e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Juliol de 2008

Som socis del Barça i volem reflexionar en veu alta sobre la moció de censura que els socis vam votar el passat diumenge 6 de juliol. Tots sabem el resultat: a favor de la moció un 60,60% dels vots; en contra un 37,75%. Vam anar a votar 39.389 socis, un 33,23% dels qui hi teníem dret.

Si hagués votat el si a la moció de censura un 66,67% dels socis, la dimissió de la junta hauria estat immediata; ara la junta té el dret de continuar. El President ja ha dit que allargarien el mandat fins al 2010.

Aquesta és la segona moció de censura en la historia del nostre club. La primera la va liderar en Joan Laporta contra el President Nuñez. Llavors el senyor Laporta va dir que, malgrat el que deien els estatuts, si hi havia un sol vot més a favor de la moció que en contra, el senyor Nuñez, moralment, havia de dimitir. Suposant que, a criteri del senyor Laporta, allò que era vàlid en el cas del senyor Nuñez no ho és en el cas del senyor Laporta, , nosaltres considerem lícit que aquest allargui el seu mandat fins al 2010.

El resultat obtingut és molt dolent pel nostre Club que necessita estabilitat, pau i tranquil·litat. Un cavi de junta hauria proporcionat aquesta estabilitat, malgrat que la gestió de la comissió gestora s’ha volgut presentar com un buit de poder molt perjudicial pels interessos del club. Llàstima que el professor Sala Martin no s’hagi mantingut neutral. Quan hi haguessin candidats, la comissió gestora podria prendre qualsevol decisió, per important que fos, consensuant-la amb aquests..

Si en el resultat de la moció hagués estat clarament majoritari el no, favorable als interessos del President, la junta hauria quedat reforçada i podria acabar el seu mandat sense problemes.

Amb el resultat obtingut, el President té dret a continuar, però en quines condicions? El club es troba en un moment complicat, liderat per un President que una clara majoria de socis no volem. No hi ha precedents d’una junta que hagi de governar havent estat derrotada en un referèndum. Això només es pot aguantar si els resultats acompanyen, la qual cosa vol dir passar la pressió al Pep Guardiola, que necessita temps i tranquil·litat per consolidar el seu projecte.

En Laporta és extremista per naturalesa; és, en certa manera, bipolar, i passa d’un extrem a l’altre, del seny a la rauxa, amb facilitat. Veu intrigues i conspiracions per tot arreu. El principal enemic de Laporta és ell mateix. Laporta contra Laporta. El resultat de la votació exigeix un gran exercici de responsabilitat per part seva que és imprescindible per liderar el club en aquestes circumstàncies. Les coses encara se li poden complicar més si té dimissions a la junta d’algun membre que se senti moralment obligat a fer-ho.

En Sandro Rosell va dir que no exerciria d’oposició, que el club no necessita oposició perquè no és un partit polític, i que es mantindria en silenci fins a l’acabament del mandat. Recolzem aquesta posició, vàlida per a ell i per als altres possibles candidats que es presentin quan es convoquin eleccions.

Hi han molts culés emprenyats; però entre tots tenim moltes més coses que ens uneixen que no pas que ens separen. La junta ha de gestionar el sentiment barcelonista dels socis i seguidors.

Lluís Mas i Esteve Avellan, “Cruïlla de debat”, penya de l’Ateneu barcelonès.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1279
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR