e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

28 de Setembre de 2009

On som?

Després de la consulta d’Arenys de Munt, on som? Ens passa sovint que ens il·lusionem amb detalls que poden ser engrescadors, però que igual com han crescut s’apaguen, i ja hi ha qui se n’encarrega. Per exemple el Sr. Montilla, quan diu que mentre sigui president a Catalunya no farà consultes inviables. I té raó en això d’inviables.

Ens emocionen els símbols, i Arenys ha resultat un símbol. Un símbol d’allò què podríem ser i no som; i estic amb Montilla quan diu que es tracta d’una consulta inviable.

Bé, tinguem-ho en compte. És inviable, sí ja ho sabem. Però porta una càrrega profunda de poble que ja no sap què més li pot caure a sobre amb la boca callada. Ens han espoliat per tot arreu: direccions d’empreses deslocalitzades que han anat cap a Espanya, diners a cabassos en diverses formes que han anat a omplir de testos amb flors de poblets perduts i despoblats; en forma d’ordinadors totalment de franc per a les criatures que no són de Catalunya. A més de campanyes desprestigiant productes manufacturats aquí, en les quals han participat fins i tot bisbes castellans. Mentrestant, aquí silenci total. Els qui dirigeixen els partits instal·lats a Catalunya de procedència castellana mai no diran res de tot això. Però, i els que són nostres? ERC és nostra? Ho és del tot? Qui ho sap. I Convergència què hi diu?

Si tinguéssim poder sobre els diners que generem, -hem de tenir clar que els nostres veïns tenen poder sobre el que ells puguin generar i sobre el que nosaltres generem i els hi aportem per allò tan bonic de la solidaritat sempre, és clar, d’aquí cap allà -, doncs això si poguéssim administrar els nostres diguem-ne excedents, la vida de les persones, com els agrada dir a molts, seria més fàcil. Pensem en la gent gran que malviu en residències inhòspites, per exemple, o a casa seva mateix, amb una pensió ridícula que no els arriba per a res. Pensem en l’allau immigratòria que té tota mena de mancances, educatives, en primer lloc, tant per als adults com per als infants, de menjadors escolars, de vivenda, sanitàries, culturals, etc.

En fi la llista seria llarga i ja ens la sabem. La pregunta era: on som? Estem perduts entre els símbols engrescadors i les realitats certes que ens collen. Què podem fer cadascú de nosaltres per sortir d’aquest cul-de-sac? No podem esperar que el Tribunal Constitucional ens resolgui res, ans al contrari. Com es podria organitzar una resistència passiva? Per començar tenim una eina a la mà, la llengua. Una eina que no utilitzem i que seria realment efectiva si ens hi poséssim de valent: parlar i escriure en català arreu, corregir els nostres noms castellanitzats en tots els documents oficials, i els noms de les nostres empreses, (ara es pot fer i és fàcil), escriure en català, per exemple, les receptes dels metges i les factures, dirigir-nos a tothom en la nostra llengua, com fan els castellans, els francesos i tot bitxo menys nosaltres. Decidir-nos a aprendre a escriure per no haver de dir: és que no en sé, no me’n van ensenyar a l’escola, cosa que sentim dir a gent jove que ha passat per l’escola catalana. Evidentment que no és fàcil de convèncer la gent que parlar en català és de tanta educació, o més que parlar en castellà a un ganès o a un gambià, per exemple. Per què, quin poble l’està acollint? Un poble híbrid o un poble amb personalitat ? Segur que s’estimarà més haver arribat a un poble amb cara i ulls.

Sefa Amell, “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1498
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR