14 de Juliol de 2008

La unitat de mercat ben entesa

Encara és massa freqüent trobar empresaris que apel·len a l’argument de la unitat de mercat espanyol, per oposar-se als intents dels moviments i partits que volen una major sobirania per Catalunya, tot pensant que aquestes idees, cas de triomfar, anirien en perjudici de les seves economies empresarials. Segurament no els manca la raó, si  aquestes empreses estan orientades, exclusivament, al mercat espanyol.
Cal dir ben clar que la nostra unitat de mercat és des de  fa ja un grapat d’anys és, com a mínim, el de l’Europa del euro, que imposa les regles del joc a través de les disposicions que emanen de Brussel·les, limitant així cada vegada més, un cop acceptades aquestes disposicions pels Estats, les seves pròpies sobiranies. És en aquest terreny que els nostres empresaris s’han de moure amb molta més energia que no han fet fins ara perquè el mercat europeu és un mercat de més de 300 milions de persones. Com es va fer anys enrera amb el mercat espanyol, calen, dit a l’antiga, molts “viatjants” que amb el seu “mostrari” vagin per Europa venent els seus productes, o be cal, dit en termes actuals, utilitzar tots els mitjans de la tecnologia moderna per fer present els nostres productes a Europa.
Dit tot això, perquè és encara tan freqüent la utilització d’aquell argument?. En primer lloc perquè el mercat espanyol existeix i és important, com ho és també tot el que fa referència a la participació de les empreses catalanes en la realització de les despeses en inversions i serveis dels pressupostos de l’Estat i el de totes les altres institucions. En segon lloc perquè s’ha cregut en el sofisma que els intents del catalanisme polític que condueixin a una major sobirania són dolents per  la nostra economia. Amb això pretenen unificar-ho tot i fer dependre l’activitat econòmica de Madrid, Coordinar-ho tot i, tot coordinant, manar.
Tot mercat és important i no oblidem el mercat mundial. Cal que les organitzacions empresarials catalanes tinguin clar que aquesta realitat europea és la que s’ha d’acabar imposant i per això, s’organitzin de manera que es converteixin en autèntiques col·laboradores eficients per facilitar l’obertura de les nostres empreses , sobretot de les petites i mitjanes, a aquest gran mercat.
Catalunya pot esdevenir un gran proveïdor industrial i logístic d’aquest mercat i per això cal que les grans infrastructures que ens hi han de connectar estiguin a punt: ferrocarril pel transport de mercaderies d’ampli europeu que tot connectant els ports de València, Tarragona i Barcelona les duguin fins el cor d’Europa; aeroports que ens connectin directament amb les capitals de primer i segon ordre europees i amb les de primer ordre d’arreu del món; TGV(AVE) que igualment vagi des de València a Tarragona i Barcelona fins el cor d’Europa; resoldre definitivament el problema de l’aigua fent la connexió de conques i la portada d’aigua del Roine....   
És responsabilitat de tothom però especialment de les organitzacions empresarials, dels sindicats i sobretot del Govern de la Generalitat d’anar a la una per estalviar el màxim de temps a la posada en funcionament d’aquestes infrastructures, fent arribar aquest objectiu com un clam unànime al Govern de l’Estat i mostrar-se, enèrgicament, inflexibles a qualsevol dilació. Ens hi va el nostre futur!.
Quan tot això es dugui a terme els nostres empresaris podran veure que els nostres mercats es poden multiplicar i no estar dependents d’una sola opció.

Manel Cardenya
Cruïlla de Debat - Penya de l’Ateneu Barcelonès