e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 d'Abril de 2009

Parlem clar

Fa uns tres mesos, el Bisbe Agustí de la seu de Sant Feliu de Llobregat va escriure als seus fidels diocesans una Carta Pastoral sobre la crisi econòmica que viu el nostre país, molt clara i entenedora: Diu que les causes es poden trobar tant en el camp pròpiament econòmic i tècnic com en l’àmbit de la conducta humana responsable, sigui política o  individual . Per això, diu el Bisbe, si parla sobre la crisi no serà perquè tingui una solució tècnica, sinó perquè la crisi és un fet moral, perquè ha estat provocada per conductes humanes lliures, i per tant responsables. Aquest és el centre del problema. El Bisbe ha posat la fletxa al mig de la diana.
 
El ball de bastons apareix sobtadament  l’any 2008. A pesar  que tots els indicadors econòmics  preveien la crisi, es desconeixia la data en que començaria. Un economista va anunciar, el novembre del 2007, que es produiria quan coincidissin tres fets a la vegada: pujada forta del preu del petroli, pujada dels tipus d’interès de les hipoteques i pujada de l’IPC. Aquests tres fets es donen la primera meitat del 2008, però  de moment es tapa el forat amb declaracions oficials de “aquí no passa res”, perquè som el país financerament més ben preparat del món. Al poc temps ens adonem que estàvem en un mal pas.
 
L’economia no té entranyes, té una sola cara, és interclassista, i si quelcom està globalitzat al món és l’economia.  Ara, per arreglar la desfeta ja no valen les ideologies: ni dretes ni esquerres. L’encarregat d’arreglar-ho farà el que calgui .  
 
Ara s’ha de parlar d’on menjaran alguns, d‘on aniran a viure uns altres, on trobarà la gent un lloc de treball per poder mantenir la seva família, com s’ajudarà aquells a qui no els arriben els ingressos per viure dignament. Aquest és el paper que han de fer els responsables, que es van presentar voluntàriament per a ser elegits pel poble i que ara van mirant a un altre costat,  fent veure que tenen un gran interès per qüestions que, en aquest moment, són irrellevants.
 
El problema comença quan els eficients instauren un model de direcció econòmica que se’n diu “per objectius”. “Aquest any els beneficis han estat X, l’any vinent hauran de ser el doble; fes-ho com et sembli “. Els recursos del comandament són infinits. I comença a rodar la bola de neu. Es tractava de construir i d’especular, i en tres anys ja sobren un  milió de pisos. La indústria de l’automòbil, amb una exagerada capacitat de producció, fa que a finals del 2008 hi hagi al món 25.000.000 d’automòbils en estoc. Les entitats financeres van posar a disposició de tothom les hipoteques necessàries perquè les famílies poguessin viure per sobre del seu nivell d’ingressos. El final es que tot ha estat una gran estafa, entre una colla de desaprensius i un altra més nombrosa de ineptes.
 
Sembla que un desbocat  hedonisme, consumisme i relativisme s’han apoderat de la gent que detentava el poder i tenia els diners i  han fet del plaer el bé últim i suprem de la vida humana. Al final tot ha anat orientat al consum, i amb l’etiqueta d’aplicar la moral de situació que quadrava a cadascú. La moral normativa ens l’han deixat per als qui diuen que tenim el rellotge parat.
 
Així estan les coses, era d’esperar . De moment no veiem més que gent que ho passa malament, i que els responsables continuen als seus llocs, i aquí no succeeix res.


Quan la tempesta hagi passat, s’hauria de fer el possible perquè, a les primeres eleccions que es celebrin, es produeixin canvis. Cada vegada que cau un imperi, mai no es sobreviu a si mateix.
 
Hauríem de començar a pensar què ens prepara el futur que voldríem per a tothom, ja que el present ja s’ha acabat.

Albert Pere Salvadó Calderó, “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1195
1
Comentaris afegits 
James Hetfield (Alt Àneu) 08-04-2009 - 11:40
Doncs sí, clar i català, mai millor dit. La culpa la tenim tots. Uns per entabanar, i uns altres per deixar-se entabanar. Ara recollirem tot el que hem estat sembrant.
TORNAR