e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Gener de 2012

Vaig escriure fa temps espantada i decebuda per com anava tot això del català. De com era la nostra actitud davant les petites coses, i potser no tan petites, que només depenen de nosaltres, tant pel que fa a la llengua com pel que fa a la normalització del país. Coses com tenir el contestador en català, millorar el nostre parlar o el nostre escriure o comprar productes fets a casa nostra.

De fet, des de llavors, més que millorar d'alguna manera, crec que a tots nivells estem empitjorant a passes agegantades. Prou que vàrem anar a manifestar-nos a Brussel·les i a reclamar un munt de coses a Ginebra, prou que estem responent enquestes en favor de la normalització del català a l'escola o bé animem a comprar productes catalans, però la realitat és tota una altra.

Ara, mirant-ho amb la perspectiva del temps i agreujat tot plegat pels resultats electorals a Espanya, estic més espantada que mai i em temo que l'atac serà ferotge i la lluita dura.

Però no tota la culpa de les coses que ens passen és dels altres. Nosaltres com a catalans no hem fet un front comú per demostrar allò que volem aconseguir i allò que no volem perdre.

Tenir el contestador en català ha quedat com una anècdota si ho comparem amb el que passa ara.

No lluitem contra les trucades impertinents que, a més de molestar, no volen saber res de parlar català. Permetem amb una facilitat esfereïdora que en qualsevol curs, visita organitzada o conferència es canvií d'idioma ràpidament després de l'odiosa pregunta: "Hi ha algú que no entengui el català? ".  I sí, és clar, sempre hi és.

Acceptem els catàlegs de les botigues en castellà sense piular, els programes dels espectacles dient un “m'és igual", si ens ho pregunten, i tot això sempre en nom d'una mala entesa bona educació.

Per altra banda augmenten els anuncis en castellà en tots els àmbits: revistes, televisió, així com els rètols de les botigues i les cartes dels restaurants. Algunes d'aquestes coses estan normalitzades però no penalitzades.

Tenim una certa facilitat en parlar castellà d'entrada a persones que pel seu color o aspecte ja pressuposem que no ens entendran. Un altre exemple d'aquesta mala entesa bona educació.

I és que ha arribat un moment que voler viure a casa nostra en català et converteix en un fanàtic i un intransigent.

Per una banda hi ha un esnobisme en dir que s'està per sobre d'aquestes foteses, per l'altra, un creixent passotisme en tots els àmbits.

Jo, el que sento dintre meu és: "Sóc català i vull viure en català".

És tan greu això? 

Montserrat Guardiet

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
2317
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR