e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 d'Abril de 2012

Nosaltres els que no tenim nom

A casa nostra som un nombre immens els que no tenim nom, els que no figurem a l’hora de qüestionar els fets, les idees, els criteris i, després, les actuacions corresponents... Suposo que això passa aquí i a la llunyana Xina... Però són molts els que no ho paeixen bé. Jo, personalment, he arribat a la conclusió que en el cas d’opinar tothom, no podríem desenvolupar cap activitat ni mitjanament correcta, que estaríem encallats en la més estúpida de les situacions, que no tindríem possibilitat de reeixir i les decisions, cas que arribessin a bon port, s’allargarien exageradament.

També cal entendre que els que no accepten que la seva opinió no aflueixi se’n sentin incòmodes i ferits en la seva autoestima.

Tot és entenedor, però no sempre es pot calibrar fins a quin punt aquestes situacions poden ser desagradables i, fins i tot, perilloses. Sí, perilloses. Són innombrables les persones que no poden assumir un paper invisible, sense notorietat ni signatura.

Aquestes persones, especialment si en alguna circumstància han exercit algun relleu, no poden acceptar no tenir un “rol” decisiu... Aquí podríem cercar-hi el perill, o la raó de molts  per sentir-se indignats i actuar com a tals... és a dir sense pensar en els estralls que la seva activitat incívica pot fer en la nostra ciutat o país. Aquestes persones segurament només haurien de ser acusades d’infantilisme o de manca d’educació cívica. Cal, per tant, evitar que la seva acció s’encomani, informar del perill que pot significar fer-los cas. Una missió gairebé impossible. Transmetre un avís d’aquesta índole i a un gremi disposat a mobilitzar-se a la contra de les institucions legals, ja sé que només està a la mà dels correus informàtics més abrandats en la insurrecció i l'anarquia. Aquesta és la trinxera on sempre s’han mogut els que guanyen adeptes, dissortadament, perquè s’alimenten d’un ampli ventall de ressentits en la seva més íntima estima: aquells a qui no s’ha concedit el dret a opinar.

Anem de mal borràs, no hi ha més... Quan una societat està en mans de qui vol ésser reconegut, i si cal aplaudit, estem en molt males circumstàncies. Els vanitosos són molt més perillosos que els corruptes, perquè no persegueixen diners i avantatges, sinó la satisfacció del seu més íntim reconeixement, aquell al qual no es pot arribar sense valors personals, guanyats amb profundes virtuts d’esforç i valentia.

Anna Isanda. Cruïlla de Debat. Penya de l'Ateneu Barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2818
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR