06 de Gener de 2010

Mas, què dius davant el clam per la independència?

El Sr. Mas pensa que allò que més preocupa els catalans és arribar a fi de mes i no perdre la feina. Això és veritat, però segurament és més veritat per a aquelles persones que acaben d’arribar, sense preparació i sense papers. A aquests el Sr Rodríguez Z. els ha buscat feina efímera en obres públiques, ben prescindibles, en els ajuntaments. Per sort i de moment, el flux migratori ha disminuït,  però tornarà a créixer quan l’economia recuperi el seu pols,  i, si en aquell moment encara no tenim poders, tampoc  no podrem fer res per acollir-los dignament i amb certes condicions.

Hi ha un gruix de població que el Sr. Mas sembla no tenir en compte o prou en compte. És tot aquest moviment popular entorn del dret a decidir lliurement la independència del nostre poble. Ell parla del dret a decidir, però no diu clarament què hauríem de decidir ni què decidirà ell mateix i el seu grup arribat el moment. En les seves mateixes bases hi ha un moviment de rebuig per aquest capteniment ambigu, que no s’acaba de decantar, que sembla que digui però que no diu o diu el contrari d’allò que la gent espera. Només cal llegir la nota de Carme Laura Gil a l’Avui del dia 10 de desembre on denuncia “l’ambigüitat de Mas”.

Catalunya espera una persona que lideri aquest desig de llibertat i d’independència, que aglutini gent de tots els partits, que no divideixi. La iniciativa del Sr. Carretero sembla prou bona i Convergència l’hauria d’adoptar. Si us plau, estem en un moment dolç per a la independència, no malbaratem aquesta oportunitat per petiteses, per unes eleccions o per una presidència més o menys important a curt termini. Deixem d’una vegada la fatxenderia del tu has dit i jo he fet. Tampoc no és lícit mantenir la gent en una perenne espera d’un moment oportú que no sabem ni si arribarà ni si serà millor que el que ara tenim. Hem d’exigir a qui té la possibilitat de representar-nos que sigui digne de nosaltres, catalans i catalanes que esperem la llibertat.

Sefa Amell, Cruïlla de debat, penya de l’Ateneu barcelonès

PD:

Per un error editorial, aquest article ha estat signat durant un temps de forma equivocada per Rosa Bruguera quan hauria d'haver posat Sefa Amell.