e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

04 de Febrer de 2009

Nosaltres no cultivem opi però en consumim de diferents qualitats finament escollides. Com encara no hem estat capaços d’afrontar els problemes essencials de Catalunya, ens entretenim amb jocs d’una innocència que enerva.
Totes aquestes juguesques de les seleccions catalanes, tot això del català a Europa, d’els consolats al món, la creació de sucursals als “països catalans”, està molt bé; però pel que fa a aquest últim cas, en lloc de donar-los la responsabilitat i autonomia que volen totes aquelles àrees de cultura pròxima a la catalana. I no parlem d’aquells que anant pel món diuen que no son espanyols però que no tenen més remei que viure fèrriament lligats al poder i lleis en espanyol. I sense adonar-nos anem absorbint els tics de la intolerància, de l’antisemitisme, del laïcisme tronat dels nostres veïns, i cada vegada estem més en la òrbita de l’espanyolitat del diari “EL País”, dels èxits esportius d’Espanya viscuts com a propis, la tele 5, el Madrid centre financer i de cultura i de la família Real a l’Hola, present a totes les sales d’espera dels metges. Aquest és el nostre consum d’opi. La nostra somnolència permet que la Rosa Diez ens insulti des de l’esquerra i dins el cor mateix del cenacle més important de la nostra cultura, l’Ateneu Barcelonès. I des d’aquest mateix temple de la catalanitat, com badant, es faciliti que puguin eixir nous escriptors que s’entrenin per escriure en espanyol, amb el mirallet de guanyar premis dins la cultura espanyola. Tot hi ajuda en la immensitat del poder d’un estat constituït que ens envia massivament a través de tots els mitjans de comunicació, quasi tots a les seves mans, els ingredients i les drogues adormidores de  la nostra consciència com a poble sense poder.
Certament que a un poble anestesiat li  pots fer de tot, i encara serà capaç de riure quan es desperti i no sàpiga si és català o espanyol.
Davant d’aquesta situació d’emergència cal l’aplom en decidir que s’ha de fer, i interrogar-se constantment sobre allò que és el més positiu per recuperar la pròpia llibertat i la del poble per tal de poder discernir en política.
Cal redimensionar parafernàlies de costellada com les manifestacions esportives catalanes, i reduir-les a la seva migrada realitat, i bastant inofensiva en front el poder real. Són manifestacions catalanistes de bona fe, útils per desvetllar emocions però de reduït abast, que no serveixen per construir res, si no són acompanyades de la racionalitat.

Cal una acció política freda i racional i un dels camins per ser efectius és l’exercici del vot. Anar al camp del Barça no substitueix, ara, les convocatòries electorals que es presentin, treure’ns de sobre les diferents drogues sedants malèfiques que cada dia rebem del carrer, del nostre mateix entorn.

Potser caldrà prendre’s seriosament la democratització dels partits, instruments necessaris per la recuperació de l’interès de la gent per la cosa  pública. És indispensable una llei electoral que faci els diputats personalment i directament responsables davant l’electorat. Un president del Parlament em va dir que, cada vegada que parlava d’aquesta possibilitat, tots els partits treien la maquineta de calcular (per veure quins interessos guanyaven o perdien) i, sense més, oblidaven la proposta.

Doncs bé, si no es resolt la democratització de la vida política començant per una nova llei electoral que doni uns representants personalment representatius i que el poble conegui i faci seus, seguirem en mans de la partitocràcia que afavoreix els grans partits espanyols. I els himnes i les cerimònies solemnes i les grans  manifestacions seran com mosquits picant a una crosta endurida i adormida per l’opi administrat des dels poders fàctics espanyols amb connivència amb els sucursalistes locals.
Enric Cirici

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1202
1
Comentaris afegits 
Kropotkin (Vic) 04-02-2009 - 11:43
Sus argumentos son realmente falaces. Si hubiese democracia de verdad y la gente supiese a quien vota, no habria inmersión lingüistica, el catalán no seria obligatorio, muchos mas Perez y Lopez ocuparian altos cargos en vez de los habituales Serra, Pujol,
TORNAR