e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Maig de 2010

Som un poble  que, tot i les diverses onades d´immigració al llarg dels segles, i sobretot durant els dos últims i l’actual, continuem, encara que potser amb  menys rotunditat, essent un poble singular. Un poble els trets més rellevants del qual són la creativitat , la imaginació, la individualitat, el sentit pràctic i els hàbits de treball i d´estalvi.  I també un sentiment artístic refinat, amb iniciatives pròpies sovint sorprenents, una evident capacitat d´assimilació de tot allò que és progrés, amb una llarga tradició de saber integrar poblacions molt diverses -  i fins i tot en certa manera hostils -, i  una llengua pròpia i singular forta i incisiva, que tradueix fidelment el pensament,  pràctica i que no divaga, i fàcilment traduïble a altres llengües.
 
Però si som un poble tan excel.lent i singular, com és que anem lligats a un altre poble que no ens estima, i que sovint no ens respecta, que no ens ha acabat d´entendre mai, i tot això des de fa cinc-cents anys?
 
Doncs jo penso que és, en poques paraules i amb sinceritat, perquè cada català té un rei al cos,  i també perquè sovint ens deixem portar per la rauxa en lloc del seny. Crec que això ha fet que haguem comès equivocacions molt greus en el passat, amb conseqüències desastroses per al país, com  és  la guerra civil que hi va haver al sègle XV, durant els anys 1462 i 1472 entre la Generalitat i el Rei Joan II, que deixà  el país empobrit i dessagnat.
 
Però, ja en els nostres temps, aquesta manera de ser nostra - ara ja només parlo del que considero defectes - fa que tinguem un gran interès en donar lliçons als altres, perquè sembla que ens considerem amb el dret, i potser amb l´obligació moral, de fer-ho.  Això fa que entre "el rei al cos" (orgull desmesurat) i "la rauxa" (romanticisme), vulguem ser els primers en donar lliçons i exemple als altres pobles de l´Estat, en lloc de cuidar-nos, tots junts i a la quieta, de casa nostra. Exemple: no tenim Concert econòmic, i els bascos si.
 
M´agradaria que el meu poble, sense perdre les magnifiques virtuts i aptituds que té en escreix, fós més assenyat, més decantat a unir les forces dels diferents grups, més capacitat per escollir el mal menor, més negat a la norma "del tot o rés". I voldria que tingués paciència i també una decidida constància a perseverar en uns objectius, ni que siguin a llarg termini,a fi de trobar el moment històric oportú . Perquè, el que era un objectiu, sigui ja un fet consolidat.

Josep Mª. Figueras i Bas. Cruïlla de debat. Penya de l'ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1812
1
Comentaris afegits 
Papitu (asdglkga) 10-05-2010 - 16:49
L'error més greu es no comprendre els altres, pensar que els altres son com tú. Manca de realisme, un xic d'infantilisme, pertant. Per això hem tingut molts fracassos.
TORNAR