el Sincrotró estigui a ple rendiment hi haurà fins a 33 d’aquestes línies de recerca, tot i que per començar en són 7 les equipades. El tractament de la llum de sincrotró que es fa en cada una d’elles és diferent segons l’objectiu de recerca. Aquest pot ser la cristal·lografia de proteïnes, l’estudi de cèl·lules canceroses, nous materials, estructures no cristal·lines de materials inorgànics, nanoelectrònica..., per esmentar-ne algunes.

Es tracta doncs d’una instal·lació científica de primer nivell que enriqueix les possibilitats de fer recerca científica a Catalunya com ho feren al seu moment el supercomputador Mare Nostrum i d’altres. A més, gràcies sobretot a les iniciatives desenvolupades pel Dr. Mas Colell en la seva anterior etapa com a Conseller, diferents centres de recerca han assolit nivells d’excel·lència, cosa que demostra que si hi ha els instruments necessaris els nostres científics poden estar a l’alçada dels millors. I això en àrees del coneixement ben diferents, com ho poden ser la recerca biomèdica o l’òptica, per posar dos exemples.

Som doncs capaços d’aprofitar els recursos per convertir d’una manera eficient el diner en coneixement. Ho som també per tornar a convertir aquest coneixement d’un nivell superior en productes o serveis competitius en un mercat global? De moment, la resposta a aquesta pregunta no pot ser optimista.

La societat catalana sembla que hagi perdut l’esperit emprenedor que en altre temps va tenir. No desenvolupava massa conceptes nous, però s’arriscava a posar en pràctica els coneixements més avançats de l’època. Si volem tirar endavant, hem de recuperar els valors que ens van fer créixer en el passat. Això és especialment important en un moment de crisi profunda que requereix nous plantejaments en molts camps de l’activitat econòmica per sortir-ne el més aviat possible.

Cal tornar a crear riquesa a partir de l’economia productiva, tot i que la nova indústria no serà generadora de llocs de treball com ho fou en el passat perquè ha de ser més intensiva en coneixement que en necessitat de mà d’obra, però sí que propiciarà que altres sectors, com el de serveis, absorbeixin els excedents d’aquesta.
Per aconseguir-ho cal que es tornin a recuperar l’empresa i l’empresari com a generadors de riquesa i, per tant, peces clau per a poder mantenir l’estat del benestar. Han estat massa els anys en què per estar al dia s’havien de considerar com els dolents de la pel·lícula, i això no és just. Certament no sempre han actuat correctament, però els errors del passat han permès avançar cap a noves maneres de pensar i de fer, que permeten ser optimistes a l'hora de veure l’empresa com un factor de benestar i l’empresari com un agent implicat en la millora de la societat. Aquesta visió, que és defensada actualment per molts generadors d’opinió en aquest àmbit, ha de permetre que els nostres joves es tornin a veure atrets per l’activitat empresarial, que tornin a admetre el risc com a component necessària si es vol tirar endavant.

Aquest canvi d’actitud ha de ser compartit per tothom, començant pels educadors a tots els nivells.
Si es recupera l’esperit emprenedor, la cultura de l’esforç, la pèrdua de por al risc que comporta qualsevol aventura empresarial..., segur que s’haurà fet un pas fonamental perquè el coneixement que som capaços de generar es converteixi en innovacions punteres. Segur que funcionarà aquesta relació Universitat-Empresa que tothom veu necessària però que és tan difícil que funcioni d’una manera generalitzada.

Hi ha altres factors també molt importants. Eines facilitadores. Entre elles s’hi troben totes les que giren al voltant de la possibilitat d’accedir d’una manera raonable al crèdit, les que tenen a veure amb l’admissió social que no tot el que es prova té èxit i, per tant, la possibilitat de recuperació, en tots els sentits, de qui no ha pogut assolir els objectius prefixats..., però penso que aquestes eines estaran a l’abast si som capaços de recuperar el tremp empresarial que va fer de Catalunya un país totalment integrat en la segona revolució industrial.

Tenim eines per a la recerca científica, absolutament cabdal per a esdevenir un país punter. Cal ara proveir-nos de les necessàries per no deixar que siguin uns altres el qui treguin profit dels avenços que aquesta recerca comporta. Amb això no defenso cap tipus de tancament, ans al contrari, hem d’aprofitar la qualitat de vida de Barcelona per atreure talent i capital de fora, però tampoc hem de conformar-nos en ser mers espectadors del futur.

Ramon Garriga
Cruïlla de Debat

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2174
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR