10 de Maig de 2009

Oblit imperdonable: Rafael Patxot i Jubert

ARA CAL ESMENAR UN OBLIT IMPERDONABLE: RAFAEL PATXOT I JUBERT
 
Gràcies a Joaquim Maluquer i Sostres he pogut conèixer més a fons la figura, el pensament i l’acció duta a terme pel patrici Rafael Patxot i Jubert.  Dic conèixer més a fons perquè en la meva joventut, parlo dels anys 50 del segle passat, havia tingut coneixement de la seva existència a través de l’arquitecte  Oriol Folch i Camarasa, representant i administrador dels  interessos materials i morals d’aquesta figura a l’interior de Catalunya. No en vaig arribar a copsar l’abast i en vaig quedar intrigat.

Va ésser per pura casualitat quan aquests dies, parlant amb en Joaquim Maluquer, vaig assabentar-me que ell mateix n’havia escrit, feia temps, un esbós biogràfic, cosa que jo desconeixia;  l’hi vaig demanar i, en llegir-lo, m’he adonat de l’enorme importància que aquest home va tenir, per la cultura catalana, abans i  durant la dictadura de Primo de Rivera, importància disminuïda però que no s’estroncà, durant el govern de la Generalitat del període republicà, ni malgrat l’exili a què es veié forçat per la revolta del 1936, exili que va durar fins la seva mort a Ginebra l’any 1964. Patxot se’n va de Catalunya forçat i desenganyat pels uns, i no hi torna a causa de la dictadura franquista dels altres. Durant el seu exili estableix relació amb el Cardenal Dr. Vidal i Barraquer, amb Carles Cardó, amb Pau Casals, amb el Dr. Trueta., amb Maurici Serrahima, amb Joan Baptista Roca i Caball.., Patxot era un demòcrata convençut i un català de soca i arrel.
La seva acció de mecenatge de la cultura catalana només té parió amb la de Francesc Cambó, aquesta més duradora en temps i la de Patxot més activa en el seu temps. Fer-ne una síntesi en un article limitat a poques paraules com aquest és impossible. Cal llegir l’esbós d’en Joaquim Maluquer per a copsar-ne tota la grandesa però, malgrat tot, per entendre el que vull demanar intentaré fer-ne una relació que forçosament és incompleta:

- Traductor al català de literatura escrita en llengua anglesa publicada a l’editorial L’AVENÇ.
-  Crea les Fundacions Montserrat Patxot i Rabell, a través de la qual paga la biblioteca de l’Institut de Cultura de la Dona, i la Fundació Maria Patxot i Rabell, que dona beques per facilitar els estudis a noies catalanes. Crea també la Fundació Clara Jubert de Patxot destinada a l’assegurança maternal i pensions a les dones guixolenques necessitades.
- Crea concursos musical i històrico-socials.
- Institueix concursos per premiar treballs i estudis de ciències fisico-matemàtiques i es publiquen en forma de memòries.
- Institueix la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya pels autors de treballs de contingut eminentment cultural i globalitzador.
- Crea la Fundació Rabell i Cibils, mitjançant la qual realitza l’estudi de la Masia Catalana i l’Obra del Cançoner Popular Català dues obres de primeríssima importància. Aquesta fundació també atorgà els premis als Jocs Florals des del 1921 al 1936. Es compromet també a sufragar l’edició crítica de les nostres cròniques nacionals, ajuda a l’Acadèmia de les Bones Lletres i moltes més coses.
- Suport econòmic de l’Institut d’Estudis Catalans durant el període del dictador Primo de Rivera.
- Una acció internacional en la seva especialitat: la meteorologia en la que hi participa en nom de Catalunya.
- Creació de la INSTITUCIÓ PATXOT amb seccions de Filologia, Històrico-Arqueològica, Ciències. Subvenciona l’edició de la Gramàtica Històrica del Català i un llarg etcètera.
    · Dotació econòmica per a la realització d’un concurs internacional a La Haia per premiar l’estudi de les influències del   dret internacional i les institucions internacionals contemporànies sobre el dret  públic interior.
    · Publicació sufragada per Patxot de l’edició de lectures per a infants publicada per la benemèrita Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana que segons Alexandre Galí “és l’obra de lectura per a infants més perfecta que hagués sortit mai de les premses catalanes, en català ni en castellà”.
    · Otorgament de beques per ampliar estudis a l’estranger. Beneficiaris srs. Garrabou, Pernau, Carabén i Maluquer.
    · Rafael Patxot redacta “GUAITANT ENRERA”, fulls de la vida d’un octogenari, és el subtítol de l’obra, que Joaquim Maluquer qualifica testament espiritual  i de simbiosi entre la intransigència i la comprensió humana.

No em puc allargar més. Doncs bé aquest home, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1872 i mort a Ginebra el 1964, l’acció cultural del qual ha estat tan important per a Catalunya, no té ni un carrer, ni una avinguda, ni un monument, ni una làpida, ni una medalla de la Generalitat, que el recordi i que li agraeixi tot el que ha fet per al nostre país. I això, senyors, és imperdonable.
           
Manel Cardenya, “Cruïlla de Debat”, Penya de l’Ateneu Barcelonès.