e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

03 de Novembre de 2010

La visita del Papa a Barcelona

És tristesa el que sent algú com jo davant la parafernàlia que es prepara per al dia 7 de novembre. D'entrada, el Vaticà és bicèfal: és un Estat i, a la vegada, el centre religiós del catolicisme. En una sola persona, s’hi apleguen un poder estatal de caire monàrquic i la representativitat religiosa de l'Església Catòlica. Per a la gent de bona fe, que és molta, aquesta realitat política té una contradicció profunda amb l’evangeli. L’administració vaticana engloba una barreja de religiositat i política, i en surt malparada en els dos camps. El Papa, en sentir-se elegit per l'Esperit Sant, i a causa també dels poders extrareligiosos obtinguts al llarg de la història, té políticament unes limitacions fàcils de determinar: com a cap d'Estat practica la diplomàcia que creu positiva per al progrés de l'expansió del cristianisme romà. És l'invent de Constantí, en el segle IV dC; sacres imperis i reis per la gràcia de Déu han perpetuat aquesta distinció, reclamada fins i tot per dictadors com Franco. La pràctica política ha emmascarat sovint la representativitat de Jesucrist atorgada al Papa. A més, la situació monàrquica absoluta, sustentada per una gerontocràcia que es va autoalimentant, en tancar-se a qualsevol avenç teològic i de disciplina eclesial viu cada vegada més allunyada de la gent contemporània; i això fa que la distància entre l'Església i el món sigui progressivament més important. El conegut aperturisme de Joan XXIII va ser ràpidament reconduït a la línia tradicional. És més, això continua, i el Papa que ens visitarà és un dels protagonistes d’aquest tancament. Com va escriure el poeta Sagarra en el seu poema de Nadal: “tots els camins van a Roma, però no tots van a Betlem”.
 
Donat que el vaticà reconeix plenament l'Estat espanyol -com normalment fa qualsevol estat-, aquesta imprudent visita possibilitarà la capitalització de l’espanyolisme per part d’alguns polítics; i malgrat que molts d'ells confessen el seu agnosticisme religiós, sabran treure profit d’un personatge que és important pels nombrosos seguidors que té el catolicisme, al món en general i entre els castellans en particular. En el seu pas per Catalunya, per desconeixement o per diplomàcia, farà algun gest català per acontentar els indígenes, gest que no fa mai fora del nostre territori. Les autoritats estatals no deixaran d'aprofitar l'ocasió per mostrar al món una Catalunya espanyola.
 
En el terreny religiós, que interessa molta més gent del que sembla, oferirà la lliçó de manual que predica mancat de miraments i, donat el context, el tema serà, sens dubte, la família, la família tradicional sense matisos; i deixarà fora els qui estan patint per la immobilitat de la doctrina oficial. Hom es pot preguntar: què és avui la família? L'esperit de l'evangeli comptarà poc, i això sí, després de la proclamació de l’immobilisme més tancat, anirà a dinar amb els impresentables cardenals espanyols i arquebisbes que segurament l’acompanyaran: Rouco, Cañizares, Estepa -vell bisbe castrense ordenat cardenal la passada setmana...
Després dels nomenaments de bisbes a les diòcesis de Catalunya, del trencament de la unitat catalana amb les divisions de bisbats i amb l'estripada de Lleida..., només ens queden la tristesa i l'esperança en el missatge evangèlic i en la llibertat d'una Catalunya total i reconeguda.
 
Enric Cirici. GRUP CRUÏLLA DE DEBAT. Penya de l'Ateneu Barcelonès.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1253
1
Comentaris afegits 
David de Germà (Mollet del Vallès) 06-11-2010 - 23:13
Visca el Papa i Crist Rei! es l'unic que tinc que dir davant coses com aquesta.
TORNAR