e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

01 de Juny de 2011

Lamentable

He estat testimoni i al mateix temps protagonista de la següent escena que ha tingut lloc a Barcelona, durant aquest mateix mes de maig, en un local comercial situat al carrer Gran de Gràcia, molt a la vora dels jardinets, local de tota la vida de força anomenada.

Entro a l'establiment i hi veig una Vanguardia, edició en castellà, i pregunto com és que no la tenen en català?

La resposta em deixa aclaparat, diu, “És que hi ha gent que no sap llegir el català”. I jo que li dic, “No m'ho crec!” “Ja en pot estar ben segur”, és la resposta. “Deu ser gent arribada de nou”, jo que li contesto. “No s'ho cregui, això passa amb gent de tota la vida.”
Cal dir que a l'establiment hi ha edicions en llengua catalana, d'altres diaris.
És increïble que hi hagi gent de tota la vida a qui sigui més fàcil la lectura en castellà que no pas en la llengua del país, perquè així cal entendre el sentit de la resposta obtinguda del botiguer. La conseqüència immediata és que els clients de la botiga que desitgessin llegir aquell diari en català, en no ser-hi, no ho podran fer. I el més probable és que el nombre d'aquests clients sigui molt superior al dels altres, als que diuen que no en saben o que els és més fàcil de llegir en castellà que no pas en català. Per satisfer a uns pocs es sacrifica la voluntat dels altres.
 
Això, que és només una anècdota, passa massa sovint a casa nostra. Segurament si aquell botiguer hagués tingut La Vanguardia només en edició catalana, no hauria passat res i els clients no se n'haurien ni adonat. Amb aquesta sola decisió hauria contribuït d’una manera eficaç a la normalització lingüística del país. A quants locals comercials i a quantes sales d'espera de despatxos professionals, metges, dentistes, assessors, advocats, notaris..., la presència de la nostra llengua és inexistent? Tots podrien fer un petit gest que no els costaria pas gaire, si pensessin de tenir lectura en llengua catalana a les seves sales d'espera. Només cal substituir unes publicacions per unes altres, o almenys substituir-ne una part.
Cal veure clar que moltes de les coses que ens passen, tot i tenir una llarguíssima justificació històrica, podrien deixar de passar-nos. És hora ja de treure'ns tots plegats la son de les orelles i actuar nacionalment, treure'ns la mandra de sobre i deixar de fer el ploricó, començant pels qui creuen que llegir en català els és dificultós. Que ho provin i comprovaran que ho entenen tot perfectament i que han estat víctimes d'un complex que el franquisme va introduir als seus caparrons des de petits. Prendre qualsevol decisió requereix un esforç de la nostra voluntat individual, ja ho sabem. Però també sabem que milions de petits esforços poden canviar el futur de Catalunya. Aquests esforços, molts ciutadans de Catalunya ja els fan, però cal afegir al nombre dels qui ja els fan, els milers i milers dels qui encara no els fan.


Manel Cardenya

Cruïlla de Debat -  Penya de l'Ateneu Barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1146
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR