e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

12 de Març de 2009

Obama, quina enveja.

Desprès d’haver seguit amb molta atenció la magnífica litúrgia amb què la democràcia dels Estats Units d’Amèrica investeix el seu president cada quatre anys i la resposta compacta que el poble donà a la investidura del president Obama i el respecte mostrat per tothom tant als símbols com al seguiment de la cerimònia; la pregària del Pare Nostre al començament de l’acte, les invocacions a Déu Nostre Senyor al llarg del discurs i al final el magnífic “Déu salvi el poble americà” i  les aclamacions entusiastes del poble al discurs presidencial quan es referia a la igualtat de tota persona humana, a la seva dignitat, a la llibertat i a la justícia, i a la defensa aferrissada a la llibertat dels pobles oprimits....,el meu cor s’eixamplava perquè veia que alguna cosa havia de canviar en la política mundial a favor d’aquests principis.
 
La comparança amb Catalunya se’m feu inevitable i l’enveja em puja al cor. Per què nosaltres, com a poble, no tenim aquesta educació de respecte als símbols?. Per què fem anar la nostra bandera com si fos unes estovalles a tantes i tantes paradetes?. Per què quan sentim el nostre himne nacional no ens posem drets i silents?. Crec sincerament que tenim un problema d’educació patriòtica i que si no ens prenem aquesta qüestió seriosament no tirarem endavant.
 
Tots hem de treballar per aconseguir aquest grau d’auto estimació: les famílies, les escoles, les universitats i sobre tot les institucions d’auto govern. Generalitat, Diputacions i Ajuntaments, per definició, en tenen la obligació i el seu exemple és determinant. Els canals de difusió propis són el mitjà ideal per donar a conèixer el respecte i difusió del nostre patrimoni cultural, idioma, teatre, cançó, folklore, sardanes, música de cobla, història, poesia , literatura, paisatge. No és que no es faci alguna cosa però crec sincerament que no es fa tant com caldria. Sembla com si ens avergonyíssim del que tenim i del que som. L’afany de voler ésser més universals que ningú ens fa perdre les arrels. Vegi’s el que fan les altres nacions, fins i tot les més pròximes, i veurem com no se’n obliden. Nosaltres en fer-ho amb tanta modèstia  el que fem és “el mec”. El món ens coneixerà si ens presentem com el que som i no com si fóssim una imitació.
 
Obama ha galvanitzat el seu poble en un projecte ple d’esperança. Sap que suarà sang per aconseguir-ho i no ho ha presentat com una cosa fàcil. Desitgem-li que el pugui fer realitat, que arribi a la plenitud.
 
Això mateix desitjo per aquest poble nostre. Tant de bo que aquest desig es convertís en un desig col·lectiu i Catalunya es tragués la son de les orelles.
 
Manel Cardenya
Cruïlla de Debat. Penya de l’Ateneu Barcelonès-

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1152
2
Comentaris afegits 
Ignatius (Barcelona) 16-03-2009 - 09:50
El patriotisme americà està estès allà perquè no és un patriotisme etnolingüístic (al cap i a la fi, allà s'hi parlen moltes llengües, i la predominant no és "pròpia" del país, sinó d'Anglaterra). És un patriotisme que s'identifica amb valors.
El que importa (és l'economia) 13-03-2009 - 12:00
Sincerament, no crec q Obama torni a guanyar les eleccions. És més crec q no serà un gran president. En la meva opinió totes les qualitats personals q té s'ensorren davant la seva política econòmica. El "mega-rescat" fracassarà (opinió personal)
TORNAR