e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

21 de Novembre de 2008

Les dues classes d'energia nuclear

La producció d’electricitat mitjançant l’energia nuclear de fissió representa a Catalunya de l’ordre del 20% de l’energia produïda i es fa difícil pensar que en els pròxims anys pugui baixar massa. Ho podria fer si augmentés el percentatge d’electricitat importada de França (també majoritàriament d’origen nuclear).
 
Tota aquesta energia es produeix mitjançant la fissió de l’urani, element d’alt nombre i pes atòmic. S’aprofita que quan un àtom d’aquestes característiques es divideix (fissiona) hi ha un excedent de massa que es converteix en energia (recordem la celebre fòrmula: energia = massa x velocitat de llum elevada al quadrat; E = mc2.
 
Per iniciar la fissió cal que l’àtom perdi l’estabilitat. Això s’aconsegueix bombardejant-lo amb neutrons. A l’inici s’aprofiten els que espontàniament emeten els àtoms d’urani (material radioactiu), i una vegada iniciat el procés de fissió es fan servir els que es produeixen quan els nuclis d’urani es fissionen (donant lloc a dos elements molt radioactius de massa més o menys igual a la meitat de la de l’àtom d’urani, i a neutrons lliures). Per tal d’evitar que aquest procés es converteixi en exponencial i s’alliberi massa energia de cop (en el cas de la bomba atòmica el que es fa és precisament això) cal emprar el que s’anomenen barres de control que absorbeixen tots els neutrons sobrants i controlen amb tota precisió l’energia que es va alliberant. Val a dir que una reacció controlada mai no pot  alliberar una quantitat d’energia que es pugui convertir en perillosa.
 
L’energia produïda s’extreu del reactor nuclear mitjançant aigua, que habitualment esta sotmesa a pressió, que a la vegada la tramet a un altre circuït d’aigua que produeix el vapor que acciona la turbina.
 
Són els productes de la fissió de l’urani (i els que se’n deriven per desintegració radioactiva) els que coneixem com a residus radioactius. Com que la seva radioactivitat dura molts anys (si bé decreix en intensitat), aquest és el punt més questionat quan es parla d’aquest tipus d’energia.
 
L’altre punt discutit és la seguretat de les centrals nuclears. S’ha de dir que aquesta és molt gran. És cert que hi ha hagut un accident que està a la memòria de tothom, el de Chernòbil, de conseqüències molt greus; però hem de tenir present que la tecnología d’aquesta central no té res a veure amb la de les centrals que es construïen a occident, i encara menys amb les que es construeixen actualment. Com a exemple recordem que a Three Mile Island, als Estats Units, uns anys abans de l’accident de Chernòbil n’hi va haver un d’equivalent però amb unes conseqüències pràcticament nul·les per a la població.
És cert també que hi ha un risc intrínsec que cal minimitzar i que per això cal prendre totes les mesures necessàries. Hem de ser conscients que el més petit incident pot adquirir molta importància pel que fa a la seva percepció per part del ciutadà. Per això no es pot baixar la guàrdia ni fer estalvis en manteniment, renovacions de material, formació del personal...aspectes que han de ser molt controlats pels propis explotadors i per l’ens oficial que té aquesta responsabilitat i a la vegada cal donar informació puntual i veraç quan, malgrat tot, es produeix algun incident que, habitualment, té una repercussió nul·la o molt petita per a les persones i per a l’entorn.
 
Parlant d’incidències sobre l’entorn cal tenir present que poques activitats econòmiques no en tenen i que, punt a favor seu, les centrals nuclears no emeten CO2.
 
Si els nuclis d’elevat nombre i pes atòmic desprenen energia quan es parteixen (fissionen) els de número atòmic i pes petit la desprenen quan s’ajunten (fusionen) per donar un nucli de més pes i número atòmic. El resultat d’aquesta fusió no dòna lloc a un element inestable i, per tan, radioactiu, i així s’elimina un dels principals inconvenients de la fissió. A més, així com es pot posar en qüestió el cost del combustible urani en funció de l’ús més o menys intensiu que se’n faci i el de tot el cicle, des de la producció fins a l’emmagatzematge segur dels productes radioactius resultants, els elements de baix nombre atòmic són a l’abast amb més facilitat i a menys cost (l’hidrògen, per exemple).

La reacció de fusió te lloc a molt altes temperatures (la matèria pren l’estat que es diu de plasma) i per això caldran instal·lacions especials on aquestes es puguin generar.
Un altre aspecte a resoldre és la manera com s’extreu l’energia que es produeix.

L’ITER , que es construirà a Grenoble, i l’oficina de coordinació de subministraments del qual és a Barcelona, és el primer experiment a escala que podriem considerar industrial que es fa en aquest camp de la fusió. Això ja ens diu que s’està en una fase força inicial i que caldran encara molts anys abans que aquesta font d’energia estigui disponible. Dependrà també, evidentment, dels recursos que es dediquin a aquests desenvolupaments, recursos que, fins ara, opino que no han estat els necessaris.

En qualsevol cas, l’energia obtinguda pel sistema de fusió nuclear és una brillant promesa, però cal trobar-li una substitució en els pròxims anys fins que estigui disponible a escala industrial.

Ramon Garriga,“Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès
Tertùlia de l’Ateneu de Barcelona

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1320
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR