20 de Gener de 2010

Montilla i les dreceres

Hi ha una declaració del President Montilla a la qual potser no hem donat tota la importància que té. Enmig de diferents qüestions, va afirmar que ell estava per l'Estatut sense retalls, i no per les dreceres (cap al sobiranisme) com a camí.

Val a dir que l'afirmació és important i transcendent, i, a més, denota una evolució de principis que en ell semblaven inamovibles.

El lector interessat en el tema en pot treure alguna conclusió; jo n'assenyalaria algunes de principals: una primera constatació és que el President Montilla imagina que els independentistes i sobiranistes caminen envers una fita per camins equivocats, de la qual cosa es pot deduir que ell sí que té la via per arribar-hi sense necessitat de dreceres. En criticar aquells que prenen vies ràpides ho fa perquè deu creure que té la solució per arribar al mateix lloc sense prendre mal. Però per la seva trajectòria no sembla que vagi ben bé al mateix destí. Perquè si la meta és la mateixa és que ha arribat a acceptar que la solució final és el sobiranisme. Imagino que el futur que ell pensa no és l'alliberament nacional; i creu que qualsevol camí és equivocat, no per la ruta, sinó per l'estació final dels sobiranistes, que cerquen la nostra independència de l'estat espanyol. Seria extraordinari descobrir que ell va al mateix lloc, i que en l'única cosa que no hi està d'acord és en la manera d'anar-hi. Però no ens fem il·lusions, ell va envers Espanya.

A partir d'aquí, també és interessant la seva reflexió, perquè, volent-ho o no, passa a creure que l'Autonomia que accepti el tribunal constitucional, si no hi hagués rebaixes molt importants, seria suficient. Ell i els seus no busquen altra cosa que una simple descentralització provinciana, que és el límit que els espanyols suporten. Jo voldria interpretar que, per frenar el clam generalitzat demanant l'alliberament de Catalunya, dóna avisos d'alarma, i, per minimitzar la resposta catalana, proposa accentuar el concepte autonòmic -que per a molts ja ha caducat-, per no haver d'acceptar el trencament amb Espanya.

És un intent, el seu, de salvar l'estat espanyol i els seus poders, quan el què molts catalans ja demanen és un estat propi o poders d'estat. Votant democràticament, és clar. Montilla ha vist que una simple descentralització com la practicada fins ara porta, tard o d'hora, cap a la ruptura amb l'ocupant. I avisa els seus companys socialistes que això va de debò i que cal fer alguna cosa per reconduir el despertar de l'anhel estès de llibertat total. El problema és que aquesta posició ja ha fet tard; el PSC/PSOE podia haver acceptat una federació, però resulta que el PSOE i els altres espanyols no la volen. Escolteu el Sr.Guerra, entre d'altres. Per tant, jo suposo que Montilla lluitarà a la desesperada per obtenir quelcom substancial vendible; però imagino que ara s'adona que no n'hi haurà prou amb "èxits" com els convenis de "finançaments i traspassos de trens de fireta" per mantenir l'"statu quo" actual. Penso que no se'n sortirà, perquè el seu mateix partit no ho vol. ni ho creu necessari, i continuarà amb el centralisme de sempre. Si segueix així, els catalans provaran tota mena de dreceres per arribar a poder garantir la seva supervivència. El President Montilla té 25 diputats al parlament de Madrid. Els donarà vida? Aquesta seria la gran drecera.

Enric Cirici, "Cruïlla de debat", penya de l'Ateneu barcelonès