e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

24 d'Octubre de 2008

Ara que ja hem vist coses que podem fer nosaltres mateixos, reflexiono sobre tot allò que m’agradaria,  que depèn en gran part d’altres i que són en gran part una il.lusió.

M’agradaria passejar pel carrer i veure els rètols de les botigues en català, la propaganda dels balcons en català;  però el que veig és:

pisos en lloguer, rebajas, fachadas, i cada vegada més rètols de botigues en castellà.   La regulació és ben clara, però el que es fa és ben poca cosa.

M’agradaria aturar-me en un quiosc i veure la premsa del dia tota en català, i les revistes;  i en el metro,  en racons estratègics,  la premsa gratuïta en català; però m’haig de conformar en tenir:

 ben poques revistes en català,    per descomptat  més cares i amagades en un racó  del quiosc,  i la premsa gratuïta amb una visió espanyolista de l’actualitat.

Que bonic que seria entrar a les llibreries i no haver d’anar en aquell racó que diu llibres en català, com si fossin alemanys,  i només haver de buscar per temes com en un país normal!

Però haig d’anar al racó i haig de pagar els llibres  més cars si són en català.

M’agradaria comprar els meus DVD  sense haver de fer un treball de camp per saber si tenen pista en català i finalment trobar-ne un parell a tot estirar.

M’agradaria comprar els medicaments i llegir les instruccions en català, així com les  dels electrodomèstics, de les joguines i de tantes altres coses.

Seria una delícia si a la Universitat no es canviés d’idioma amb tanta facilitat a la mínima demanda,  així com a les conferències o bé als cursets de qualsevol cosa. Per què hi ha sempre la persona que diu que no ho entén?  Ningú no pensa que l’altra gent ens hem apuntat a un curs en català, i, encara,  pot ser que  el professor o el conferenciant tingui molta més facilitat a expressar-se en català i per tant li fan una mala passada!

Jo no hi crec en el bilingüisme!!!

M’agradaria anar als museus i tenir el catàleg en català, sense haver-lo de demanar expressament,  així com al teatre, al Liceu,  i una llarga llista. Potser que el demanin els altres, oi?

M’agradaria no haver de vigilar quan vaig al teatre si l’obra és en català, perquè la proporció creix a favor del castellà d’una manera alarmant. La creixent oferta de musicals en castellà fa una mica de ràbia. Tot plegat amb l’excusa que després han d’anar a Espanya o a l’estranger.!  Això sense comptar que sovint són gent de casa nostra i que en els musicals, com a l’òpera i a la dansa, no és tan important entendre el que s’està dient.

M’agradaria anar al cinema i tenir una oferta de pel.lícules en català que no em fes anar a un cinema de l’extraradi en el millor dels casos o a veure pel.lícules de nens o tipus documentals. I no cal parlar dels pobles de Catalunya que encara ho tenen pitjor.        Però això sembla una batalla perduda.

Que bonic que seria anar al restaurant i no haver de reivindicar la carta en català cada vegada, igual que al bar on. a més. ja comença a ser habitual que el cambrer ni t’entengui!

Com m’agradaria obrir la televisió i que tot fos en català. TV3 va incorporant cada vegada més castellà, en els anuncis, en els convidats i en les pel.lícules on hi ha més d’un idioma. De les altres cadenes ni en parlo perquè el seu nivell de català és una burla a la nostra llengua i a tots nosaltres.

 A la ràdio, l’oferta és més gran, però els miraments per parlar bé són mínims, sempre amb honroses excepcions.

Com m’agradaria dirigir-me als mossos d’esquadra en la meva llengua i que em contestessin amablement i en català!.   Cada vegada més es crispen quan els parles en català     No han de passar el nivell C de català? Llavors és actitud?

La realitat és que sempre tens la sensació que si estires massa la corda aniràs a parar al calabós.

Ja no cal dir com en seria de feliç si poguéssim tenir seleccions esportives en català, sense semblar que som extraterrestres.

I sentir a la Unió europea que la meva llengua és normal.

Sentir la megafonia en trens i avions en català, ja que gairebé sempre és en castellà, i no haver de felicitar els pocs que ho fan en català, com si fos una cosa especial.

I finalment com m’agradaria que en les diades assenyalades a cada balcó, una senyera o una estelada deixés clar qui som i què volem, i que a les ballades de sardanes no s’hi cabés de tanta gent.

La realitat és ben diferent.

Haig de fer grans esforços per comprar productes etiquetats en català, per aconseguir que se m’atengui en català, i en reclamar-ho haig de passar per una persona intransigent i sovint passada de moda.

Que cansat és voler viure en català!

Què hi podem fer? Quin és el camí?

El que m’agradaria és possible? És una utopia?

Montserrat Guardiet, “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1644
8
Comentaris afegits 
lo gaiter de sant antoni (Bcn) 29-10-2008 - 23:28
L'única culpa és nostra. Jo sóc el primer en canviar d'idioma. Si no fem un esforç per lluitar per la nostra llengua, morirà. I em produeix una infinita tristesa pensar que la llengua dels meus avis i pares i amb la que parlo amb el meu fill desapareixerà
leslie (annacy) 29-10-2008 - 14:46
desde que contesto en catala als sudacas que hem volen vendre internet ja no m'emprenyen tant i aqua a la savoia algun frances em contesta en espanyol si em sent a parlar en catala
Ignatius (Barcelona) 29-10-2008 - 12:32
Montserrat, el dret a un habitatge digne no vol dir que ningú estigui obligat a regalar-te un pis. De la mateixa manera, el teu dret a viure en català no implica que els altres estiguin obligats a fer servir aquesta llengua per complaure't.
José Miguel (El Prat de Llobregat) 29-10-2008 - 11:54
Si todas esas carencias en relación al uso del catalán son por cuestiones de mercado o de la realidad sociológica de Cataluña,poca cosa se puede hacer
rosa (barna) 28-10-2008 - 17:07
Totalment d'acord amb aquest article. És molt cansat procurar de viure el màxim en català i haver de trobar-se cada dia lluitant contra els esdeveniments. Tampoc no crec en el bilingüisme, és una substitució transitòria encoberta d'un idioma per un altre
TORNAR