e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

07 de Juny de 2009

És evident que si el parlament de Catalunya representa una majoria disposada a votar la llibertat de Catalunya sense adjectius, no hi haurà ningú que pugui parar la voluntat popular d’independència. I aquest és el camí que el votant a les properes consultes ha de tenir clar: iniciar el camí envers la sobirania nacional.
La pedagogia no s’ha de fer a Espanya, que ja hem vist el resultat que dona, sinó a la societat catalana. Cadascú en el seu lloc ha d’influir els seus amics, veïns, companys de treball, de club, d’Ateneu...etc.

Com es va  dir molt bé a l’acte celebrat fa poc a  l’Ateneu Barcelonès sobre les possibilitats d’independència de Catalunya, i responent als qui posen entrebancs teòrics a la possibilitat d’assolir un estat propi dins el mapa europeu i internacional, cal fer-los veure que això econòmicament és viable, que amb  xifres a la mà es contempla que Espanya viu de la subvenció catalana, valenciana i balear. Són ells, els espanyols, els qui tindran el problema. La por als tancs de l’exercit no és contemplable, perquè no poden utilitzar-la, si volen seguir essent demòcrates, en el concert de les nacions lliures, i especialment pel que fa a les relacions de l’Estat actual amb els fòrums internacionals, entre ells l’europeu, que els barraria el pas a una violència contra una decisió democràtica. I la tercera dificultat que pot semblar important, la de manca de cohesió social derivada de la massiva immigració de tots els temps a les  terres de cultura catalana, es desfà per l’experiència històrica que en tenim. Catalunya és un poble que exerceix el respecte per  tothom, i els de l’àrea castellana al màxim que han arribat, i en curts moments de la història, ha estat la tolerància o la “conllevància”, com ells mateixos han declarat força vegades. I cal doncs esforçar-nos a fer veure als nouvinguts el progrés que això representaria per a ells.

D’altra banda cal estar disposats a acceptar que el camí és aquest, encara que sigui llarg i aspre, però per ara és l’únic que ha d’interessar al votant en cada contesa electoral que es presenti. No val a badar, les eleccions europees serviran per posar ara el termòmetre a la temperatura d’emancipació. Poden servir com a test per començar a entreveure la tendència actual. Treballar en aquesta campanya i mantenir la tensió en les següents sense defallir és el repte.

Hem d’utilitzar les eines democràtiques perquè un dia no massa llunyà el Parlament de Catalunya, el poder polític que tenim, pugui votar la independència. En tot cas, la possibilitat d’altres camins que hipotèticament ens  puguin interessar l’han de liderar els castellans. Un “altre juny” serà quan la gent voti amb discerniment i constància al llarg dels temps, sense treva.

Com ha de ser Catalunya independent? Ja en parlarem una vegada ho siguem. Ara cal votar i votar responsablement l’alliberament.

Enric Cirici,”Cruïlla de Debat” , penya de l’Ateneu barcelonès

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1272
3
Comentaris afegits 
Abatemarchena (Viladecans) 15-06-2009 - 09:43
Nunca ha habido unas codiciones históricas para la independencia como las actuales. El Estado espanyol atrapado en sus compromisos internacionales. El ejército, profesionalizado y atendiendo compromisos de la ONU. Expolio fiscal desmesurado.
Mandrós (Lepe) 09-06-2009 - 23:55
El Parlament no representa cap majoria, els polítics van per un camí i el poble va per un altre. La viabilitat econòmica amb Espanya de cul no és possible. És democràtic treure els tancs en el marc de la Constitució; i no hi haurà tolerància de cap mena.
Ramon de les olives (Barcelona) 08-06-2009 - 17:33
Assolir la independència és fàcil. Li treieu el vot al 91,10% dels catalans i segur que així guanya la independència.
TORNAR